Trasplantament cardíac amb un cor aturat
“Soc viu!” va ser, és clar, la primera cosa que li va passar pel cap a Francesc Béjar el maig passat, en despertar-se després de rebre un cor procedent d’un donant amb aturada cardíaca controlada, gràcies a un trasplantament pioner al país que es va completar amb èxit a l’hospital de Bellvitge. Després de 12 anys amb una cardiopatia greu, als 54 ja se sentia “molt al límit” i ara encara una nova vida.
Mentre les donacions d’òrgans per mort encefàlica són habituals, l’asistòlia controlada és un procediment més recent i infreqüent, especialment pel que fa al cor. En les primeres, el sistema nerviós ha deixat de funcionar, però, durant un curt període de temps, continua circulant la sang i es poden extreure diversos òrgans per ser reutilitzats. Aquest nou mètode, en canvi, es pot dur a terme quan un pacient té un pronòstic de vida nul i se’l manté viu a l’UCI de manera artificial. Llavors, es valora la possibilitat que aquesta persona sigui donant i es du a terme una aturada circulatòria controlada. Atès que el cor no pot estar més de 20 minuts sense irrigació, aquest és el límit per certificar la mort del donant i iniciar una reactivació artificial de la circulació de la sang per veure si el cor té capacitat de bategar de nou, un procediment que dura entre 30 i 45 minuts.
“Els criteris necessaris per poder extreure i posteriorment implantar aquests cors són molt estrictes, específics i controlats”, ressalta el doctor Fabrizio Sbraga, cirurgià cardíac de l’hospital de Bellvitge. Amb aquest sistema s’havien efectuat ja trasplantaments de ronyó, fetge o pulmó, però l’hospital de Bellvitge és el primer centre català que aplica aquesta intervenció al cor. Només els Estats Units, el Regne Unit, Austràlia, Bèlgica i Espanya havien fet abans aquest trasplantament.
L’evolució dels trasplantats de ronyó, predita amb computació
Investigadors de l’hospital Clínic han trobat la manera de detectar, amb una precisió del 96%, l’evolució d’un pacient trasplantat de ronyó ingressat per Covid-19, fins al punt de saber si necessitarà un llit d’UCI o caldrà intensificar el seu tractament. Ho fan gràcies a un algorisme que categoritza l’evolució dels pacients a través dels valors de les anàlisis fetes en l’ingrés hospitalari i que detallen a la revista Artificial Intelligence Review. El mètode es va desenvolupar durant la primera onada de la pandèmia, quan el servei de nefrologia del Clínic va fer seguiment d’un miler de pacients, 38 dels quals van ingressar.