[D]
0
Salut
girona - 3 agost 2021 2.00 h

La salut, en el punt de mira

La reivindicació de més recursos ha estat a l’epicentre de la pandèmia

Iniciem una sèrie en què professionals de diferents sectors parlen dels efectes de la Covid

La sanitat i el sistema de salut han quedat al descobert
- girona

“La societat es va adaptar bé a les normes recomanades, però igual que s’hi va adaptar, se n’oblida.” Aquesta frase de la infermera Iris Font pot ajudar a entendre una mica la situació que s’ha viscut les darreres setmanes, quan el virus semblava controlat i, amb el relaxament de les mesures restrictives i la major interacció social, s’han tornat a disparar els contagis. Ho saben perfectament els experts i el món sanitari: el virus hi continuarà sent, mutarà quan convingui i es farà més o menys fort i dependrà de cadascú extreure’n o no les pròpies lliçons.

Des del punt de vista sectorial, i més concretament en l’àmbit sanitari, les reflexions dels professionals són incomptables, viscudes de cada experiència personal i professional. N’hi ha centenars i aquí només hi ha el testimoni de tres d’aquests professionals que, repartits en diferents parts del territori gironí i en diferents vessants del mateix món sanitari, expliquen la seva experiència i arriben a les seves conclusions. Algunes d’aquestes són comunes i es podrien sintetitzar en la petició de més recursos per poder exercir millor la tasca sanitària, tan reivindicada durant aquest any i mig.

El personal sanitari ha canviat molt en la manera de treballar durant aquest temps, els protocols s’han anat modelant segons el moment i algunes de les pràctiques sembla que ja es mantindran adaptades a cada situació, com per exemple l’ús d’eines digitals. L’atenció al pacient s’ha ressentit d’un menor contacte físic i en alguns casos, com explica el tècnic d’emergències sanitàries, això encara es manté.

“Si hem guanyat que la població es tapi amb el colze quan esternuda, es renti les mans en entrar a un local o es col·loqui mascareta quan tingui tos o esternuts ja serà molt”, diu en un moment de l’entrevista Maria Carrillo. Mesures higièniques que socialment haurien de ser totalment assumides no és tan clar que s’hagin incorporat en el dia a dia i fan pensar que cal una major educació higiènica encara entre la població. Ho diu la mateixa metgessa: globalment, arreu del món, hi ha moltes coses que al final repercuteixen en l’àmbit sanitari, com és la conscienciació i promoció de la salut amb hàbits saludables i preventius. I això tampoc va deslligat de la resta d’àmbits que afecten la societat i que s’han vist plenament afectats per la pandèmia, com ara l’educació, el medi ambient, la recerca, els models productius o els serveis socials. De tots cal extreure’n les lliçons per sortir-ne reforçats.

LES XIFRES

824.118
PCR
s’han fet a la població gironina en el temps esmentat anteriorment.
91.186
casos
han estat confirmats amb PCR o test d’antígens des de l’1 de març de l’any passat fins a l’1 d’agost a la regió sanitària de Girona.
2.167
defuncions
per Covid a la demarcació hi ha hagut en aquest any i mig de pandèmia.
431.424
persones
han rebut les dues dosis de la vacuna contra la Covid.
MARIA CARRILLO DIRECTORA DE L’EAP FIGUERES

“Hi ha molt a millorar que repercuteix en l’àmbit sanitari”

Ara fa un any, en ple estiu, l’EAP que dirigeix va haver d’assumir el tractament dels brots detectats a Figueres.

Què en recorda, d’aquells dies?
Era tot just quan començàvem a respirar una mica, en plena entrada d’estiu, a l’inici del mes de juliol... Vam ser els primers de patir el rebrot després de la relaxació de les mesures de confinament i va ser dur. De fet, aquella situació recorda bastant la que estem vivint ara: quan començàvem a veure la llum ens ha vingut una explosió de casos. Aquesta vegada, però, l’impacte ha estat a tot el territori.
Com han canviat les dinàmiques?
Les dinàmiques de funcionament ja eren diferents des del 16 de març, quan es va decretar l’estat d’alarma. Aleshores, ja ens vam organitzar separant els circuits d’atenció Covid-19 de l’atenció no Covid-19 dins dels centres i es va potenciar l’atenció telefònica i la telemàtica respecte a l’atenció presencial. El que vam canviar amb el brot del juliol va ser que vam obrir el CAP tots els caps de setmana que van fer falta per poder controlar les cadenes de transmissió en la comunitat, fent rastreigs de contactes estrets que programàvem el mateix dia per fer els tests PCR.
Els canvis perduren?
En el primer trimestre es va potenciar molt l’atenció telefònica i telemàtica, així com l’atenció domiciliària, per evitar les aglomeracions i desplaçaments. Però, per a una part de la població, les telemàtiques eren unes vies de comunicació noves o dificultoses, sobretot per a la gent de més edat. La comunicació telefònica també complicava la gestió de certes consultes en comparació amb l’atenció presencial, que havíem de limitar per prevenció. Ara ja tenim recuperada l’atenció presencial però mantenint l’atenció i la resolució de demandes a través de La Meva Salut (LMS) o la via telefònica.
Què es mantindrà, tenint en compte que sempre hi haurà algun cas de Covid?
Aquestes vies es mantindran com a atenció no presencial però segurament les anirem millorant per fixar l’ús correcte de cadascuna per ser tots més assertius i resolutius. Als ciutadans els vam canviar de sobte la manera de posar-se en contacte amb els seus centres de salut; i els vam explicar el com però no el per a què de cada recurs. Cal millorar. Altres coses que possiblement es mantindran són les recomanacions higièniques en l’àmbit social: si hem guanyat que la població es tapi amb el colze quan esternuda, es renti les mans en entrar a un local o es col·loqui mascareta quan tingui tos o esternuts ja serà molt. El virus SARS-CoV-2 hi continuarà sent, evidentment, anirà mutant com tots els virus que s’adapten i hi acabarem convivint com ho fem amb tants altres virus de la família Coronaviridae.
Des del punt de vista personal i com a professional quines lliçons n’ha extret?
Que l’adaptació davant l’imprevist o el probable és la clau per a la supervivència, no s’ha de defallir.
Què s’hauria de millorar en l’àmbit sanitari per fer front a situacions similars?
Globalment, arreu del món, hi ha moltes coses a millorar que al final repercuteixen en l’àmbit sanitari: control de la contaminació ambiental, en la manipulació dels aliments, consciència i promoció de la salut perquè la població adquireixi hàbits saludables i preventius, model d’atenció a les residències geriàtriques, inversió en recerca...
Tenen prou recursos?
Des de fa anys, els recursos de l’atenció primària van arribant però progressivament també va augmentant la càrrega assistencial per l’increment de població i de les competències per ser el mur de contenció davant l’atenció hospitalària.
Si hagués de fer una carta als Reis Mags, què demanaria per a l’atenció primària?
Als Reis Mags, els demanaria més mans per ràtio de població. El recurs clau per atendre la població és tenir mans qualificades. Som professionals d’atenció primària i comunitària, a banda de fer atenció assistencial en els CAP, hem de poder traslladar aquestes mans en accions a la comunitat fent promoció i prevenció de la salut amb les activitats de l’atenció comunitària.

DIEGO PASTOR TÈCNIC D’EMERGÈNCIES SANITÀRIES

“Ara intentem augmentar la distància amb el pacient”

Pastor és tècnic d’emergències sanitàries del Consorci del Transport Sanitari i també de la Creu Roja.

Ha afectat la pandèmia la seva professió?
Ara fas coses que abans no feies; per exemple, ara tenim molt en compte la temperatura corporal. En un pacient que, per exemple, té una ferida en una cama, ara el primer és prendre-li la temperatura corporal per saber si pot arribar a tenir algun símptoma de Covid. Quan hi ha una parada cardiorespiratòria els protocols són molt diferents ara; no podem fer el que tothom coneix com a boca a boca –nosaltres, òbviament, el fem amb pocket mask, però ara tampoc no es pot fer–. Durant la pandèmia es va modificar totalment la manera de treballar.
I les ambulàncies?
En un cas de Covid la pots utilitzar per a un sol pacient i després l’has de desinfectar, fer un tractament d’ozó que ens porta una hora, més una altra hora de desinfecció; són dues hores entre trasllats que ens queda una ambulància parada. Més posar-nos els EPI; al principi trigues molt i cada poc vas trigant menys, però és fonamental perquè nosaltres, per sort, no hem tingut cap cas a la plantilla. Per això creiem que si es fa bé es para la barrera de contagi perquè hem tingut moltíssims casos de trasllats i ningú s’ha contagiat. Ara sempre anem amb mascareta, estem vacunats i intentem augmentar la distància amb el pacient –amb la nostra feina, abans la distància era molt reduïda.
S’ha après alguna cosa per la pandèmia?
Sí, mai ens hauríem esperat això. Ens hem anat formant amb el que hi havia, internament i amb cursos que anaven sortint dia a dia, i en el futur, si arribés a passar alguna cosa similar, crec que en l’àmbit sanitari ho tindríem més ben controlat. Jo crec que a partir d’ara seria més fàcil afrontar-ho, és una experiència de més d’un any i s’aprèn molt.
Hi ha alguna cosa que encara es podria millorar?
Sí, moltes, en l’àmbit sanitari crec que s’hauria de millorar que el pacient sigui prioritari; no és el mateix treballar amb un pacient de Covid, que et genera un treball de mitja hora abans, de preparar-se, i dues hores després de tenir activa l’ambulància. A vegades el pacient s’espera molt.En el punt fort de la pandèmia era molt difícil cobrir tots els serveis perquè no teníem els mitjans, no perquè ens faltin ambulàncies, però era una gestió molt del dia a dia.Però, bé, es va anar aprenent sobre la marxa.
IRIS FONT INFERMERA DE L’HOSPITAL D’OLOT I DE LA GARROTXA

“És important no retallar en sanitat, com s’ha fet”

Hi ha hagut un abans i un després de la pandèmia en la professió?
Sí, crec que la Covid ha donat més visibilitat al paper d’infermeria. Abans treballàvem amb una certa tranquil·litat i ara tenim el risc d’infectar-nos, no només nosaltres sinó també la gent que ens envolta, i això és una càrrega psicològica afegida. També, el fet d’haver treballat en la zona Covid durant temps crea com un estat d’alerta i ets més conscient de la gravetat i et sents més inquiet i insegur er en aglomeracions encara que vagis protegit.
Han fet molt d’acompanyament.
És un dels rols d’infermeria i amb la Covid s’ha hagut de fer més que mai però d’una manera que no ens agrada. La gent s’ha sentit sola i espantada i és molt difícil donar aquest suport quan vas amb tots els EPI, quan només et veuen els ulls. També estem acostumats que quan una persona es mor ho fa acompanyada, i, en canvi, amb la Covid no els podem acompanyar correctament; per tant, penso que es fa un dol que costa més de gestionar. I també, quan veus que els teus companys s’infecten i alguns acaben intubats –o els seus familiars o persones pròximes– o són ingressats, això genera un impacte emocional i ho remou tot.
Ha canviat alguna cosa?
Hem de prendre mesures, precaucions i vigilar. Des del punt de vista personal, he après a enfrontar-me a les meves pors i emocions, aprendre a gestionar-les, i penso també que la societat ha respost correctament a les normes recomanades, però igual de ràpid que s’hi va adaptar, se n’oblida.
Què s’hauria de millorar?
El paper dels psicòlegs és imprescindible. Hem hagut de fer molta tasca psicològica en la qual no estem precisament formats, i també cuidar malalts i passar situacions que tenien una càrrega emocional important i que si no es gestionen bé a la llarga poden portar problemes. Tenim la sort de gaudir de la sanitat pública i seria molt important no perdre-la. És important gestionar-la bé i no retallar en sanitat, com s’ha fet. Que la nostra feina sigui vocacional no vol dir que no tinguem dret a tenir més qualitat. Calen millors condicions laborals, un salari equitatiu al risc de perillositat i responsabilitat. Amb més recursos podríem tenir més personal, la gent podria estar més ben atesa i les llistes d’espera es reduirien.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Més llegides

[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia