11.353 persones van iniciar tractaments per addicció a les drogues el 2020, un 25% menys que el 2019

Les persones que van iniciar tractament per addicció a les drogues el 2020 van ser 11.353 segons l’informe anual 2020 del Sistema d’Informació de la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública (ASPCAT). Aquesta xifra, de tractaments iniciats en els 63 centres d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS) de Catalunya, és un 25% inferior a la del 2019, quan n’hi va haver 15.079. Malgrat el descens, l’informe apunta que el 2020 es va aconseguir mantenir l’activitat assistencial de la Xarxa d’atenció a les drogodependències (XAD), tenint en compte els efectes de la pandèmia. El 41% van ser per addicció a l’alcohol, el 24% per cocaïna, el 14% per cànnabis i el 12% per heroïna.

L’alcohol, amb un 41,4% (4.700 casos), es manté com la droga amb més inicis de tractament. El 73% de les persones que inicien tractament per alcohol són homes, amb una mitjana d’edat de 47 anys, i el 35% estan a l’atur, sent aquest darrer valor quatre vegades superior al de la població catalana. El 45% no havien fet cap tractament previ per la mateixa substància.

Del total d’urgències hospitalàries causades per substàncies psicoactives, el 51% ho són per l’alcohol. Cal destacar l’important impacte del consum d’alcohol entre les persones joves, ja que un 5% d’aquestes urgències hospitalàries són en menors d’edat.

La segona droga que té més inicis de tractament als serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències és la cocaïna, amb el 24% (2.735 casos). Així i tot, al 2020 només un 39% d’aquests inicis feia tractament per primera vegada, mentre que fa deu anys aquest percentatge era d’un 60%.

El cànnabis ha generat el 14% dels inicis de tractament (1.628 casos) i és la droga il·legal més consumida a Catalunya i a gran part dels països europeus. L’11% de la població d’entre 15 i 64 anys (16% en homes i 6% en dones) i el 23% dels estudiants de secundària d’entre 14 i 18 anys (25% en nois i 21% en noies) afirmava haver consumit cànnabis en els darrers trenta dies.

Pel que fa a l’heroïna, les peticions de tractament estan estabilitzades des d’inicis dels anys 2000, situant-se en el 12% (1.312 casos) de les sol·licituds. El 2020 només un 13% iniciava tractament per primera vegada, cosa que explica la baixa incidència de noves demandes.

Gran part de les persones en tractament per addicció als opioides, sobretot a l’heroïna, estan en tractament farmacològic amb agonistes. A finals del 2020, prop de 8.000 persones estaven rebent aquest tractament (majoritàriament metadona).

Finalment, el tabac representa un 3% (344 casos) dels inicis de tractament en els serveis especialitzats d’atenció a les drogodependències, però cal tenir en compte que la majoria de tractaments del tabaquisme es realitzen des d’altres àmbits, com l’atenció primària.

L’edat mitjana de sol·licitud de tractament varia segons la droga principal. El cànnabis és la droga per la qual la gent més jove inicia tractament, 29 anys tant en dones com en homes. Les drogues per les quals es demana un tractament amb una edat més avançada són el tabac, 50 anys en homes ambdós sexes, i l’alcohol, 48 en dones i 46 en homes.

L’alcohol és la substància amb més inicis de tractament en ambdós sexes, 48% en el cas de les dones i 39% en el dels homes, seguit per la cocaïna, pel 19% de les dones i 26% dels homes.

En el conjunt dels inicis de tractament, s’observa que el 76% corresponen a homes i el 24% a dones. Aquesta majoria d’homes es manté quan s’analitzen les drogues per separat, excepte en el cas del tabac, on la proporcionalitat està molt igualada.

Durant la crisi causada per la pandèmia de la COVID-19, sobretot en període de confinament, els 18 serveis de reducció de danys (SRD) de Catalunya es van mantenir oberts, tot i haver de reduir els aforaments, i es va poder atendre a 5.908 persones al llarg del 2020.

Els serveis de reducció de danys atenen a persones bàsicament consumidores de cocaïna i/o heroïna, majoritàriament per via parenteral. El percentatge d’homes arriba al 90% i més de la meitat són estrangers (38% europeus). Moltes d’aquestes persones tenen una situació social precària i, per tant, són altament vulnerables i es troben en situació de risc: un 45% no tenen un allotjament estable (el 31% són persones sense llar) i un 36% no estan empadronats.

D’altra banda, 2.794 persones es van beneficiar de les 14 sales de consum supervisat que actualment hi ha a Catalunya, on hi van fer un total de 123.552 consums que, si no fos per l’existència d’aquests serveis, s’haurien fet en espais públics. Aquests consums fan possible prevenir infeccions greus (com la infecció pel VIH i les hepatitis), així com evitar morts per sobredosi. De fet, l’any 2020 es van produir 141 sobredosis en les sales de consum supervisat, una vuitantena menys que l’any anterior, i cap d’elles va resultar mortal.

La prevenció d’infeccions greus, com el VIH i les hepatitis en persones que s’injecten drogues depèn en gran manera del programa de reducció de danys PIX, que garanteix una bona distribució de material d’injecció higiènica. En aquest sentit, l’any 2020 es van distribuir 874.415 xeringues estèrils a través de 665 punts d’accés a aquest material (SRD, farmàcies comunitàries, centres d’atenció primària i CAS).