El TS avala que es pugui exigir el passaport Covid per accedir als establiments d’oci i restauració de Galícia

El Tribunal Suprem (TS) ha autoritzat que es pugui exigir el passaport Covid a determinats establiments d’oci i restauració de Galícia. La Xunta va acordar el mes d’agost passat aquesta mesura amb l’objectiu de reduir els contagis per coronavirus a zones d’alta incidència, però no va ser avalada pel Tribunal Superior de Justícia de Galícia (TSJG).

La Secció Quarta del Contenciós de l’alt tribunal ha estimat ara el recurs del govern gallec contra la interlocutòria del TSJG, en considerar que la mesura és idònia, necessària i proporcionada. El Suprem considera que el “benefici”  que proporciona la mesura “respecte de la reducció significativa dels contagis” és “molt superior al sacrifici que comporta l’exigència de presentar la documentació per a l’accés al local”.  Els magistrats no veuen una altra acció que resulti “més adequada per salvaguardar la vida i la salut dels ciutadans” en aquesta mena de locals.

No obstant això, estableix que l’exigència d’exhibir el passaport s’ha de sotmetre a ratificació judicial, ja que pot afectar els drets fonamentals “a la igualtat, a la intimitat i a la protecció de dades” de la persona.

La sentència també argumenta que la “tènue” limitació de drets fonamentals a la igualtat o intimitat resulta “necessària” per a permetre la seva “pacífica coexistència amb els altres drets fonamentals” i amb els “béns constitucionalment protegits” que es tradueixen, en aquest cas, en una potent presència del dret a la vida, a la integritat física, i a la defensa i protecció de la salut dels ciutadans.

El tribunal no veu que es vulneri el dret a la igualtat perquè no es discrimina entre aquells que estan vacunats i els qui no al poder optar per diverses opcions, ja que aquells que no estiguin vacunats poden presentar el resultat d’una prova PDIA o test d’antígens o el certificat de recuperació de la Covid-19 si ha passat la infecció.

Entén també que hi ha una justificació objectiva i raonable per permetre o no el accés a un establiment, segons s’hagi complert tal exigència, ja que es tracta de la protecció de la salut i la vida de les persones a través d’una mesura que evita o restringeix la propagació del virus.

La Sala rebutja que exigir el passaport vulneri el dret a la intimitat i assegura que no pot prevaldre aquest dret enfront del dret a la vida i a la protecció de la salut pública. “És cert que es tracta d’una informació mèdica, però les connotacions que imposa la situació de pandèmia, el caràcter massiu de la vacunació i la solidaritat que comporta la protecció i ajuda entre tots, devalua la preeminència de la intimitat en aquest cas”, subratllen els magistrats.

De la mateixa manera, el tribunal descarta la vulneració del dret fonamental a la protecció de les dades personals quan el que s’estableix, per entrar a l’interior d’un determinat establiment, “és l’exhibició, és a dir, ensenyar o mostrar la documentació en qualsevol de les tres modalitats exigides”, sense que es puguin “recollir les dades dels assistents a tals locals, ni es pugui elaborar un fitxer ni fer un tractament informàtic al respecte”.

La sentència recull els informes aportats per la Xunta, que posen de manifest l’abundància de dades científiques que avalen que “l’única mesura eficaç possible” per a procedir a l’obertura dels locals d’oci és la implantació de l’anomenat passaport Covid, “ja que només aquest pot disminuir considerablement el risc de contagi en aquests establiments”.

També recorda que en el cas concret de Galícia, el govern no ha implantat la mesura de forma “indiscriminada” a tot el territori, sinó que s’ha establert un mapa que gradua la incidència de la pandèmia a cada lloc i els diversos nivells de restricció segons la gravetat en els diferents municipis. Per això, assenyala que la mesura ha estat justificada respecte de la seva “idoneïtat, necessitat i proporcionalitat”.

El mateix tribunal va rebutjar la mateixa mesura per a Andalusia, però la sentència puntualitza que en aquell cas no s’havia justificat la necessitat de la mesura que s’havia estès al conjunt del territori andalús de forma general i aplicable a tota la població i municipis, al marge de la taxa d’incidència i sense vinculació a la situació sanitària i la seva evolució.