La pandèmia obliga un 56% de les entitats socials de l’àrea metropolitana a ampliar el seu àmbit d’intervenció
La crisi de la covid intensifica l’atenció a víctimes de violència masclista, persones migrades i població jove en risc
El 56% de les entitats socials de l’àrea metropolitana de Barcelona ha hagut d’ampliar el seu àmbit d’intervenció per donar resposta a la crisi provocada per la pandèmia. Així ho revela el Baròmetre del Tercer Sector Social fet per la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i l’AMB, que apunta que un 92% de les entitats s’han vist abocades a incrementar esforços per pal·liar l’impacte social de la covid-19. La salut mental és l’àrea que ha requerit més reforç, mentre que els col·lectius que han demanat més atenció arran de la pandèmia han estat les víctimes de violència masclista, les persones migrades, la població jove en risc, les persones sense llar i les persones que vivien de l’economia submergida.
El baròmetre, que inclou per primera vegada la ciutat de Barcelona, està basat en una enquesta adreçada a entitats del Tercer Sector Social de l’àrea metropolitana, així com en grups de discussió amb direccions de l’Ajuntament de Barcelona i de diversos municipis.
En aquesta edició, l’anàlisi se centra en els efectes de la covid-19 en les entitats socials, que ascendeixen a un total de 1.145 a l’àrea metropolitana de Barcelona, un 28% de les entitats de tota Catalunya.
Segons l’enquesta, el 67,3% de les entitats indiquen que els seus serveis estan reconeguts com a essencials, mentre que un 28,1% asseguren que no estan reconeguts com a bàsics, però que s’hi haurien de considerar.
Pel que fa a l’evolució del tipus d’atenció prestada durant la pandèmia, un 34,7% de les entitats van treballar durant el primer trimestre de 2021 de forma presencial, en comparació al 8% que ho van fer durant el 2020.
Malgrat aquesta tendència a tornar a la situació d’abans de la crisi de la covid-19, el director de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Héctor Santcovsky, ha alertat aquest dimarts en roda de premsa que s’ha produït un “canvi de paradigma” que obligarà les entitats socials a adaptar-se encara més a les creixents desigualtats.
Es tracta d’un objectiu que les entitats entomen partint d’un 2020 marcat per l’increment de despeses i la disminució d’ingressos arran de la covid-19. Un 64,3% de les entitats enquestades consideren que la pandèmia va afectar el seu exercici de 2020, una situació que el baròmetre atribueix a la reducció d’activitat, els problemes amb la justificació del finançament públic i l’esforç de digitalització, entre altres factors.
En aquest sentit, un 49% de les entitats assegura haver tingut despesa extraordinària per fer front a la digitalització forçada per la pandèmia, i en conjunt aquesta inversió ha suposat el 14% de la despesa de l’entitat. En total, un 90% de les entitats han fet tasques de digitalització interna i externa.
Finançament públic com a principal font d’ingressos
Les entitats compten amb el finançament públic com a principal font d’ingressos, fins al 71,1%, mentre que un 19,3% de l’entrada prové de finançament propi i un 9,6% de finançament privat. Entre els ingressos de procedència pública, un 49% prové de la Generalitat de Catalunya, seguit del 36% dels ajuntaments, el 5% de l’Estat espanyol i l’11% provinent d’altres administracions.
A banda, el baròmetre reflecteix que el 42% de les entitats enquestades tenen deute de les administracions públiques, és a dir, que estan oferint serveis sense haver rebut el pagament d’aquests. La Generalitat té deute amb un 96% de les entitats, mentre que els ajuntaments tenen deute amb un 52%, i la Diputació de Barcelona, amb un 30%.
La gerent de la Taula del Tercer Sector Social, Anna Albareda, ha indicat als mitjans que el deute de la Generalitat es deu, principalment, a subvencions que han trigat molt a atorgar-se, de manera que moltes entitats han hagut de recórrer a crèdits per poder continuar funcionant, “amb les tensions de tresoreria que això suposa”.
En global, les entitats socials de l’àrea metropolitana han rebut 46 subvencions, en el marc de nou convocatòries específiques, que els han injectat un total de 169.115,60 euros. En aquest apartat, l’informe destaca l’Ajuntament de Barcelona com a “pioner” en decretar polítiques de flexibilització de la normativa de subvencions.
Malgrat les dificultats d’adaptació i de finançament, el baròmetre remarca la “gran capacitat de reacció operativa” de les entitats socials davant de la pandèmia i apunta que no han aturat serveis i s’han reorganitzat. Això ha estat, en part, gràcies a la “resposta conjunta i participativa” de les entitats socials, ha remarcat durant la presentació la vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector, Rita Grané.
Entre els principals reptes, les entitats treballaran els pròxims mesos per combatre la bretxa digital entre els col·lectius atesos, millorar la comunicació amb les administracions i facilitar la coproducció de polítiques públiques.
