Un “reinici immunitari” per frenar l’esclerosi múltiple
L’hospital Trueta fa amb èxit el primer trasplantament autòleg de cèl·lules mare sanguínies a un pacient amb esclerosi múltiple a Girona
Està indicat per a un grup reduït de pacients amb la malaltia molt activa
Àlex Ramírez, de 47 anys, treballava de pintor a Campdevànol quan l’abril del 2020, enmig de la pandèmia de la covid-19, va tenir els primers símptomes. Va ser aleshores quan li van diagnosticar esclerosi múltiple. Al principi va respondre favorablement al tractament farmacològic convencional però en les avaluacions clíniques que li feien de seguiment, segons va explicar el seu neuròleg, Gary Álvarez, no “aconseguien la resposta clínica adequada” per frenar els brots successius i les noves lesions que detectaven les ressonàncies de control d’una malaltia que afecta sobretot gent jove i especialment les dones. “Com més brots tinguin, més risc de discapacitat van acumulant els pacients; per això és important frenar la malaltia des d’etapes inicials”, va assenyalar Álvarez. Els brots, depenent de la part del cervell on hi hagi la lesió, poden provocar afectacions en la visió, en la cognició, pèrdua de sensibilitat, d’equilibri i de mobilitat, i poden tenir diferents graus d’incapacitats.
En el cas d’Àlex Ramírez van optar per un procediment que es du a terme als hospitals catalans des de fa deu anys però que només està indicat per a casos “molt excepcionals i en pacients que pateixen la malaltia en formes molt actives”; se n’han realitzat entre onze i quinze a tot Catalunya en aquesta dècada. L’hospital Josep Trueta el va fer el 2 d’agost de l’any passat a Àlex Ramírez, que es va convertir així en el primer pacient amb esclerosi múltiple al qual es fa un trasplantament amb cèl·lules mare pròpies a Girona.
El trasplantament autòleg de cèl·lules mare pròpies és un procediment àmpliament utilitzat en els càncers de sang, com la leucèmia o els limfomes, però també s’ha mostrat eficaç per tractar les malalties autoimmunes que no evolucionin bé amb els tractaments convencionals. Es tracta de fer un “reinici” en el sistema immunològic. El neuròleg Gary Álvarez va explicar que l’objectiu és canviar la memòria dels limfòcits que siguin autoreactius perquè no ataquin aquelles zones puntuals del sistema nerviós generant símptomes i discapacitat.
Rosa Coll, hematòloga clínica de l’ICO Girona, va detallar que no es tracta d’una operació però que sí que requereix un ingrés hospitalari durant unes setmanes. “En aquests casos, el que es busca és reiniciar el sistema immunològic del pacient, concretament les cèl·lules mare, per tal d’aturar l’activitat de la malaltia. No curem el pacient, sinó que el cos oblida el que ha passat fins ara i torna a funcionar de nou”, detalla. Un dels grans riscos del trasplantament autòleg en l’esclerosi múltiple és la possibilitat que apareguin infeccions posteriors, però en el cas d’Àlex Ramírez no ha estat així. Des que se li va diagnosticar la malaltia fins que van optar pel trasplantament, durant aquest any i dos mesos, Àlex Ramírez va tenir tres brots i dues ressonàncies amb activitat. Nou mesos després del trasplantament, està estable i no té noves lesions. Ara el control de la malaltia es basa en la rehabilitació per recuperar força, la destresa del braç dret i millorar la mobilitat.