Un nou test no invasiu avança un any la detecció de càncer d’endometri
Investigadors de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i la Universitat d’Innsbruck a Àustria validen el sistema
Investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i de la Universitat d’Innsbruck (Àustria) han dissenyat i provat un nou test no invasiu i que pot fer-se a casa que pot avançar un any el diagnòstic del càncer d’endometri. Es tracta d’un test epigenètic capaç de detectar entre el 90 i el 100% dels casos de càncer d’endometri i que pot fer-se tant en mostres de citologia de coll d’úter obtingudes en la consulta mèdica com en automostres vaginals recollides a casa.
El desenvolupament d’aquest nou mètode, que publica el ‘Journal of Clinical Oncology’, és, segons els investigadors, especialment útil per a dones en risc de càncer d’endometri. És un test epigenètic que mesura el nivell de metilació de dos gens concrets en mostres de citologia de cèrvix.
Les metilacions són modificacions de l’ADN que permeten activar o inactivar l’expressió de gens. Les mostres poden obtenir-se a través de lleugers raspats del coll de l’úter a la consulta, o a través d’un petit dispositiu similar a un tampó que la pacient pot utilitzar a casa seva.
Segons ha explicat la investigadora del grup d’infeccions i càncer de l’IDIBEL i de l’ICO Laura Costas, seria factible utilitzar aquest mètode per diagnosticar el càncer d’endometri en poblacions de risc, tenint en compte que el diagnòstic precoç és clau per a la supervivència en aquest tipus de càncer, un dels més freqüents entre les dones i que afecta més de 400.000 dones l’any a tot el món.
Actualment, els mètodes de diagnòstic són molt invasius i dolorosos, majoritàriament a través de biòpsies de l’endometri. Segons Costas, un retard en el diagnòstic obliga a utilitzar tractaments més agressius i disminueix significativament la supervivència de les pacients.
“Aquest test ha funcionat bé tant en les mostres que pren el personal mèdic en consulta com en automostres vaginals preses per la pacient a casa, amb el que es pot reduir la pressió assistencial i la necessitat d’una derivació inicial a un especialista i contribuir per tant a un diagnòstic més ràpid”, ha resumit Costas.
Segons l’especialista, el nou test pot aplicar-se en grups de risc, com a dones postmenopàusiques amb sagnat ginecològic, principal símptoma del càncer d’endometri, i en dones amb síndrome de Lynch, una afectació genètica hereditària que predisposa a desenvolupar càncer.
Els investigadors proposen fer estudis de cost-efectivitat i analitzar grans mostres d’aquests grups de risc de càncer d’endometri abans d’implantar aquest nou mètode de diagnòstic.
L’estudi també ha mostrat resultats esperançadors sobre la utilitat d’aquest mètode en la població general, fora de risc, ja que permet identificar aquest càncer un any abans del seu diagnòstic.
Els investigadors volen ara fer proves per avaluar tests similars per al diagnòstic d’altres càncers ginecològics.