La Fageda, la història d’èxit d’una gent molt agosarada
Creada del no res ara fa 40 anys, l’empresa dona feina a centenars de persones amb discapacitat intel·lectual
Els seus iogurts en són el producte més conegut
Un bon dia de 1982 l’alcalde d’Olot, Joan Sala, està al seu despatx de l’ajuntament quan el secretari li anuncia la presència de dos senyors que venen del manicomi i volen parlar amb ell per demanar-li ajuda per muntar una empresa on treballaran persones que tenen problemes mentals. “I a més, un d’ells es diu Cristóbal Colón”, remata el secretari. No és estrany que el primer alcalde de la democràcia quedés estupefacte. Aquella escena estava destinada a ser explicada posteriorment moltes vegades entre rialles, però també a ser recordada com el primer pas d’un projecte inèdit i agosarat que acabaria sent estudiat com a model d’èxit a la Universitat de Harvard. Així va néixer La Fageda , una empresa que dona feina remunerada a unes 200 persones amb discapacitat intel·lectual en la fabricació de iogurts i melmelades, i en serveis com ara jardineria (i n’atén un centenar més, però sense remuneració). La Fageda ha complert 40 anys, una efemèride que ha servit perquè els seus responsables n’hagin repassat l’evolució.
Sala, Colón i el tercer home d’aquella escena –Josep Torrell, psiquiatre de l’hospital de Salt, com Colón– van acordar la cessió d’un espai municipal, als baixos de l’antic convent del Carme, per establir-hi uns tallers on treballarien interns de l’hospital psiquiàtric de Salt. L’aleshores alcalde es treu mèrits: “Tinc clar que La Fageda hauria nascut tant amb l’ajuda de l’Ajuntament d’Olot com sense l’ajuda de l’Ajuntament d’Olot” –va assegurar la setmana passada, en l’acte institucional del 40è aniversari–, de tan convençuts i decidits que va veure els seus promotors. També va subratllar el fet que la idea (“crec que ni tan sols hi havia un projecte [escrit]”)partia de zero, ja que “no existia absolutament res”, però en canvi hi havia unes “persones amb unes idees i unes conviccions”. El context econòmic no era el millor, amb un atur del 18 % (que en el segment de la gent amb discapacitat devia ser molt més elevat) i la inflació al 13,8 %. Per acabar-ho d’adobar, els bancs cobraven els crèdits en interessos al voltant del 16 %.
La Fageda va arrencar com a cooperativa amb una quinzena d’empleats, inicialment fent manufactures dels rams tèxtil i d’imatgeria religiosa, feines a les quals seguiria la jardineria i, anys més tard, els vivers de plantes ornamentals i forestals, els iogurts, els gelats i les melmelades.
El desenvolupament de La Fageda, amb Colón i la seva dona, Carme Jordà (directora de l’àrea assistencial) al capdavant, va ser ràpid: tan sols dos anys després d’aquell inici tan modest van adquirir la finca dels Casals, en un extrem de la fageda d’en Jordà (la coincidència dels noms va ser això, una coincidència, recorda Colón). L’operació, en què va col·laborar la Diputació, va costar l’equivalent a uns 90.000 euros. El 1985 van obrir a Olot una residència per a persones amb discapacitat i van engegar el Centre Especial de Treball.
Crisis i expansió
Els iogurts –sens dubte, el producte més conegut de l’empresa– curiosament tenen l’origen en un moment molt delicat. A finals dels vuitanta, als Casals tenien un centenar de vaques, la llet de les quals venien a la Nestlé. La irrupció de la quota lletera de la UE va convertir en inviable aquesta línia comercial i, per tal de no perdre llocs de treball, van decidir fer-se càrrec directament de la transformació de la llet. Va ser així que el 1993 es van començar a produir els iogurts. El primer client -s’explicava en l’exposició muntada en motiu del 40è aniversari- va ser l’hospital Vall d’Hebron, mentre que el primer supermercat que en va vendre va ser el Màxim d’Olot. A inicis del segle XXI la producció anual de iogurts ja era de 10 milions d’unitats.
La línia de melmelades també neix d’una crisi, en aquest cas la del mercat del viver forestal, que havia deixat de ser rendible. El 2012, el personal que s’hi dedicava passaria a la producció de melmelada.
LES FRASES
Una escola de noves oportunitats s’afegeix als projectes socials
R. Estéban
Una vuitantena de noies i nois d’entre 14 i 24 anys que han abandonat els estudis obligatoris o que estan en risc de fer-ho; o que un cop assolida l’ESO no es vinculen a cap recurs formatiu; o que han arribat a Catalunya fa poc amb un nivell baix d’alfabetització són els alumnes de l’Escola de Noves Oportunitats Noima que La Fageda, amb la col·laboració del Consorci d’Acció Social, ha obert aquest any a Olot. De moment, ocupen uns locals de titularitat municipal de l’avinguda de Sant Joan de les Abadesses, en espera de tenir condicionada la seu definitiva, l’antic convent de la Providència, cedit per l’Ajuntament. Aquesta cessió ha estat motiu de controvèrsia al plen municipal perquè l’oposició –que sí que veu bé la finalitat del projecte– hi troba a faltar un estudi de viabilitat i un pla d’usos de l’edifici, entre altres qüestions.
En el projecte hi intervenen també el consorci Dinamig i l’àrea d’Educació i Cultura del consistori. Junt amb les classes teòriques, els alumnes fan pràctiques en empreses o establiments col·laboradors. En aquest primer curs es despleguen quatre línies: un projecte d’alfabetització i arrelament al territori; un de prevenció a l’abandonament prematur del sistema educatiu; un d’activació sociolaboral per a joves sense recurs formatiu, i un d’acompanyament, orientació i desenvolupament competencial.
L’Escola de Noves Oportunitats no és la primera incursió de La Fageda fora de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual: ara fa tres anys ja va obrir l’empresa d’inserció El Faig, per a persones en situació de vulnerabilitat.
En qualsevol cas, però, Noima és el projecte social més nou de La Fageda, que des del 1982 ha anat ampliant el ventall de serveis en aquest àmbit. El pal de paller és el centre especial de treball, que va ser el primer a obrir-se a la demarcació. És l’àrea encarregada, per exemple, de la producció dels populars iogurts. De manera paral·lela a l’obertura del centre especial de treball, el 1985 es va posar en marxa el servei de teràpia ocupacional, enfocat sobretot al terreny terapèutic i pedagògic.
La plantilla global de La Fageda és d’unes 500 persones, de les quals 300 tenen alguna discapacitat intel·lectual i d’aquests, al voltant de 200 reben un salari.
