Argimon i Ramentol, investigats pel retard a vacunar policies
El jutge considera que hi ha indicis que els dos “van tenir participació” en la decisió de paralitzar el procés de vacunació
El jutge descarta investigar l’exconsellera Alba Vergés
L’exconseller de Salut Josep Maria Argimon, i l’exsecretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, hauran de declarara a petició del jutjat 17 de Barcelona com a investigats per esclarir quin va ser el seu paper en el cas de la denúncia del 2021 pels delictes de prevaricació i contra el dret dels treballadors interposada pel Sindicat del Cos Nacional de Policia, Justícia Policial (JUPOL) i per l’Associació de la Guàrdia Civil, Justícia Civil (JUCIL) per un presumpte retard en la vacunació contra el coronavirus d’agents de la Policia Nacional i guàrdies civils.
Argimon ho farà en qualitat del càrrec que tenia aleshores, el de secretari de Salut Pública, quan la consellera era Alba Vergés. Segons informa EFE el jutge creu que durant les diligències practicades fins ara en aquesta causa es “desprenen indicis” que Argimon i Ramentol, que no tenen data per declarar encara, “van tenir participació” en la decisió de paralitzar el procés de vacunació.
En aquesta causa ja han comparegut com a investigats quatre càrrecs de Salut de l’època: la secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, la directora de l’Àrea d’organitzacions i Professionals del CatSalut, Sara Manjón, i el director de Serveis de Salut, Francesc Xavier Rodríguez. Van declarar el 22 de juliol passat al·legant que no tenien competències per decidir quin grup o col·lectiu es vacunava en cada moment, ja que només els corresponien tasques executives, organitzatives i logístiques. Els serveis jurídics de la Generalitat, igual que la defensa dels quatre investigats, han demanat al jutge que arxivi la causa contra ells, en considerar que no van endarrerir “de manera intencionada” la vacunació ni ho van decidir.
Vergés en queda fora
Per contra el jutge ha rebutjat citar com a testimoni Alba Vergés, exconsellera de Salut de l’època i actual vicepresidenta del Parlament en funcions de presidenta, en concloure que la seva declaració “no resulta necessària” ja que fins ara “no es li ha atribuït per ningú cap participació en la presa de la decisió qüestionada”.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja va rebutjar el març del 2022 investigar Vergés en no apreciar cap “acció o omissió” que se li pogués imputar directament , encara que va ordenar a la justícia ordinària que identifiqués els responsables, cosa que va propiciar que el jutjat 17 de Barcelona obrís aquest procediment.
Els sindicats i entitats es van queixar del diferent ritme de vacunació entre els mossos i les policies locals respecte els cossos estatals i el TSJC va ordenar el 27 d’abril del 2021 a la Generalitat que “sense cap excusa” garantís “d’immediat i sense dilacions” la vacunació als agents, perquè en deu dies arribés a la mateixa proporció que als Mossos d’Esquadra, com finalment va acabar passant, en apreciar una “aparença de discriminació”. La Generalitat va acatar l’ordre del TSJC i el 8 de maig del 2021 ja havia vacunat més de 3.700 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya, equiparant la seva situació a la dels Mossos d’Esquadra.
