VICENÇ LOZANO
PERIODISTA
“Hi ha un complot mundial contra el papa”
La crítica de Francesc contra el capitalisme salvatge ha propiciat que des dels EUA s’hagi orquestrat una campanya en contra seva
Mentre l’operaven d’un tumor al còlon, bisbes i cardenals van fer un sopar al Vaticà per orquestrar el proper conclave
Després d’Intrigues i poder al Vaticà, que va deixar el lector impactat per la dura realitat de la vida a la Santa Seu, la corrupció, els escàndols sexuals i el comportament de bisbes i cardenals, el periodista Vicenç Lozano, que va fer de corresponsal al Vaticà per a TV3 durant molts anys, acaba de publicar ara Vaticangate. El complot ultra contra el papa Francesc i la manipulació del pròxim conclave (Pòrtic), un altre relat que fa posar la pell de gallina i ens endinsa en les intrigues més fosques de l’extrema dreta religiosa i política per eliminar el papa progre. Diu Lozano que algunes de les persones que van parlar amb ell per fer el primer llibre ara no volen dir res perquè malgrat que Francesc ha intentat posar transparència a la institució “encara hi ha elements poderosos que intenten fer veure que treure a la llum determinades realitats dures que hi ha al Vaticà en aquests moments suposa enfangar l’Església”, diu l’autor. I assegura: “La meva intenció mai ha estat enfangar l’Església, la meva intenció és explicar una realitat perquè es pugui abordar i canviar.”
Francesc és un papa molt criticat.
El papa actual va ser elegit per fer reformes a l’Església després d’un pontificat complex com va ser el de Benet XVI. Es va triar un papa vingut de la fi del món, que no tenia res a veure amb la vida i l’ambient enrarit que hi havia dins el Vaticà i se li va encarregar fer reformes. Ara bé, quan aquestes reformes van passar de ser purament cosmètiques a ser de fons, quan va començar a treure privilegis a cardenals, membres de la cúria i gent que treballa dins la Santa Seu, molts es van sentir amenaçats i fins i tot cardenals que l’havien votat van passar a engrossir les files dels seus enemics.
Li van sortir opositors en el minut u.
Ja en la primera aparició pública trenca molts esquemes del que es considerava el pontificat. Esquemes que va trencant cada dia... És un papa que no accepta el protocol, no accepta el caràcter monàrquic que sempre han tingut els pontificats, i es defineix més com el bisbe de Roma, com un pastor, que no pas com el súmmum pontífex de l’Església catòlica, que és el paper que té però en vol canviar el significat per fer-lo més democràtic, més obert, on l’Església de base tingui un paper, una funció, un vot.
Hi ha molts grups que estan en contra del papa Francesc.
Hi ha grups de gent rigorista, que consideren que la tradició és la base de l’Església i que estan en contra de qualsevol reforma que hi hagi perquè troben que significa un canvi radical en la doctrina; també hi ha grups afins a la ultradreta, i grups que tenen interessos econòmics, també dintre de la Santa Seu, vinculats a magnats nord-americans que no volen crítiques al capitalisme. També hi ha els sectors dels mitjans de comunicació que estan sota control de congregacions ultraconservadores catòliques d’arreu del món, sobretot dels Estats Units però també d’Europa, i, finalment, Francesc també té l’oposició de certs teòlegs que el consideren un heretge per algunes declaracions que ha fet i algunes encícliques que ha escrit que les veuen ambigües i que, diuen, permetrien que per aquí entrés “el maligne”.
En el fons, el que hi ha és una autèntica lluita econòmica, diu al llibre.
Els sectors cristians i catòlics que s’oposen a Francesc veuen que aquest papa no només és un papa reformista sinó que també dona un missatge ecologista, que suposa una amenaça per al negoci, per al capitalisme. Veuen un papa que critica el capitalisme salvatge, el consumisme, perquè considera que són els elements que creen injustícia social i que provoquen el que ell en diu “els descartats”, la gent marginada de la nostra societat, i creu que l’Església ha de fer d’hospital de campanya d’aquesta gent marginada. Aquesta crítica contra el capitalisme salvatge ha propiciat que des dels EUA, fonamentalment, s’hagi orquestrat un finançament multimilionari per intentar desprestigiar el papa, en primer lloc intentant que renunciï, cosa que ara mateix no sembla possible, i, finalment, un cop han vist que no es pot destruir la imatge d’aquest papa com a líder ètic i moral del segle XXI, intenten que en el futur, un cop aquest papa no hi sigui, el seu successor no tingui aquest mateix tarannà.
En el llibre explica com magnats dels Estats Units paguen universitats i escoles catòliques, cosa que fa que bisbes i cardenals es mantinguin callats...
És curiosa la bel·ligerància que hi ha contra el segon president nord-americà catòlic de la història dels Estats Units, Joe Biden. L’Església nord-americana en gran part s’ha sumat a aquesta batalla del sector neocon, del sector més ultraconservador a nivell polític contra el progressisme o contra el que serien els elements que s’han manifestat en contra de Donald Trump durant la seva administració. El trumpisme va servir per donar ales i aval a la ultradreta a escala internacional. No oblidem que hi ha un personatge, Steve Bannon, que és clau en aquesta història, que és l’home que va portar Trump a la Casa Blanca, l’home que ha assessorat Bolsonaro al Brasil, Le Pen a França, Salvini i Meloni a Itàlia...; un home amb grans vinculacions amb Viktor Orbán d’Hongria i que és l’home que defineix l’estratègia de la ultradreta a escala internacional. No només l’estratègia, sinó també el canvi de llenguatge que té la ultradreta.
Quin llenguatge?
Estem veient com la ultradreta es posa a la boca constantment la paraula llibertat, com qualifica d’antidemocràtics els seus opositors, quan ells el que pretenen és un assalt al poder arreu del món que acabi fent unes democràcies formals que pràcticament es redueixin a butaca de quatre anys amb manipulació quan convé dels resultats o amb acusacions de frau, com ha passat als Estats Units per part del trumpisme amb l’assalt al Capitoli, que s’ha reproduït al Brasil quan va guanyar Lula i els bolsonaristes van assaltar la seu del Congrés a Brasília, després ha tornat a passar al Perú, amb l’assalt al Parlament... Anem veient com es van reproduint episodis arreu del món.
I tots aquests elements estan coordinats, diu vostè.
Sí. Abans hi havia una Internacional Feixista, formada sobretot per nostàlgics. Actualment, aquesta dreta populista, que és ultradreta populista, va molt més enllà. Ha canviat el llenguatge, atreu la gent jove a través de les xarxes socials –moltes de les quals controla–, té en el seu poder importants mitjans de comunicació arreu del món que difonen aquest missatge d’un papa comunista, d’un papa que és un heretge, que vol destruir l’Església, i tot això té la seva ramificació en cardenals ultraconservadors a dintre del Vaticà.
Vostè explica que dintre mateix del Vaticà s’han fet reunions antipapa.
Parlo del Sopar dels Corbs. És un sopar que es va organitzar la mateixa tarda que el papa Francesc era ingressat a la policlínica Gemelli, fa dos anys, per ser sotmès a una operació d’un tumor al còlon, i es va organitzar aquest sopar, que no era precisament per resar per la seva recuperació, al contrari. Esperaven a veure si es produïa una notícia fatal i coordinar-se per preparar el conclave que hauria d’elegir un successor.
El papa ho sap?
És conscient que té enemics, però opta per l’estratègia de minimitzar-los. Sap que l’Església ja està prou dividida entre un sector tradicionalista i un sector que demana canvis importants des de fa dècades, que prové de les bases, de les parròquies d’arreu del món, i no vol aprofundir encara més aquesta divisió.
Hi podria haver un cisma?
Veiem un possible cisma ultraconservador que s’estaria gestant als Estats Units i veiem un altre possible cisma de caràcter ultraprogressista a Alemanya. Però jo crec que cap dels dos acabarà reeixint, perquè fora de l’Església, fora de les institucions oficials, fa molt fred... Però sí que l’Església està molt dividida amb acusacions gravíssimes que fa el sector ultraconservador contra el papa, que ha arribat a definir-lo com el protector o l’encobridor dels sacerdots que cometen abusos sexuals contra menors, quan és ell precisament el primer papa que ha posat fil a l’agulla per erradicar aquests abusos tan terribles.
Parla de diversos bisbes i cardenals que s’han significat molt contra Francesc.
Parlo del cardenal Müller –a qui vaig entrevistar–, de Leo Burke, del cardenal Sarah, de l’arquebisbe Viganò, que està contínuament atacant amb acusacions falses però que tenen molta repercussió perquè té molta influència en els mitjans catòlics i cristians nord-americans. Viganò està alienat amb la política de Trump i ja sabem tots l’enfrontament que va tenir Trump durant el seu mandat amb el papa Francesc pel tema del mur a Mèxic, pel tema de la globalització...
I el paper de Benet XVI?
Des de la mort de Benet XVI els atacs contra Francesc s’han desfermat d’una manera virulenta perquè el papa Ratzinger, que mai es va oposar públicament a l’actual papa –al contrari, van escenificar una cohabitació bastant modèlica–, ha estat el líder intel·lectual, fins i tot malgrat ell mateix, de tot aquest sector ultraconservador oposat a Francesc. Van intentar fer-lo líder oficial d’aquesta facció i intel·lectualment sí que ho va ser, però la realitat és que no van aconseguir un gest de Benet XVI, que era un gran teòleg i un home intel·ligent, malgrat el seu conservadorisme evident, i mai va voler entrar en aquesta batalla. Però, al mateix temps, Benet XVI va ser en vida un fre per a tota aquesta gent, que va aconseguir contenir i que es moderés, fins ara...
El primer de desfermar-se va ser el secretari personal de Benet XVI.
Sí, tot just morir Benet XVI, treu un llibre i carrega durament contra Francesc, però en el fons no deixa de ser un retret de ressentiment perquè el va destituir com a cap de la Casa Pontifícia.
Francesc ha anat nomenant cardenals de la seva línia de cara al futur.
El papa ha anat canviant la cúria vaticana, que ara ha obert a la participació de laics i dones. Com a bon jesuïta, té una estratègia i, per no dividir l’Església, el que ha fet és que ha nomenat cardenals conservadors molt grans que, per tant, no podran votar al conclave, i cardenals més joves i més en sintonia amb les seves reformes que sí que podran votar en el proper conclave. Però aquesta majoria que ja té no és cap garantia perquè hi ha aquest complot organitzat, una conspiració organitzada per la ultradreta internacional conjurada amb elements clau de l’Església catòlica per intentar que el proper papa segueixi la línia ultraconservadora de Joan Pau II i Benet XVI.
La història de Juan Carlos Cruz i Francesc
En el llibre Vaticangate Lozano explica la història “d’una persona entranyable” que ha conegut dins el Vaticà, Juan Carlos Cruz. “Ell va ser víctima d’abusos sexuals del sacerdot Karadima a Xile i considerava, com moltes víctimes de la pederàstia, que l’actual papa havia encobert abusos sexuals dins l’Església. Ho feia públic constantment perquè ell era –i és– un líder portaveu important de les víctimes de sacerdots pederastes al món. Doncs bé, un dia el papa li va demanar que l’anés a veure. «Vine i parlem», li va dir”, explica Vicenç Lozano. “Es van estar moltes hores parlant, el papa li va explicar tot el que volia fer per erradicar aquest càncer de l’Església i d’allà Cruz va sortir convençut que aquest papa realment no té res a veure amb els seus antecessors. A partir d’aquí es van fer molt amics, fins al punt que el papa el considera pràcticament com un fill i l’ha nomenat assessor personal seu.”
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.