Afavorir el son dels malalts per facilitar-ne la recuperació

Passar una nit a l’hospital és un plat que, en principi, no ve de gust a ningú. Qui hagi hagut de viure aquest tràngol sabrà que, a banda del patiment inherent a l’ingrés, hi ha una incomoditat afegida per la impossibilitat de poder descansar bé durant la nit. No és gens estrany que, quan per fi has aconseguit agafar el primer son i el cervell es comença a evadir de la situació, entri la infermera per qualsevol motiu, obri porta i llum sense gaires miraments i apa, ja hi tornem a ser.

Per sort, la tendència de posar el pacient al centre de l’equació i humanitzar el seu pas pel sistema sanitari ha dut l’hospital universitari de Bellvitge a impulsar el projecte L’hospital ja dorm, adreçat a vetllar per la qualitat del son nocturn dels pacients ingressats. Es tracta d’un pla impulsat per la direcció infermera del centre ara fa uns quants mesos i que ja s’ha consolidat gràcies al canvi de certes dinàmiques nocturnes, per bé que encara està en desenvolupament i no es descarta aplicar més canvis.

Entre les primeres intervencions que s’han fet hi ha canvis en els horaris dels serveis de neteja, modificacions en les pautes d’administració d’alguns tractaments farmacològics per evitar interrupcions nocturnes, la instal·lació de reguladors de llum i la substitució de les rodes dels carros de material i de certs aparells mèdics que generaven una fressa excessiva en plena nit. “Amb tot la primera intervenció, la més fonamental i bàsica, té a veure amb els hàbits i les pràctiques dels pacients i dels professionals sanitaris”, explica Susana Asensio, subdirectora d’infermeria a l’hospital de Bellvitge.

“A partir de les vuit del vespre es comença a abaixar la intensitat de la llum i el volum dels timbres de trucada dels pacients, per posar alguns exemples, i cap a les deu es fa una ronda de seguretat per avaluar que les persones ingressades estiguin bé, que no tinguin dolor i tot estigui correcte i facilitar que, si és possible, puguin descansar durant tota la nit”, explica la infermera, deixant clar que el respecte al descans no pot passar mai davant de la necessitat de fer certes cures o tractaments.

El silenci també és responsabilitat dels pacients; per això a totes les habitacions de les diferents unitats d’ingrés hospitalari s’hi han instal·lat senyalitzacions amb la normativa que han de seguir els malalts per preservar la calma nocturna. Inclouen la impossibilitat de rebre visites més enllà de les nou de la nit, l’obligació de tancar la televisió a les onze i d’utilitzar auriculars si es fa algun tipus de consum audiovisual en dispositius personals. L’única unitat d’ingrés que n’ha quedat al marge és la de cures intensives, que, per la seva naturalesa, té unes necessitats i unes característiques de disseny i de funcionament molt específiques.

Les mesures del pla s’han establert a partir dels suggeriments de diferents grups de pacients i dels resultats d’un estudi sobre la qualitat del son de les persones hospitalitzades, que tenia com a investigadora principal la cap d’àrea infermera de procés nefrològic, curta estada i unitat de preparació de pacients, Rosa Maria Sánchez. A més, Bellvitge s’ha adherit i també rep el suport de la iniciativa SueñOn de l’Institut de Salut Carlos III, que pretén aconseguir que els pacients hospitalitzats gaudeixin d’un descans reparador basant-se en evidència científica i literatura sobre cures.

Per implementar el projecte, la direcció de Bellvitge va programar diferents formacions en sessions de matinada per al més de mig miler de professionals del torn de nit. El programa tracta elements obvis, com ara parlar en veu baixa i silenciar els dispositius mòbils a partir de les onze de la nit, però també inclou l’adquisició de material tant per als pacients (les persones amb més susceptibilitat a la claror tenen disponibilitat d’antifaços) com per als sanitaris, que ara utilitzen petites llanternes per entrar a les habitacions quan ho han de fer.

Els sanitaris del torn de nit ja han comprovat que els malalts agraeixen que els tanquin les portes de les habitacions quan no hi ha una contraindicació. I que si a la zona de control de la unitat hi ha menys intensitat lumínica també baixa el to de veu del personal, afavorint el compromís amb el descans tot i que les infermeres estiguin en plena jornada laboral.

“Quan teníem queixes pel soroll no eren perquè el company d’habitació s’havia trobat malament i la infermera havia hagut de venir molts cops, sinó per altres motius, i ara els pacients agraeixen molt el descans, perquè realment és part de la recuperació”, argumenta la subdirectora d’infermeria.

El programa fa uns mesos que rutlla, però està en evolució constant. Ara s’estan canviant les butaques de les habitacions, o posant rodes a les que estan en bon estat, per tal que es puguin moure sense fer soroll. I un dels reptes de futur és com organitzar la reposició del material hospitalari fungible, que per una qüestió logística se sol fer també de nit i s’ha revelat com una altra font de sorolls a rebaixar.

L’Organització Mundial de la Salut remarca que un bon descans nocturn incideix directament en la salut i la ciència també en constata els beneficis. Per això, en el passat hi ha hagut certa facilitat per prescriure fàrmacs per afavorir el son. Ara alguns hospitals com el de Bellvitge, que fa unes 20.000 cirurgies majors cada any, exploren fórmules més lògiques fent tot allò que tenen al seu abast.