SALUT
Créixer en entorns d’aire contaminat redueix la capacitat d’atenció dels nens
A part d’altres efectes generals sobre la salut humana, la contaminació atmosfèrica té un impacte negatiu en el desenvolupament del cervell, i aquest efecte és especialment preocupant durant l’embaràs i la infància.
Ara, un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha trobat que l’exposició al diòxid de nitrogen (NO2) durant els dos primers anys de vida s’associa a una capacitat d’atenció més petita en infants de 4 a 8 anys, especialment en els nens.
Diòxid de nitrogen
El NO2 és un contaminant que prové del trànsit. Es tracta d’un gas marronós, tòxic i irritant que està comprovat que perjudica el sistema respiratori i pot afectar els funcionament dels pulmons. La seva principal font són les emissions dels vehicles motoritzats, especialment els de motors dièsel. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que la mitjana anual no superi els 40 micrograms per metre cúbic d’aire. A l’Eixample de Barcelona, la mitjana de l’any 2019 va ser de 50.
L’equip investigador d’ISGlobal –centre impulsat per la Fundació La Caixa– va utilitzar dades de 1.703 mares i els seus fills, pertanyents a les cohorts de naixement del Projecte INMA. Aquest projecte és una xarxa d’investigació de grups de tot l’Estat espanyol que estudien els contaminants ambientals presents en l’aire, l’aigua i la dieta durant l’embaràs i l’inici de la vida i els seus efectes en el creixement i desenvolupament infantil.
Una de les ciutats on s’ha fet la recerca és Sabadell, amb més de 600 famílies participants. A partir de l’adreça de residència, l’equip va estimar l’exposició diària al NO2 durant l’embaràs i els primers 6 anys d’infància. Paral·lelament, es van avaluar la capacitat d’atenció –la capacitat de triar a què parar esment i què ignorar– als 4-6 anys i als 6-8 anys i la memòria de treball –la capacitat de retenir temporalment la informació– als 6-8 anys, utilitzant proves validades.
Retard en el desenvolupament
La investigació ha demostrat un biaix de sexe: en els nens, l’associació entre l’exposició al NO2 i la funció d’atenció pot durar més temps perquè el cervell masculí madura més lentament, “la qual cosa podria fer-los més vulnerables”, segons Binter. Des de l’ISGlobal es planteja que cal fer un seguiment de les persones per veure com l’edat i el sexe afecten la relació entre la contaminació atmosfèrica i la capacitat d’atenció, especialment en els grups de més edat. En conclusió, “aquest estudi suggereix que la primera infància, fins als 2 anys, sembla un període rellevant per aplicar mesures preventives”, afirma Binter. “Fins i tot un petit efecte individual de nivells relativament baixos d’exposició, com en aquest estudi, pot tenir grans conseqüències en la població. L’exposició a la contaminació atmosfèrica relacionada amb el trànsit és, per tant, determinant per a la salut de les generacions futures”, conclou.