Grip de porcs

Que algú m'expliqui què passa a Mèxic, que algú m'ho expliqui, perquè no entenc res. Em trobo a cavall entre tres terres, entre tres mons, entre tres situacions que sembla que disten anys llum l'una de l'altra: Mèxic DF, Colima i la resta del món.

D'una banda, hi ha la capital de Mèxic, Mèxic Districte Federal, on la societat està totalment paralitzada: restaurants i cinemes tancats, partits de la lliga mexicana a porta tancada, carrers desèrtics, no hi ha casaments, no hi ha funerals, no hi ha contacte humà... Però el metro, segurament un dels nius més grans per a un virus d'aquestes característiques, resta obert. Un mitjà de transport que diàriament utilitzen milions de persones, on la distància entre un viatger i un altre pot ser de zero centímetres (si no s'envaeixen l'espai vital). I mentrestant, la campanya electoral continua com si res. Com a mínim és sospitós.

No oblidem que el dia 5 de juliol hi ha eleccions a tot l'estat. No són poques les opinions que diuen que tot és una maniobra del govern per distreure l'atenció, per anar aprovant lleis a discreció. De fet, el mateix dia 23 d'abril, el dia en què es van suspendre les classes, el govern mexicà va aprovar diverses lleis que han passat desapercebudes per la majoria de la població mexicana.

Colima és la realitat que a mi m'ha tocat viure. Hi visc des de principi de setembre passat. Aquest és un estat petit, tranquil i segur a la costa del pacífic mexicà, a unes 10 hores en autocar de la gran capital i centre i epicentre del món mediàtic mundial. Aquí la situació és de calma i tranquil·litat. Fins aquest dilluns, quan es van suspendre les classes, semblava que no passava res; aquí mai no passa res, és «el estado más seguro de Mexico». Els diaris estaven més pendents de les eleccions que de la grip porcina. I jo em preguntava com pot ser que afecti països tan llunyans com Catalunya i aquí no passi res? Finalment se suspenien les classes fins al 6 de maig i la situació canviava de cop i volta. Segons les autoritats locals, eren mesures preventives. «A Colima no n'hi ha cap cas», s'omplien i s'omplen la boca les autoritats. Aquí sembla que la situació està controlada. Vull creure que la informació que ens donen és certa. Si em crec la informació que m'arriba dels mitjans locals, estic la mar de tranquil. Però si el meu cor escolta les informacions que arriben de fora de Mèxic, principalment de Catalunya, m'alarmo. Llavors, què he de creure?

Són moltes les informacions de què disposem actualment, ens bombardegen diàriament des de totes bandes, l'OMS, la UE, el govern espanyol, la Generalitat... Però, i el govern mexicà, què hi diu? Què sabem, realment? És tot tan greu? Ens amaguen informació? Jo ara mateix, com deia aquell: només sé que no sé res.

L'última declaració del govern federal ha estat que hem de romandre fins al dia 5 a casa, «perquè no hi ha lloc més segur que a casa». Ara diuen que no és porcina, la grip, que si és benigna; llavors, per què mor la gent? El tema és que molts mexicans no tenen accés a la seguretat social. Un terç dels ciutadans del país (més de 30 milions) no disposen d'aquest servei bàsic, i per falta de recursos econòmics no acudeixen als serveis mèdics, i cauen en l'automedicació. D'aquí el nombre tan alt de morts. Però, d'altra banda, el govern només confirma una vintena de morts relacionades amb aquest virus estrany, que encara no se sap d'on ve. Però, llavors, i la crisi pandèmica mundial? Arreu no s'ha confirmat cap mort, de fet els infectats es tracten uns quants dies i cap a casa.