El 37% dels pacients del Camp de Tarragona amb càncer avançat tenen depressió

Tot i que es tracta d'un estudi «descriptiu», assegura Enric Aragonès, del CAP de Constantí, «se'n poden extreure recomanacions» perquè una de les coses que ha comprovat és que el patiment psicològic que experimenten els pacients amb càncer sovint no és detectat o abordat adequadament. El fet és que els pacients amb càncer avançat tenen una prevalença de depressió major força més gran que la població general, en la qual els casos són d'entre el 3 i el 5%. En canvi, a les persones en una fase terminal ascendeix al 37%, però n'hi ha encara més (el 47%) que tenen símptomes ansiosos i símptomes depressius significatius, segons l'estudi elaborat pel Grup de Recerca sobre Salut Mental en Atenció Primària de l'ICS en l'àmbit de Tarragona- Reus i els PADES de la mateixa zona, de Sagessa i GiPSS.

La depressió major s'associa a una pitjor qualitat de vida, tant en la funció cognitiva com en l'emocional i social, així com a una menor autonomia i a una menor percepció de suport social, tot i que, segons detalla Aragonès, en general «el suport social és elevat». També està vinculat a més preocupacions vitals o existencials, com el fet de pensar en quin estat quedarà la família o si es trobaran en problemes econòmics, per exemple.

En el mateix estudi s'hi explica que, d'aquest 37% de pacients, molt pocs rebien un tractament antidepressiu i s'hi adverteix que es pot tenir la «falsa idea» que estar deprimit «pot ser normal en aquest tipus de pacients» i això condueix a «una inadequada abstenció terapèutica».

Enric Aragonès constata que «com que la depressió és freqüent i s'associava a altres problemes físics i psicològics» cal «un abordatge multifactorial», en què es tracti no només els problemes físics i el dolor, tal com ja es fa amb les cures pal·liatives, sinó també els problemes psicològics, de qualitat de vida i la relació amb la família i els cuidadors.