Vallès Occidental
Fins que el cos aguanti
El desallotjament al CAP de Castellar del Vallès que van dur a terme els Mossos d'Esquadra no ha fet minvar la moral dels veïns, que hi continuaran passant les nits encara que sigui amb més intermitència
Els ciutadans es queixen que s'hagi contractat un guàrdia de seguretat per al dia i reivindiquen que les seves estades no tenen cap impacte
Castellar del Vallès, de la mateixa manera que el barri sabadellenc de Ca n'Oriac, Santa Perpètua de Mogoda i Badia del Vallès, continua resistint-se al tancament del seu servei d'urgències. No hi ha hagut ni una sola nit, des que el CAP va posar fi a més de 20 anys d'atenció continuada l'1 d'agost passat, que la instal·lació s'hagi quedat sola amb el vigilant de seguretat, malgrat les dificultats inherents de l'època de vacances i la presència de ciutadans de tots els segments d'edat, des de joves que han hagut de compaginar la presència al centre amb els compromisos laborals socials i familiars, fins a parelles d'avis de més de 80 anys. “He canviat el dia per la nit”, explica Eduard Girbau, un dels habituals en les matinades d'ocupació pacífica, que té clar que no serà el desgast, ni físic ni mental, allò que aturarà les seves reivindicacions: “En l'assemblea de dimarts decidirem com encararem aquest setembre. Pot ser que no vinguem cada nit, però algunes nits, per sorpresa, sí que tornarem a ser aquí fins a les vuit del matí. I altres nits retardarem el tancament de les portes un quart d'hora.”
El principal problema que ha d'afrontar el col·lectiu és la falta d'efectius per assumir tots els torns. “Durant la primera setmana en fèiem tres, però de seguida vam veure que venir aquí només de tres a sis de la matinada era massa dur. Des de llavors hem intentat que sempre vingui algú a les quatre de la matinada, però més d'un cop ens hem hagut de quedar els que hem estat aquí des de primera hora”, comenta Girbau. Per aquest motiu, els més fidels de la tancada assisteixen al centre ben preparats per matar les hores, amb jocs de taula, llibres, termos de cafè o pastes. La companyonia, però, continua sent la millor recepta per fer l'estona més amena, així com per superar el temor d'un altre desallotjament dels Mossos d'Esquadra com el que ja van portar a terme dimarts.
Boni Carreño, que amb els seus acudits i relats ha estat “l'ànima d'aquestes nits”, en paraules d'un dels membres més joves del grup, Joan Moyà, afirma que la intervenció policial va ser d'allò més respectuosa: “Ens van deixar deu minuts per marxar, ens van dir que estaven amb nosaltres i es van justificar dient que acomplien ordres.” És clar que l'Esther, atenta a la conversa, puntualitza que “una agent va ser una mica més agressiva, i portava la funda de la pistola descordada”. En tot cas, però, l'acció dels Mossos –així com la presència de les càmeres de TV3– no va fer més que revifar una acció de protesta que més d'un dia s'havia quedat en família, amb unes 90 persones presents durant la matinada posterior.
“El que va fer més por a la gent és que els Mossos d'Esquadra els estaven gravant”, destaca Moyà, que ha assistit al CAP totes les nits que no treballava. “Temor només n'hem tingut les nits que jugava el Barça, perquè es preveien molt més fluixes i s'ha de tenir present que aquí hi ha molta gent gran”, afegeix, i destaca el caràcter intergeneracional de l'acció reivindicativa. “Si ens tornen a dir que marxem, simplement ho farem”, puntualitza Girbau, que, com la Vicky, es mostra molt més indignat pel fet que s'hagi contractat un segon guàrdia de seguretat, en aquest cas per fer el torn de dia. “No entenc que puguin pagar aquests sous i no hi hagi diners per contractar un metge”, clama la castellarenca, que vol deixar molt clar que “ningú no ha embrutat ni ha fet destrosses”, i que, com la resta d'assistents, es va adonar que, dijous, algú s'havia deixat els llums d'un dels consultoris encesos. Un contrasentit si tenim present que, des del 14 d'agost, l'aire condicionat de la instal·lació s'ha anat apagant com un rellotge.
Suports polítics
Diversos membres de l'equip de govern de Castellar, així com l'alcalde de la vila, Ignasi Giménez, han passat pel CAP a donar suport al col·lectiu. El partit d'independents l'Altraveu també ha estat molt actiu en les accions de protesta i té clara la solució: “S'hauria de contractar un metge durant les hores vacants. No es tracta que els ajuntaments cobreixin de manera permanent competències que no els són pròpies, però seria una mesura de pressió adequada”, comenta Elisenda Alamany. En una línia similar s'ha expressat el grup municipal del PP.
Pel que fa a altres municipis, l'alcaldessa de Cerdanyola del Vallès, Carme Carmona, també s'ha solidaritzat amb tots els ocupants dels CAP del Vallès Occidental, atès que el tancament de les urgències locals està provocant “una sobresaturació del Parc Taulí de Sabadell”, i més si es té en compte que s'ha paralitzat la construcció de l'hospital Ernest Lluch, a Montcada i Reixac. Per la seva banda, l'alcalde de Cardona, Ferran Estruch, ha instat el conseller Boi Ruiz i els altres responsables de Salut que siguin ells els que donin explicacions sobre el tancament de les urgències al CAP del municipi, que també dóna servei a Montmajor. Per Estruch, que dilluns va lliurar 3.472 signatures de protesta a Ruiz, la mesura sobrecarregarà l'atenció mèdica a Manresa, però la conselleria ha respost que les ambulàncies o el CAP de Súria són bones alternatives.
A Badalona, més de 200 persones van sortir al carrer per protestar pel tancament de les urgències al CAP Nova Lloreda, i s'hi van tancar de vuit a deu del vespre. Avui, a les dotze, es concentraran davant l'hospital municipal. Mentrestant, el fenomen dels tancaments ja ha arribat a Tarragona, després que ahir una quinzena de persones passessin la nit al CAP Muralles.