D'hospital a ‘malalteria'

“Si vols saber el perquè de molts fenòmens, que per més que medites no comprens, fes una cosa: considera que el nombre dels estúpids és immens”, deia Lo llibre de les cent veritats, d'un escriptor satíric de finals del 1800, anomenat Gomà. Ho he recordat en meditar sobre la retallada de Sanitat i no entendre el perquè de la mesura restrictiva dictada per la Generalitat i no em considero estúpid, és clar. D'aquest assumpte tan controvertit, opinat, tergiversat i embrutit, hi ha hagut posicions irreductibles. Ara hi ha uns retards llarguíssims per a les visites als especialistes qualificats, hi ha els mateixos o bé pitjors per a les intervencions i l'únic que funciona amb rapidesa i eficàcia és la Secció d'Urgències. No reiteraré el fet del qual fa poc vaig parlar, ni de la dignitat i capacitat professional del cos mèdic. El seu prestigi ha traspassat el Montseny i les Guilleries, i de les comarques del centre i nord de Barcelona, hi ha a l'hospital, de manera permanent, un lot important de malalts. En qualsevol cas, ells no han dissenyat les disciplines mèdiques hospitalàries: es limiten a complir-les.

Des del 4 d'abril d'aquest any, acompanyant la meva esposa, he fet tretze estades de distinta llargada a l'hospital Dr. Josep Trueta, de Girona, amb un total de 92 dies d'ingrés. Observador incansable de la vida que em rodeja, he tingut temps de veure com treballen els equips d'infermeres, ajudants, zeladors, etc., de les plantes. En realitat ho fan escopetejats. Em diuen que atenen 7 habitacions dobles cada una, amb 14 malalts. El normal, diuen, seria de 8 a 10 pacients. Amb diligència per part d'ells i paciència per part dels pacients, s'arregla gairebé tot. Els caps de setmana les plantes semblen un mas robat: no es veu ni una ànima. L'esperit indesxifrable de trobar-se bé els festius ho anivella. Els malalts amb permís de cap de setmana surten rient per fora i cardats per dintre.

És imminent l'aplicació de les restriccions de personal a tots els nivells, tot i que, com sempre, els nivells baixos de personal seran els perdedors. D'altra banda, és un fet a Girona la supressió d'ambulàncies i el tancament d'alguns CAP. On és el cervell que ha dissenyat l'aplicació de les mesures restrictives als hospitals? La població catalana indígena i l'emigració, amb nens al cotxet i mares prenyades, necessiten atencions mèdiques. Els que hem aportat durant 50 anys una fortuna tributant a la Seguretat Social per Tarifa 1a ara ens haurem de guarir amb pegats de mostassa, sopes de farigola i oli de fetge de bacallà? O és que a la Generalitat no hi ha xollos, tinglados, intocables i amigatxos per desmuntar? La Sanitat no la remeneu: us podria petar als dits! No en volem, de malalteries! Ja ho deia Gomà: “... el nombre dels estúpids és immens!”