«Doctor, el nen no dorm bé»

L'èxit dels programes de televisió i dels llibres que donen consells als pares sobre com aconseguir que els fills dormin bé no és gratuït. A la consulta de la unitat del son de l'hospital Sant Joan de Déu, s'hi acosten moltes famílies que repeteixen una frase: «Doctor, el nen no dorm bé.» La majoria de trastorns que arriben a Òscar Sans, el coordinador de la unitat, i Francesc Sanmartí, el cap de la secció, estan relacionats amb «mals hàbits». Sans afirma que, «de la mateixa manera que s'explica als pares què han de menjar els nens quan són petits i com els han d'agafar o rentar, se'ls hauria d'explicar com els han d'ensenyar a dormir».

Els metges tenen clar que dormir és important per al desenvolupament del cervell dels nens i per al descans familiar, ja que els trastorns nocturns dels petits poden crear alteracions greus en l'entorn familiar. Per Sans, «la clau són les bones rutines». Assegura que en molts dels casos, malgrat que no hi ha fórmules màgiques, els trastorns es redueixen o desapareixen després de dues o tres visites, ja que s'ofereixen als pares estratègies per reconduir la situació. I el doctor hi afegeix: «A banda de tractar pacients, la nostra obligació és ajudar els pediatres perquè sàpiguen detectar i considerar els problemes i, per tant, puguin distingir entre un trastorn provocat per un mal hàbit i una patologia.» El coordinador reconeix que hi ha més sensibilitat sobre el tema i que, per tant, hi ha més professionals que ja ho fan. Encara queda, però, camí per recórrer.

Sans creu que a la unitat, que funciona des de fa poc més d'un any, només hi haurien d'arribar les patologies relacionades amb el son. La síndrome de l'apnea del son és una de les més habituals i la que més fàcilment detecten els pediatres. «El nostre cavall de batalla és la síndrome de les cames inquietes», hi afegeix. En aquests casos més complicats, a la unitat se sol fer un estudi nocturn del son. És a dir, el pacient (que pot ser des d'un nadó fins a un noi de 18 anys) passa una nit a l'hospital. Mentre dorm el graven amb vídeo i mesuren factors com ara l'activitat del cervell, la respiratòria i la del cor, a més del moviment de les cames. Amb tot això, acaben de perfilar un diagnòstic i comença el tractament. Com explica Sanmartí, la singularitat de Sant Joan de Déu –que treballa des dels anys vuitanta en els trastorns del son– és el seguiment que es fa a través de la unitat de tots els casos des del diagnòstic fins al tractament. Els especialistes tracten altres trastorns, com ara els terrors nocturns –que no són patològics– i les narcolèpsies. Els metges diuen que tots tenen tractament i que cal apostar per la prevenció per evitar problemes de salut posteriors.