salut
La fragmentació de l'ICS comença amb l'Arnau de Vilanova i 26 CAP gironins
L'hospital lleidatà i la primària de Girona seran entitats amb personalitat jurídica pròpia a finals d'any
Podran gestionar-se com els centres concertats
Llum verd per iniciar el procés de fragmentació –o de reformulació, tal com l'anomenen els responsables del projecte– de l'Institut Català de la Salut (ICS). L'hospital Arnau de Vilanova de Lleida i els 26 centres d'atenció primària que l'ICS gestiona a les comarques gironines seran els primers centres que es transformaran en entitats filials de l'ICS. La previsió és que l'últim trimestre d'aquest any disposin de NIF propi i, per tant, de personalitat jurídica pròpia i d'autonomia de gestió, tal com tenen els centres concertats de la xarxa sanitària.
El consell d'administració de l'ICS va autoritzar ahir el seu director gerent, Joaquim Casanovas, a iniciar els tràmits davant l'administració per posar en marxa un procés que, en cinc anys i de manera progressiva, ha de convertir l'ICS en un grup de 22 entitats filials: set d'hospitalàries i quinze de formades per agrupacions d'uns 20 o 25 CAP. Segons Casanovas, aquesta reformulació permetrà que cada entitat pugui prendre decisions més adaptades a les necessitats i demandes assistencials de cada territori.
Contractacions
Aquestes decisions inclouen des de la contractació de personal fins a la possibilitat d'establir aliances amb altres centres sanitaris no gestionats per l'ICS. Pel que fa als recursos humans, les entitats filials ja no s'hauran d'adaptar a les convocatòries de places que fins ara feia l'ICS a escala general. Això, en el futur, es podria traduir en la fi de l'estatus de funcionariat del nou personal de l'ICS, ja que les entitats podran optar pels contractes laborals com a fórmula habitual. Aquest és precisament, un dels punts que crea més recel entre els sindicats. Precisament CCOO, amb representació al consell d'administració de l'ICS, va votar ahir en contra del projecte.
La intenció de l'ICS és avaluar el primer any de funcionament de l'Arnau de Vilanova i dels CAP gironins com a entitats filials per anar ampliant la fórmula a la resta de centres sanitaris de l'ICS. Casanovas va insistir que no es donarà entrada a l'activitat privada i que els centres seguiran sota el paraigua de l'ICS.
La fragmentació de l'ICS –ideada pel seu president, Josep Prat– implicarà, a mitjà termini, que el pressupost de l'ens –2.770 milions d'euros el 2011– deixi de dependre de l'aprovació del Parlament i surti directament del Catsalut que, a través de contractes amb cada centre, pagarà una quantitat segons l'activitat encarregada, tal com ja fa amb els centres concertats.
Les veus crítiques amb aquest model consideren que l'actual llei de l'ICS ja permet dotar de més autonomia els centres. L'expert en sistemes d'informació sanitària i exmembre del consell de l'ICS Santiago Marimon creu que “el trossejament farà més opac l'ICS”, ja que s'obre la porta a la creació d'empreses per prestar determinats serveis i es redueix el control dels comptes i la seva adequació als objectius de Salut.
Consorci a les comarques de Lleida
No ha estat casualitat que l'Arnau de Vilanova sigui l'hospital escollit per iniciar el procés de descentralització de l'ICS. El terreny ja s'havia adobat amb la creació, el gener passat, d'una gerència única entre l'hospital de l'ICS i l'empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), responsable dels hospitals Santa Maria de Lleida i de Tremp. De fet, la intenció a curt termini és crear un nou ens –segurament, un consorci d'uns 3.000 treballadors– que presti la majoria de serveis hospitalaris a les comarques lleidatanes. Des de l'ICS justifiquen que els canvis suposaran la fi de la burocràcia que fins ara ha fet que els centres de l'ICS “s'adaptessin pitjor que els concertats” a la demanda de serveis sanitaris i asseguren que els usuaris veuran com s'agilitzen els processos assistencials.