Emocions per aprendre a viure

Fa 200.000 anys, l'Homo sapiens va descobrir que podia sentir com els seus congèneres. Podia posar-se al seu lloc i experimentar el que avui coneixem com a empatia. Aquesta capacitat va facilitar experiències compartides i intercanvis d'opinions sense els quals no s'haurien assolit infinitat de nous coneixements. Amb tot, emocions i racionalitat s'han mantingut en esferes del tot separades durant segles, i aquest és l'esquema que també ha reproduït l'escola, on la transmissió de coneixements no ha deixat espai a les emocions.

Però, a final del segle passat, aquest paradigma comença a canviar. Gràcies a nous descobriments en l'àmbit de les neurociències irromp un nou concepte: el de la intel·ligència emocional. “La vida ens planteja reptes molt diversos i, per tant, la millor manifestació d'intel·ligència és la que ens permet construir benestar tot i l'adversitat”, resumeix Rafael Bisquerra, catedràtic d'orientació psicopedagògica de la Universitat de Barcelona i director del màster en educació emocional i benestar.

El professor Bisquerra reivindica la necessitat d'incorporar l'educació emocional a l'escola. “És un procés que hauria d'estar present des del naixement i al llarg de tota la vida. Especialment, entre els 4 i 10 anys”, va afirmar ahir Bisquerra durant la presentació del darrer informe Faros de salut infantil de l'hospital Sant Joan de Déu, dedicat a l'educació emocional.

Diversos estudis ja han demostrat que prendre consciència de les emocions, saber gestionar-les o aprendre a posar-se en el lloc de l'altre són eines que no només milloren el clima a les aules i redueixen el nivell d'estrès i de conflictivitat entre els alumnes, sinó que es tradueixen en millors resultats acadèmics i en habilitats que resultaran de gran utilitat en la vida adulta, com ara el treball en equip.

Tot i que de moment hi ha més estudis que no pas experiències pràctiques, algunes escoles (per exemple, a Nova York, al Regne Unit i també a l'Estat espanyol) ja han apostat per l'educació emocional. “A Catalunya no arriba al 5%, però fa deu anys ni tan sols se'n parlava”, afirma Bisquerra.

L'educació emocional comença perquè el nen aprengui a reconèixer i a posar nom a allò que sent. Activitats com ara dibuixar cares que reflecteixin l'estat d'ànim o sessions de massatges, balls i abraçades per afavorir el contacte físic i la sensació de cuidar i de ser cuidat són estratègies que alguns centres utilitzen amb els més petits. Es tracta d'un entrenament que inclou moments de reflexió i moments per compartir sentiments (per exemple amb jocs de rol), i que, de manera ideal, hauria de trobar continuïtat a casa, on els pares també poden fer molt per estimular la intel·ligència emocional dels fills: des d'escoltar música plegats fins a animar els més grans a escriure els sentiments en un diari.

Bisquerra encara afegeix una dada: les emocions positives estimulen les defenses. Per tant, un infant que sap gestionar les seves emocions serà un nen amb més bona salut física i mental.