Euskadi posa pau amb l'herba de la discòrdia

La polèmica del cànnabis de Rasquera està sent seguida amb molt d'interès des del País Basc, on premsa escrita, ràdios i televisions n'han fet un ampli ressò. Aquest interès ha estat motivat per la innovadora iniciativa del municipi de la Ribera d'Ebre i, sobretot, per la planta que ha originat tot l'enrenou. I és que el debat sobre el cànnabis, i especialment sobre la necessitat de posar fi als nombrosos buits legals que existeixen en relació amb al seu cultiu i consum, fa temps que és present en l'opinió pública d'Euskadi.

Les associacions basques de consumidors de marihuana van ser les primeres, ja fa anys, que van començar a reclamar al govern de Vitòria que regulés aquesta realitat amb l'objectiu de donar “empara legal i seguretat jurídica” als consumidors, venedors i cultivadors de cànnabis –sempre per a consum propi– de la comunitat. Tot i que aquestes demandes van ser acollides inicialment amb moltes reticències per part de la majoria de partits polítics, en els darrers temps totes les formacions han acabat acceptant que la regulació és el millor camí.

El darrer exemple es va produir la setmana passada al Parlament basc, on tots els grups van aprovar per unanimitat la creació abans de l'estiu d'una ponència específica que analitzi la regulació dels clubs de consumidors. L'objectiu fonamental és determinar en quins casos és legal que aquestes associacions produeixin, distribueixin i consumeixin els derivats del cànnabis per generar una major seguretat jurídica i evitar batudes policials i detencions. Euskadi es convertirà així en la primera comunitat de l'Estat espanyol on es legislarà sobre aquesta realitat i es cobrirà el buit legal que existeix sobre aquest tipus de locals –una cinquantena només al País Basc– i les activitats que s'hi desenvolupen.

Aquesta, però, no és l'única iniciativa en què s'està treballant al País Basc i tampoc la més ambiciosa. El projecte estrella del govern de Patxi López en aquest àmbit és la posada en marxa d'una nova regulació més permissiva pel que fa al cultiu, la venda i el consum de cànnabis. Hi està treballant la Conselleria de Sanitat, que l'inclourà en la llei d'addiccions que es preveu enviar al Parlament basc abans d'aquest estiu. Segon el conseller d'aquest departament, Rafael Bengoa, la nova normativa promourà una lògica “no prohibicionista” que apel·larà a la responsabilitat “gràcies a la informació i l'educació”. Tot i que aquesta nova regulació no suposarà un canvi en les sancions previstes en el Codi Penal, que regeix per a tot l'Estat, l'esperit de la nova legislació a Euskadi deixarà “un cert espai a l'autonomia personal” –per a majors d'edat– i no es regirà per criteris exclusivament sancionadors pel que fa a la venda, el consum i el cultiu del cànnabis, sempre que es garanteixi una informació completa sobre les conseqüències del consum i un “respecte absolut” al dret a la salut de les persones. Els responsables de la sanitat basca ho tenen clar a l'hora de justificar la necessitat d'aquesta nova regulació: “És millor ordenar que prohibir les conductes que existeixen ja consolidades a la societat”, ja que les lleis que només utilitzen la prohibició indueixen a “la clandestinitat, la delinqüència, els mercats negres i les injustícies en els països productors”.