Reactiven el programa per dotar d'autonomia els centres d'atenció primària del Camp
Els CAP de Sant Salvador de Tarragona i de Flix formen part del pla pilot perquè s'autogestionin però amb tutela de l'ICS
El que des dels estaments sanitaris defensen com a positiu perquè comporta una «implicació dels professionals» així com una «assignació de responsabilitats i riscos», que els genera més satisfacció a ells i als usuaris, és vist per alguns sindicats, com ara el Catac o plataformes de professionals i usuaris com ara Dempeus, com una «privatització» de la sanitat. Sigui com sigui, actualment hi ha deu EBA, una de les quals a Alcover, nombre que en un futur es podria incrementar si finalment s'aprova alguna de les onze propostes que el Servei Català de la Salut ha confirmat que té sobre la taula.
Aquest model de gestió sanitària es va crear amb la llei d'ordenació sanitària de Catalunya, aprovada durant el govern de CiU als anys noranta. L'ara director dels serveis territorials del Camp de Tarragona, Joaquim Pellejà, va ser precisament fins al desembre passat el director de l'EBA d'Alcover, i ho valora així: «Els professionals vam adquirir més compromís, vam guanyar en agilitat gestora i els resultats sobre la qualitat assistencial i sobre la població atesa són positius.»
Ara l'ICS ha posat en marxa un pla pilot que atorga autonomia de gestió a deu dels seus centres, com ara el del barri de Sant Salvador de Tarragona i el de Flix. Segons Pellejà, «l'ICS té previst donar més autonomia de forma progressiva sense que els professionals es desvinculin» de l'empresa mare. Aquest punt, la desvinculació, és una diferència respecte de les EBA, ja que en les entitats de base associativa que van crear-se des del 1996, «els professionals pertanyien a l'ICS, però vam demanar excedència per deu anys per constituir la societat», explica Pellejà.
A més dels dos del Camp i l'Ebre, també es farà als CAP l'Eixample de Lleida, Encants de Barcelona, Salt, Esplugues, Vilassar de Mar, Can Parellada de Terrassa, Santa Eugènia de Berga i Tremp.
La fórmula, però, no és ben vista per tothom. El sindicat Catac, per exemple, considera, en un manifest contrari, que «els estudis no valen els esforços esmerçats per administracions anteriors per afavorir aquesta fórmula de gestió», ja que apunten a «canvis de configuració territorial d'alguna ABS, que han afectat la població», i a «la desigualtat entre els membres de l'equip en funció de si formen part o no de la societat».
Control fins a la factura de la llum
El CAP del barri de Sant Salvador de Tarragona és un dels deu centres d'atenció primària que pertanyen a l'Institut Català de la Salut on s'està implantant el projecte d'autonomia de gestió. I, de fet, és l'únic del Camp de Tarragona on es desenvolupa aquesta prova pilot (a la demarcació també s'està implantant a Flix –Ribera d'Ebre–). Cadascun dels centres escollits va ser-ho perquè responia a característiques diferents: no obstant, aquests deu centres pertanyen i actuen sota l'empara de l'ICS, malgrat que tenen una gestió autònoma. En el cas del CAP de Sant Salvador, va ser escollit perquè es tracta d'un equip petit, amb un treball en grup previ i arrelat al barri on està.
Aquesta forma d'administrar-se vol dir que, a diferència del que ocorre en qualsevol altre CAP, i segons explica la directora de l'ABS (àrea bàsica de salut) de Sant Salvador, Lourdes Clotas, «l'equip del servei d'atenció primària de Sant Salvador tenim coneixement de tota la despesa, des del que gastem en llum fins a la despesa en personal». I a efectes pràctics, «això significa –explica Clotas– que puc canviar els diners de calaix si sobra d'un capítol i en falta en un altre», cosa que fins ara no podien fer, ja que el pressupost era tancat per a cada contingència. Així doncs, la responsable de l'àrea de salut reitera que tenen «més poder de decisió sobre l'utilització dels recursos» i això repercuteix en un «increment de satisfacció dels usuaris» perquè «s'adapten els recursos a la realitat», així com també en un «augment de la satisfacció dels professionals» perquè «fomenta el treball en equip i poden prendre decisions».
Tot i l'evident control que guanyen sobre la part econòmica, la doctora Clotas explica que del que es tracta en realitat és d'un «projecte de millora de la qualitat» que han elaborat els equips de treball dels centres assessorats per l'empresa a la qual pertanyen: «Cada persona és responsable d'alguna cosa.» L'equip de l'àrea de salut, conjuntament amb els altres equips dels CAP catalans que participen en la prova pilot, van elaborar aquestes directrius de treball durant l'any 2008 fins que van obtenir-ne el vistiplau de l'ICS i el projecte s'ha posat en funcionament el gener d'aquest any.
La valoració que fan fins ara del funcionament de l'autogestió és «positiva». D'una banda, pel que fa al seguiment econòmic, «veiem que millorem l'eficiència perquè saps de què disposes i com ho gastes»; de l'altra, «hem protocol·litzat tot el que fem i ho hem fet tots els treballadors». Aquest canvi es tradueix en el fet que tot el personal adopta la mateixa actitud i actuació davant dels pacients amb un determinat problema de salut, com ara la diabetis, de manera que «minimitzem les diferències i els errors», diu Clotas. Passa el mateix amb fins a 51 qüestions que s'han protocol·litzat, com ara el circuit d'urgències, que ha estat elaborat «entre tots».
Pel que fa als treballadors, la directora de l'ABS detalla que continuen seguint la normativa de contractació de la sanitat pública, però en canvi ara el personal «té més flexibilitat horària, segons la demanda del moment».
El treball per posar-se al dia en la gestió d'una àrea de salut ha afectat especialment els metges, les infermeres i els administratius que formen part de l'equip directiu de Sant Salvador: «Hem millorat en l'aprenentatge perquè no teníem formació en recursos humans i gestió econòmica.»
Ara per ara, l'Institut Català de la Salut està en fase de dissenyar un sistema informàtic propi només per als deu equips que s'estan autogestionant de forma pilot a Catalunya, i que permetrà «avaluar els resultats», tenint en compte paràmetres com ara les derivacions que es fan des del centre de salut, la qualitat o la despesa farmacèutica. Un cop finalitzi aquest any 2009, «es valorarà si s'han acomplert els objectius prèviament pactats» i, si és així, s'estendrà el projecte a altres centres amb vista a l'any 2010.
