“Volem cobrar!”
Més d'un miler de farmacèutics es manifesten per exigir al govern espanyol que els pagui els medicaments
Molts ja són partidaris de cobrar les receptes
L'Estat ha de pagar 309 milions dels 416 que es deuen a les farmàcies
Si en alguna cosa estaven d'acord tots els farmacèutics que ahir al migdia van protestar davant de la delegació del govern espanyol pels 416 milions d'euros que els deuen les administracions era en aquest “volem cobrar!” que van corejar incansablement durant una hora a la cruïlla dels carrers Mallorca i Llúria de Barcelona. De paraules més fortes, també se'n van sentir, sobretot quan el president del Consell de Col·legis de Farmacèutics, Jordi de Dalmases, va sortir de la reunió amb la delegada del govern espanyol, María de los Llanos de Luna, sense cap data concreta de cobrament. “La delegada ens ha donat tota la raó, però només tenim el compromís que pagaran el més aviat possible”, va comunicar als col·legues De Dalmases.
A partir d'aquí la indignació va pujar diversos graus. Molts farmacèutics van atrevir-se a exigir mesures més contundents. “Tallem el SIFARE, tallem el SIFARE”, cridaven. El SIFARE és el sistema informàtic que connecta tota la xarxa de 3.100 farmàcies amb el Catsalut i a través del qual es gestionen les receptes electròniques.
Desconnectar el SIFARE implicaria començar a cobrar als ciutadans pels seus medicaments i donar-los un rebut a l'espera que l'administració els reemborsés l'import. “Per què no tallem d'una vegada?”, va etzibar-li una farmacèutica al president del consell. De Dalmases va emplaçar la seva col·lega a la reunió que cadascun dels quatre col·legis té previst fer la setmana vinent per tal de debatre noves accions. “Dubto que vulguis deixar de cuidar la salut dels teus veïns”, va afegir De Dalmases. “Ja no puc cuidar-los més”, li va respondre ella.
La inconcreció de les paraules que De Luna va adreçar als farmacèutics no feien altra cosa que reproduir el missatge que prèviament ja havia donat el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro: “Els proveïdors [farmàcies incloses] han de tenir la seguretat que aviat cobraran”, va afirmar. I va aprofitar per demanar a la Generalitat que “expliqui als catalans” que serà l'Estat qui assumirà el pagament, ja que té capacitat per accedir als mercats i finançar-se, cosa que no pot fer el govern català.
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, no es va estar de contestar Montoro, a qui va recordar que el seu ministeri és el responsable d'abonar 309 milions als farmacèutics catalans, cosa que ja hauria d'haver fet al setembre.
Que l'autorització d'aquest pagament està en mans de l'Estat ho tenen ben clar els farmacèutics. De fet, el tancament de farmàcies d'ahir al matí i la manifestació al carrer Mallorca havien de servir per pressionar el govern espanyol, amb l'esperança que al Consell de Ministres d'avui es desencalli el pagament a proveïdors a través del pla especial de l'Instituto de Crédito Oficial (ICO). Els 309 milions d'euros que els farmacèutics esperen cobrar a través d'aquest pla corresponen a tres mensualitats endarrerides (novembre i desembre del2012 i maig del2013). La resta del deute fins a arribar als 416 milions és la factura del setembre, que la Generalitat no va poder pagar en veure com les transferències estatals del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) es reduïen de 1.700 milions. De fet, la Generalitat ja ha anunciat a les farmàcies que no els podrà fer cap nou pagament fins al 2014. La perspectiva, doncs, és que malgrat que els farmacèutics arribin a cobrar els 309 milions, l'any es tornarà a tancar amb tres mesos impagats.
Aquesta és la perspectiva a la qual s'enfronten farmacèutics com la Núria Novell, que des que va obrir la seva farmàcia a Cerdanyola del Vallès, ara fa dos anys, no ha cobrat ni un sol sou. “Visc del que guanya el meu marit i amb prou feines m'arriba per pagar el crèdit del local, els medicaments i el sou de les dues persones que tinc contractades”, explicava ahir. Com molts altres col·legues, la Núria ha deixat de tenir en estoc fàrmacs que li costin més de 40 euros. “Només els compro si un client els necessita.”
Un altre farmacèutic de Gràcia, que tampoc cobra des del gener, es mostrava partidari de començar a cobrar els medicaments si cap administració assumeix la seva responsabilitat. “Ja m'he menjat els estalvis i no penso hipotecar la casa on visc amb la dona i els fills”, deia. Des de Madrid ens volen ofegar, però la solució no pot ser fer que aquest pes recaigui sobre els farmacèutics”, es lamentava.
De la plaça Sant Jaume al carrer Mallorca
Des que els farmacèutics van començar a patir impagaments per part de l'administració, ara fa dos anys, el col·lectiu ha protagonitzat dues vagues i tres grans protestes al carrer. Les dues primeres manifestacions van anar clarament adreçades a la Generalitat, primer a la plaça Sant Jaume i, després, davant la seu de la conselleria d'Economia. En aquesta tercera ocasió, però, els farmacèutics han interpel·lat directament l'Estat. “És l'únic lloc on els farmacèutics podem anar a buscar els diners que se'ns deuen”, va afirmar el president del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Jordi de Dalmases, que va denunciar que el col·lectiu s'estigui utilitzant com a “moneda de canvi” enmig de l'actual situació política i econòmica.