«El suport de l'entorn és fonamental»
El Josep Margalef també ha perdut la dona recentment i, com la resta de persones que acudeixen al grup de psicoteràpia, n'era el cuidador principal. Segons el seu punt de vista, «el suport que reben» a casa i en l'entorn els malalts d'Alzheimer «és fonamental», molt més que «qualsevol fàrmac». Els últims anys de la malaltia no permetien al Josep deixar la seva dona sola en cap moment, fins i tot a la nit, quan s'aixecava, ell havia de fer-ho amb ella i així, a tot arreu. Explica que una de les dèries que tenia era anar a escombrar les escales, amb el conseqüent risc de caure que això comportava. Per aquest motiu, assenyala el suport com el puntal més important per superar els anys de degeneració de la malaltia. Tot i això, no es mostra content amb l'ajut de les administracions: explica que el que aleshores era el Departament de Benestar van resoldre-li que li pertocaven 250 euros d'ajut, perquè «ja tenia la pensió de jubilació», des que va retirar-se fa dotze anys. Aquesta situació contrasta amb una altra de les queixes: el preu dels fàrmacs. «Valen molt, una caixa arriba als 200 euros, i necessiten ser autoritzats.»
En canvi, el Josep sí que ha tingut l'ajut de la família: «No he tingut problemes amb la família, i a l'hospital sempre hi ha hagut algú.»
El diagnòstic també va arribar temps després que notessin que perdia la memòria: «No va ser de cop», però detalla que no ho atribuïen a aquesta malaltia en concret i que «el metge li donava uns polvets» que en principi n'havien de mitigar l'efecte. Un cop van fer-li les proves pertinents, li va ser diagnosticat l'Alzheimer, i en notar-ne l'avenç va decidir dur la seva dona al centre on feia teràpia.
