Vuitanta gironins esperen un ronyó
Més de 400 persones de les comarques gironines tenen una malaltia renal crònica que les obliga a fer diàlisi
L'any passat, 43 pacients van sotmetre's a un trasplantament de ronyó
A les comarques gironines hi ha més de 400 persones que tenen una malaltia renal crònica i necessiten diàlisi per sobreviure. I d'aquestes, una vuitantena estan pendents d'un trasplantament de ronyó, segons les dades que l'hospital Josep Trueta de Girona va donar a conèixer ahir amb motiu de la commemoració del Dia Mundial del Malalt Renal.
Un 10% de la població adulta té alguna malaltia renal crònica, que afecta tant homes com dones. La insuficiència renal es produeix quan els ronyons no realitzen bé les seves funcions, fet que provoca l'acumulació al cos d'aigua i de substàncies de rebuig. En els casos en què els dos ronyons funcionen per sota del 60% de les seves possibilitats, es parla d'una malaltia renal crònica, i en aquells casos en què els ronyons funcionen menys del 10%, cal plantejar un tractament que substitueixi la funció que fan, com ara la diàlisi o un trasplantament renal.
L'any passat, 43 persones de la demarcació de Girona es van sotmetre a un trasplantament de ronyó, una xifra que representa un 8% dels 604 trasplantaments renals que es van fer a Catalunya. La majoria dels ronyons trasplantats procedeixen de cadàvers, però a la regió sanitària de Girona hi ha set pacients que van rebre un ronyó d'un donant viu. Actualment a la demarcació hi viuen 430 malalts amb un ronyó trasplantat.
El trasplantament de ronyó està indicat quan l'estat del pacient és bo i els avantatges del tractament superen els riscos que comporta qualsevol operació quirúrgica. Aquesta intervenció
suposa, d'una banda, una millora important pel que fa a la qualitat de vida i l'autonomia dels pacients, ja que deixen de dependre de la màquina de diàlisi,
i de l'altra, un augment
de la supervivència perquè eviten moltes de les
complicacions que apareixen amb la diàlisi a llarg termini. En termes generals, un mes després del trasplantament els pacients poden fer una vida normal, si bé han de prendre sempre medicació per evitar qualsevol forma de rebuig.
Es calcula que al món
hi ha més de 500 milions de persones afectades per aquesta malaltia, que va associada a una infinitat de greus conseqüències
en la funció d'altres òrgans i un gran impacte econòmic en els sistemes de salut. Algunes de les complicacions que pot comportar la malaltia renal són: hipertensió arterial, anèmia, i malalties cardíaques i dels vasos sanguinis.
El nombre de malalts segueix una corba ascendent. Històricament, les causes més comunes de la malaltia renal havien estat les malalties inflamatòries del ronyó, infeccions urinàries, obstrucció del tracte urinari i malaltia poliquística. Però en els últims anys, la diabetis i la hipertensió s'han convertit en les causes principals de la malaltia renal crònica, tant als països rics com als empobrits.
La Societat Internacional de Nefrologia va
instaurar el Dia Mundial del Malalt Renal per donar a conèixer la importància de l'augment de la incidència d'aquesta malaltia i conscienciar tant els
professionals de la salut com la població en general perquè treballin en la seva prevenció i el seu tractament.
Des del primer trasplantament de ronyó a
Catalunya, l'any 1965, s'han fet més de 12.500 trasplantaments d'aquest òrgan, segons les dades
de l'Organització Catalana de Trasplantaments (Ocatt). A Catalunya, aquesta patologia afecta unes 10.000 persones.
Dos gironins, protagonistes del primer trasplantament entre amics de l'Estat
N.AFa tretze anys, van coincidir a l'hospital Josep Trueta de Girona, on van estar ingressats per diferents motius a la mateixa habitació. I arran d'aquella estada va néixer una relació d'amistat que es va traduir, tres anys després, en la donació d'un ronyó en vida i entre amics, la primera d'aquestes característiques que tenia lloc a l'Estat espanyol. Els protagonistes d'aquesta història són Enric Cumí, veí de Besalú, el donant del ronyó, i Enric Xargay, veí de Sarrià de Ter i de 50 anys, el receptor de l'òrgan.
“De seguida vam connectar i des d'un principi es va oferir de donar-me un ronyó, i no va parar fins que va fer-ho”, explica Xargay del seu amic. “Em va tocar la loteria. Bé, més ben dit: va ser com entrar en una administració i que et diguin el número que tocarà.” Amb aquestes paraules explica Xargay què va significar per a ell el gest altruista de Cumí, de qui assegura que és “l'heroi” d'aquesta història, perquè es tracta d'una decisió per a la qual “no hi ha marxa enrere”. Un gest que, segons assegura, li va canviar la vida per complet.
Cumí relata que es va decidir a donar el ronyó a Xargay perquè la salut del seu amic estava molt deteriorada. “Des del moment que em vaig oferir a fer-me les proves de compatibilitat, era perquè tenia clar que ho volia fer”, recorda Cumí. El percentatge de compatibilitat entre ells dos va ser elevadíssim, però per fer realitat la donació en vida van haver de superar tot tipus de traves, entre les quals una primera negativa del comitè ètic d'un hospital de Barcelona. La donació i el trasplantament es van fer finalment a la Fundació Puigvert.
Deu anys després de la donació, Cumí assegura que fa una vida completament normal i afegeix que no només mai no s'ha penedit d'aquell gest, sinó que ho tornaria a fer per qualsevol persona del seu entorn més pròxim. I, a més, ho aconsella.
Una cinquantena de pacients fan diàlisi a casa
Una cinquantena de pacients gironins que necessiten rebre diàlisi fan les sessions als seus domicilis mitjançant la diàlisi peritoneal (DP). La
DP és un tractament senzill que no requereix l'ús d'equips tècnicament gaire avançats. La diferència respecte a l'hemodiàlisi clàssica –la que es fa als hospitals– és que la sang es tracta sense fer-la sortir del cos. En aquest cas, el líquid de diàlisi s'introdueix a l'abdomen a través d'un
catèter que s'implanta quirúrgicament al malalt renal. Un sistema que li permet seguir el tractament des de casa seva.
Els especialistes destaquen que, a banda de ser un tractament còmode per als afectats, els permet mantenir la seva independència i les activitats diàries. Ressalten també que evita les baixes laborals que sovint provoca el fet d'haver d'anar al centre a rebre el tractament, i que redueix costos. El servei de nefrologia del Trueta calcula que si aquest tractament arribés al 30% de tots els malalts de la regió sanitària –índex que recomanen les societats científiques–, hi hauria un estalvi de més de 3,6 milions d'euros.
Amb motiu del Dia Mundial del Malalt Renal, el Departament de Salut ha publicat un document informatiu sobre les diferents alternatives de tractament dels malalts renals crònics, en col·laboració amb la Societat Catalana de Nefrologia i amb el vistiplau de les associacions de pacients. L'objectiu és afavorir la decisió compartida entre malalt i metge.