“Els metges em van donar moltíssima confiança”

Acompanyada dels oncòlegs que han portat el seu cas, Núria Rodríguez va explicar ahir públicament la seva experiència amb la malaltia i amb tot el procés al qual va haver de fer front arran del diagnòstic. I ho va fer amb una fortalesa encomiable, però emocionant-se, amb llàgrimes als ulls, en diverses ocasions. El relat no va deixar indiferent ningú.

Va explicar com, el dia 12 d'agost del 2014, va haver d'interrompre sobtadament les seves vacances al Port de la Selva i posar-se en mans dels metges després de vomitar sang. De seguida va intuir que alguna cosa greu passava i el diagnòstic d'aquest tipus de càncer de pulmó, poc comú però molt virulent –el blastoma clàssic bifàsic pulmonar–, i en estat avançat, va confirmar la seves sospites. La jove, que aleshores tenia 25 anys, va estar ingressada divuit dies al Trueta. Els metges li van explicar que, a més de tenir un tipus de càncer rar, el tenia situat en un vas sanguini important que era impossible d'operar. Durant aquells dies, un equip multidisciplinari es va dedicar a buscar més i més informació i a debatre de quina manera hi podien fer front. I finalment li van plantejar l'única sortida que veien possible, provada només un cop als EUA. “Hauria pogut no fer res i viure el que em quedava de vida o fer tot el que em deien; si ho vaig fer va ser perquè tenia confiança plena en l'equip mèdic”, va reconèixer la jove. Va seguir el tractament recomanat i com a conseqüència es va quedar sense cabells i va perdre vint quilos, però, segons va indicar, va mantenir una bona actitud, que està convençuda que la va ajudar. Un cop el volum del tumor va haver disminuït, es va procedir a la intervenció quirúrgica, que es va fer sense complicacions i sense haver d'ingressar a l'UCI. “Amb un sol pulmó es pot viure! I millor que abans!”, va afirmar, feliç d'haver superat aquest tràngol i de poder portar una vida força normalitzada, que inclou treballar com a mestra a l'escola de Celrà, d'on assegura que també ha rebut moltíssim suport. I el 18 de desembre del 2014 va rebre el millor regal d'aniversari que podia desitjar: l'alta mèdica. La jove sempre s'ha mostrat predisposada a col·laborar amb els metges i els investigadors implicats en la línia de recerca que es va posar en marxa arran del seu cas. “Mai no he dubtat de donar el meu consentiment per fer-me proves. Tenia l'obligació moral de fer-ho. Si no s'hagués publicat el cas dels Estats Units, no m'haurien salvat”, admet la jove.