Salut

CRISTINA PÉREZ

SOTSDIRECTORA GENERAL DE COORDINACIÓ DE SALUT PÚBLICA A BARCELONA I GIRONA

“El cas de diftèria d'Olot no ha suposat un gran repunt de la vacunació”

Recorda que les vacunes no són obligatòries i que el Departament de Salut només pot treballar per informar i conscienciar la població

Assegura que a Catalunya el risc de transmissió és baixíssim, però reconeix que cal estar preparats per si aparegués un brot

A mig camí entre Barcelona i Girona
Ocupa la sotsdirecció general de coordinació de Salut Pública de Barcelona i Girona des del novembre del 2015. Des d'aleshores, viu a cavall de les dues ciutats.
No podem actuar contra les conviccions de les persones. Hem de treballar per conscienciar i no per la via de la imposició

Va néixer a Lleida l'any 1996 i és llicenciada en veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona. De la seva formació acadèmica, destaca també que és diplomada en ciències empresarials per la Universitat de Lleida i té un màster en administració pública que va cursar a Esade. Ha treballat per a l'administració en diversos departaments. Entre els anys 2003 i 2011, va ser cap del servei de prevenció de riscos laborals del Departament de Benestar i Família i, des del 2011 fins a finals del 2015, va ocupar el càrrec de directora del servei regional de Barcelona de l'Agència de Salut Pública de Catalunya.

Quina tasca desenvolupa com a responsable de Salut Pública a la regió sanitària de Girona?
La nostra missió, com a Agència de Salut Pública, és treballar per la salut de la població des de diversos àmbits: protecció de la salut, amb el control del risc alimentari i ambiental; promoció de la salut per tal de fomentar hàbits saludables; prevenció de la malaltia, que inclou les vacunes i els cribratges, i també inclou la vigilància de la salut, que fa referència al control de brots emergents i vigilància de les malalties de declaració obligatòria. I això ho fem en col·laboració i coordinació amb altres agents de salut territorials, com ara el Dipsalut. I tot amb la idea de donar més anys de salut als habitants de la demarcació de Girona.
Aquestes polítiques que esmenta deuen tenir un pes específic en l'increment de l'esperança de vida de la població, no?
El 2007, l'esperança de vida era, en l'àmbit de Catalunya, de 78,2 anys per als homes i de 84,5 anys per a les dones. I el 2013 es va situar en 80,3 anys per als homes i 86 per a les dones. Tradicionalment, l'Agència de Salut Pública s'ha vist com un ens de protecció de salut, és a dir, d'inspecció als establiments i de control del risc de legionel·la. Però l'última modificació estructural que s'ha fet dins de l'agència l'ha dotat de més recursos i d'una estructura consolidada amb temes de promoció de la salut, que és un dels grans reptes que tenim en aquests moments.
Com es reflecteixen aquests canvis organitzatius al territori?
A Girona acabem de constituir un servei de promoció de la salut que té com a missió principal fomentar els hàbits saludables per contribuir a l'increment de l'esperança de vida, de manera que en un futur hi hagi menys mortalitat vinculada a les malalties cròniques, que són les que tenen un índex de mortalitat més elevat. Es faran actuacions per desincentivar el consum del tabac i també de l'alcohol, per disminuir el sedentarisme, per promoure l'alimentació saludable i l'envelliment actiu i saludable. Per exemple, per les festes de Nadal, vam col·laborar en una campanya contra el consum d'alcohol entre els adolescents gironins. Estem consolidats en la part de protecció i ara derivem recursos i esforços cap a la promoció de la salut.
Quina és la cobertura poblacional de les vacunes a la demarcació de Girona?
L'any 2015 es van administrar 284.707 vacunes, un nombre que fa referència a tot tipus de vacunes finançades públicament. L'any 2014, se'n van administrar 278.180. D'un any a l'altre, doncs, es va produir un lleuger increment, en la línia d'una tendència que ja venia d'abans.
El cas del nen d'Olot que va morir de diftèria va marcar un abans i un després en matèria
de vacunacions?
En aquell moment es va observar un repunt de la vacunació vinculada a aquesta patologia. Però va ser un fenomen puntual que no ha generat una tendència d'increment de la cobertura vacunal ni de l'interès a vacunar.
El cas va donar visibilitat a l'existència dels moviments antivacunes. Què pot fer el Departament de Salut amb relació a aquests grups?
De campanyes, se'n fan sistemàticament, i s'insisteix en la importància dels beneficis que comporten les vacunes. I, arran d'aquest cas, es va insistir que són importants. El que ha de fer la gent és informar-se bé i confiar en els professionals de la xarxa sanitària pública. La nostra recomanació és que apliquin els calendaris de vacunacions. Però hem de tenir present que
la vacunació no és obligatòria a Catalunya, de manera que podem treballar el tema de les recomanacions, podem demanar
a les famílies que demanin informació als seus metges de capçalera i que siguin conscients de les decisions que prenen. I nosaltres insistim en el missatge que les vacunes són una bona eina de prevenció de malalties: cada any se'n prevenen 32.000. L'eficiència està més que demostrada.
Arran del cas esmentat, es va obrir un debat sobre la conveniència de fer que les vacunes fossin obligatòries, cosa que finalment s'ha descartat. Si hi ha prou evidència científica dels beneficis, per què no fer-les obligatòries?
Els arguments per no fer les vacunes obligatòries són de caràcter generalista. Les vacunes no tenen una cobertura del 100%, la qual cosa impediria tenir una cobertura total sobre les malalties en qüestió, i també hi ha alguns efectes secundaris, que són coneguts i sabuts. Crec que les famílies han de demanar informació als seus metges de referència i treure les seves conclusions. Nosaltres no podem actuar contra les conviccions de les persones. Habitualment, la gent que té aquesta manera de pensar té una forma de vida lligada a una tendència a optar per coses més naturals. S'ha de treballar per conscienciar sobre els beneficis de les vacunes, però no podem actuar per la via de la imposició.
Algunes veus alerten de la sobreexposició de la població a proves diagnòstiques radiològiques, com ara les mamografies, i a una sobremedicació. Quina és la seva opinió?
Aquest no és un debat nou. Fa anys que se'n parla i té els seus defensors i detractors. Salut té diverses actuacions en aquest sentit. El projecte Essencial, per exemple, fa recomanacions per tal d'evitar la pràctica de determinades proves diagnòstiques basant-se en l'evidència científica i en l'opinió d'experts amb vàlua contrastada. I, en el marc d'aquest projecte, s'està treballant amb relació a la sobreexposició a certes proves diagnòstiques i a la sobreexposició a la hipermedicació. Com a Departament de Salut, hem de prendre decisions d'acord amb l'evidència científica.
Quina és la situació en aquests moments pel que fa al brot de galteres que es va declarar a la Selva i al Gironès?
Ara mateix hi ha 26 casos, tots de simptomatologia lleu. Cap dels afectats ha requerit hospitalització i se'ls ha recomanat tractament simptomàtic i aïllament. S'està seguint amb totes les investigacions i no es descarta que hi pugui haver algun altre cas. Estem parlant d'un virus que circula per la població i hi ha persones que, per edat, no estan vacunades i es podrien veure afectades pel brot.
Com s'expliquen que malalties com les galteres reapareguin actualment en forma de casos aïllats o brots?
No és una malaltia eradicada i entra dins de la normalitat que n'apareguin casos. Abans que la vacuna fos inclosa en el calendari sistemàtic, l'any 1981, era més freqüent. Però la vacunació contra aquesta malaltia ha tingut un impacte molt important, ha reduït molt el nombre de casos. De tota manera, cal recordar que la vacuna contra aquesta malaltia té una alta efectivitat, però no és del 100%, i això fa que vagin sorgint alguns casos.
Què ha de saber la població amb relació al virus Zika?
És una malaltia relativament nova que afecta països de l'Amèrica del Sud i l'Amèrica Central. I els casos que s'han detectat fins ara són importats. A Catalunya, s'ha publicat un protocol d'actuació davant de casos sospitosos, que s'ha fet arribar a tota la xarxa assistencial, tant a primària com a hospitalària. I el que farem des del Departament de Salut i des de l'agència és anar-lo actualitzant a mesura que tinguem més evidència tècnica i científica sobre aquesta malaltia. El risc a Catalunya és baixíssim, entre altres coses perquè estem en època hivernal i el vector que transmet la malaltia, que és el mosquit del gènere Aedes, el mateix que transmet el dengue i la febre chikungunya, no està actiu. Per tant, el risc de transmissió és baixíssim. Es preveu que en època estival augmenti el nombre de casos importats, perquè la gent visitarà més els països on la malaltia és endèmica.
L'OMS ha declarat el virus Zika una emergència de salut pública internacional. És un escenari semblant al que es va produir amb la grip A. I després va quedar demostrat que l'alarma havia estat exagerada. Es podria repetir la situació?
És cert que el 2009, amb la grip aviària, hi va haver un disseny de mesures amb un cost econòmic que posteriorment es va considerar exagerat. Des del Departament de Salut, defensem sempre el fet d'actuar partint del principi de la precaució. Cal actuar amb precaució i valorant l'impacte que puguin tenir les coses sobre la salut de la població. Però està bé que ens comencem a preparar. El que no podem fer és quedar-nos de braços plegats. Hem de fer un seguiment i una vigilància d'aquesta malaltia, a dins i a fora del nostre entorn, i activar totes les actuacions necessàries per si la malaltia arribés aquí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Salut

Balcells assegura que l’assistència mèdica al Baix Segre està “garantida”

Lleida
GIRONA

Les infermeres d’atenció primària es reivindiquen en un congrés

GIRONA
salut

Reclamen mantenir l’actual hospital Sant Jaume de Mataró fins que no es faci el nou

Mataró
Societat

Estudien construir un centre de processament de dades al subsòl de La Sagrera

Barcelona
SANTA COLOMA DE FARNERS

El BOE publica la proposta alternativa del ramal de la MAT fins a Riudarenes

SANTA COLOMA DE FARNERS
SOCIETAT

Glaceres que es desfan als soterranis de la Catedral per Temps de Flors

girona
QUART

La Festa del Fang s’avança al maig i amplia les activitats a tot el mes

QUART
societat

El Zoo provarà un sistema de filtres naturals per reutilitzar aigua

Barcelona
Urbanisme

Les obres de les Cales s’acabaran abans de l’estiu

Mont-roig del Camp