societat
Salut aconsella limitar el consum de carn vermella en guarderies
Recomana combinar el triturat amb aliments trossejats, aixafats o sòlids sense risc
L'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) ha actualitzat la guia de 'Recomanacions per a l'alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys)', que aconsella limitar a dues vegades per setmana el consum de carn vermella i elimina la presència de processats en els exemples de menús per a les guardaries, seguint l'alerta de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Han presentat la guia aquest dimecres en roda de premsa, el secretari de l'ASPC, Joan Guix; la sotsdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas; la representant de la Societat Catalana de Pediatria, Maria Eugènia Ortolà; la coordinadora de guardaries de l'Ajuntament de Terrassa (Barcelona), Mercè Fontané, i la dietista-nutricionista de l'ASPC Gemma Salvador.
Salvador ha explicat que s'ha tingut totalment en compte la recomanació de l'OMS en l'actualització de la guia respecte a la del 2009, i que les quantitats de carn vermella estan “al voltant o per sota de les indicacions de l'OMS”, qüestió que pot ser extrapolable a totes les guies d'alimentació infantil i també de menús escolars.
No allargar el triturat
La guia també aconsella no allargar el consum d'aliments servits de manera triturada, sinó intercalar-los amb trossejats, aixafats i sòlids, exceptuant aquells que puguin representar un “risc d'ennuegar-se”, que s'introdueixen a partir dels tres anys.
Incorporar preparacions diferents dels triturats permet que el nen pugui menjar de manera autònoma i que gaudeixi dels diferents gustos, textures, olors i colors dels aliments, segons la guia.
A més, garanteix un creixement adequat, educació alimentària --autonomia, hàbits motors i percepció de gustos i textures--, i una millor regulació de la fam-sacietat, ha explicat Salvador.
Com a novetat, la guia determina que l'ordre d'incorporació de nous aliments no és transcendental i a partir dels sis mesos es poden oferir de manera gradual hortalisses, llegums, aliments amb farina, carn, peix, ous, fruita seca --aixafats o mòlts-- i oli d'oliva verge.
Segons Ortolà, la introducció molt estricta d'aliments estava relacionada amb el risc d'al·lèrgies i d'algunes malalties de l'alimentació, si bé actualment “no hi ha evidència científica” sobre la relació entre la forma d'introduir els aliments i l'aparició d'al·lèrgies, pel que aconsella ser més flexible.
Els nens decideixen la quantitat
Com també indica la guia per a menjadors escolars i famílies presentada el març, recomana deixar que els nens decideixin sobre la quantitat que desitgen menjar respectant els seus “senyals d'autoregulació innats” --excepte quan es tracta de carn, peix i ous.
“Els cuidadors han de donar resposta a les manifestacions de fam-sacietat dels nens”, ha exposat Salvador, si bé ha matisat que això no significa que mengin el que vulguin.
Exercir pressió sobre els nens perquè s'acabin el plat està vinculat a una major incidència de sobrepès i obesitat, com més resistència a menjar en aquell moment, a aversions a certs aliments, alteracions en els mecanismes de sacietat i altres conductes alimentàries poc saludables.
Segons Guix, la guia busca que l'alimentació dels petits sigui “variada, suficient, equilibrada i individualitzada”, d'acord amb les necessitats del nen i no les normes paternes”, davant de l'epidèmia de l'obesitat infantil i aposta per generar salut.
