“Si es vol conservar l’ofici s’ha d’estar preparat, i més si se’n fa negoci”

En ser la fira degana, si traiem la de Sant Ponç, el que hem fet és exportar el format de programa annex d’actes tècnics, científics i cultura a d’altres llocs com Setcases, Peratallada, Tremp, Aínsa o Mallorca, i s’han convertit en fires germanes. A banda de fer un mercat relacionat amb les herbes i que vinguin el màxim d’herbolaris i productes relacionats amb les plantes, portem a la d’aquí el valor d’estar a l’última, perquè ser herbolari no vol dir anar amb espardenyes i amb barba. El coneixement no està renyit amb el saber popular. A vegades moltes coses que feien els nostres avantpassats s’han cregut a fe cega i els estudis etnobotànics i de recuperació de remeis s’ha vist que com a molt el 30% tindrien realment una utilitat clara. I a vegades se sap perquè d’un poble a l’altre la mateixa herba serveix per a coses diferents... i segurament no serveix per a cap. No vol dir que no hi hagi un coneixement profund de la flora i que ens hagi servit de punt de partida per fabricar productes farmacèutics, cosmètics o alimentosos.

Les conferències cada any són diferents. Aquest any parlarem sobre què hi ha de cert en els antibiòtics naturals, arran de la preocupació creixent a la resistència als bacteris. Hi ha remeis provinents de plantes que són útils, però això no vol dir que fregant-nos amb una fulla o fent-nos una infusió funcionin. Però sí que traient de forma eficient el seu principi actiu tindrà l’efecte que nosaltres volem. Tenim gent fidel que fa 27 anys que venen a la ruta botànica acompanyats d’especialistes perquè l’entorn de Vilanova de Sau convida molt a fer una descoberta de plantes. Cada any en busquem de diferents, i més ara que s’han posat de moda amb la gastronomia. I fem els concursos on la gent del poble s’implica molt: el de truites casolanes i un altre de rams de flors boscanes. Això augmenta el coneixement de les plantes i aquí en tenim unes 1.200 inventariades. La gent se sent molt seva la fira i s’involucra tothom també en el procés d’engalanament.

Vam crear el Gremi d’Herbolaris, que funciona com una patronal. I hi ha biòlegs, farmacèutics, herbolaris de tota la vida o químics com jo, que intentem conservar l’ofici malgrat el volem actualitzar. Entenem que si es vol conservar l’ofici s’ha d’estar preparat, i més si se’n fa negoci. Com que no hi ha una carrera o estudis vam collar perquè es tingués en compte la qualificació. Que per poder dir que un és herbolari passés un filtratge del departament de Cultura, a través d’Artesania, amb un examen d’una comissió de valoració on ho demostrés. Intentem regular que qui hi accedeixi estigui preparat. L’herbolari ha de tenir coneixement de la flora autòctona i la forana, ja que de la primera se’n dispensen un màxim del 30% del total; has de conèixer la fisiologia humana i vegetal per saber la composició i la interacció en les persones, els animals i el medi... Hi ha companys que freguen el tema de la salut i aspectes de l’alimentació, i això està regulat normativament i legislat. No es pot traspassar aquesta frontera. Amb remeis d’un herbolari pots solucionar petits problemes que no són una afecció greu. Pot millorar el seu benestar, però quan entrem en el tema de salut s’ha d’anar als seus professionals per evitar complicacions de responsabilitat personal i social.

S’ha de desterrar pensar que qualsevol cosa natural no s’ha d’apropar a res relacionat amb la farmàcia i la medicina al·lopàtica convencional. Un ha de tenir formació i informació per triar el millor que toca en cada moment. No són incompatibles, sinó complementàries. La farmàcia no seria el que és si no hi hagués remeis casolans, però aquests tampoc no existirien sense posar-los en contra de la farmàcia.

No t’ho puc dir exacte, però entre un 15 i un 20% de la població és integrista de productes naturals, arribant a posar en risc la seva salut i la dels seus. Gent que ha desterrat les vacunes quan potser s’haurien de reduir o canviar. Una cosa és que se n’hagi fet mal ús i l’altra que l’ús no sigui correcte. Entre el 50 i 60% ha assimilat que per a algunes coses pot utilitzar l’herbolari o tractaments fitoterapèutics i, per altres, altres solucions, i els restants són els que odien qualsevol cosa que hi posi natural. A escala professional, i per negoci, cada vegada hi ha més productes típics d’herbolari que es venen sota una marca farmacèutica per a patologies lleus. I hi ha farmacèutics estudiats que, increïblement, l’han abandonat i es dediquen només a les plantes. I molts herbolaris veuen la farmàcia com una agressió al seu negoci.