UN RETRAT DE LA IMMIGRACIÓ - 9
De la percepció a la realitatDisputa política sobre immigració al Vendrell
Amb un 17% de població d'origen estranger, el municipi viu una contradicció entre percepció i realitat molt marcada per la presència de PxC
El Vendrell no és, ni de bon tros, el municipi de la Costa Daurada tarragonina que acumula més proporció de població immigrada entre els veïns. Poblacions com ara Cambrils i Salou superen amb escreix el 17% d'empadronats d'origen estranger que registraven el gener passat les oficines de la capital del Baix Penedès. Tot i això, el Vendrell és segurament el municipi de la zona que més titulars i més debats polítics ha provocat en els darrers anys amb la immigració com a tema central.
Tot plegat ha provocat una contradicció entre la percepció externa de conflictivitat i la realitat vendrellenca que és una de les constants a l'hora d'aproximar-se a la convivència dins d'aquesta ciutat, que en poc més de deu anys ha vist com el seu volum d'habitants creixia un 50%. Un procés que s'ha viscut paral·lelament a l'ascens polític de Plataforma per Catalunya (PxC), que actualment és la tercera força política al consistori, amb prop del 18% dels vots, i que marca, ni que sigui de reüll, la majoria de discursos sobre immigració que es fan en aquesta població de més de 36.000 habitants.
«Al Vendrell tenim molt de soroll a l'hora de parlar sobre immigració, i costa fer-ho, perquè tot el que diguis se't pot manipular», confessa el regidor de Convivència i Civisme, Jaume Domingo (CiU). El municipi va començar a tenir un índex considerable de població estrangera a partir de l'any 2004, quan els immigrats superaven ja el 10% del padró, però un any abans la percepció que els vendrellencs tenien d'aquests nouvinguts ja havia possibilitat l'entrada de PxC al consistori amb un únic regidor.
Majoria marroquina
Pel que fa a aquesta desconfiança als nouvinguts, moltes veus hi troben una explicació en la procedència majoritària d'aquests nous veïns, i els perjudicis que hi solen anar associats. Segons les dades facilitades pel consistori, gairebé un 43% dels més de 6.000 habitants d'origen estranger tenen passaport marroquí, una nacionalitat que es fa especialment «visible» per a la població autòctona. «Per la seva cultura, són persones que fan molta vida al carrer, i que han convertit les places del nucli antic en el seu espai de trobada», explica la cap de l'oposició i exalcaldessa, Helena Arribas (PSC). Això afegit, és clar, a la barrera aparent de l'idioma i la religió.
La majoria d'aquests nouvinguts s'han concentrat, a més, en una zona molt concreta de l'extens terme municipal vendrellenc: el nucli antic i, sobretot, l'entorn de la carretera de Valls, on s'inclou la polèmica zona de Pisos Planas, protagonista, ara fa poc més d'una setmana, d'un enfrontament entre els Mossos d'Esquadra i una cinquantena de veïns, majoritàriament d'origen magribí. «És un tema econòmic: les persones que vénen de fora solen tenir ingressos més baixos, i se'n van lògicament a aquelles zones del municipi on els preus dels habitatges són més barats», detalla Domingo.
El Grup de Dones Almanar, que agrupa diverses veïnes d'origen marroquí, hi veu també un factor cultural. «Hi ha gent a qui agrada viure amb persones de la seva mateixa nacionalitat, les famílies s'agrupen en un mateix bloc, perquè així se senten una mica més al seu país», detalla la presidenta, Hanane Sahli. Tot plegat, però, provoca els recels públics d'algunes entitats veïnals de la zona.
Arma política
Sense cap conflicte especialment greu a l'historial, el cert és que una part important dels votants vendrellencs perceben la convivència amb els immigrats com una «invasió», o, com a mínim, és el que es desprèn dels 2.253 vots obtinguts per PxC el 2007, que fa servir precisament aquest argument com una de les bases del seu discurs. «La gent ha vist que tant CiU com el PSC no tracten el problema de la immigració com a tal, i per això ens han votat», explicava el seu portaveu, August Armengol.
La presència de PxC no és pas anecdòtica, i més en un context polític com el d'aquest mandat, amb un govern format per CiU en minoria i que sovint s'ha valgut del suport de PxC per tirar endavant pressupostos i altres projectes clau, fet que ha provocat els recels del PSC, a l'oposició. «L'únic problema relacionat amb la immigració del Vendrell és PxC, a la qual CiU està donant ales», denuncia la socialista Helena Arribas. Des del govern, però, l'edil Jaume Domingo ho veu precisament al revés. «És després de quatre anys de govern del PSC [2003-2007] que PxC augmenta a quatre regidors, potser és perquè ells no van fer les polítiques necessàries», critica.
La disputa, que com resumeix l'agrupació Almanar «només serveix perquè els partits intentin guanyar vots», fa encara més complicat posar sobre la taula una planificació per gestionar la tensió. Dimecres passat, precisament, el ple va aprovar (amb l'únic vot en contra de PxC i l'abstenció d'ERC) el pla de convivència i civisme, un dels compromisos del discurs d'investidura de l'alcalde, Benet Jané, i que, com el mateix govern reconeix, arriba «clarament tard» si es compara amb altres municipis de l'entorn. Pel camí, s'ha deixat enrere un primer pla d'immigració, finalment aparcat en un calaix, i crítiques del PSC (que li va donar finalment suport), que el considerava poc ambiciós.
Vigilància
L'executiu apel·la a la major validesa d'aquest model de document que parteix del compliment de les lleis cíviques per part de tothom. «Tenim els mateixos problemes que qualsevol municipi amb un percentatge elevat d'immigrats, i sabem que a alguns col·lectius, com ara els d'origen magribí, els costa acceptar aquestes normes per un tema cultural», va assenyalar Domingo. D'aquesta manera, es vol incidir en el problema de fons que també s'amaga en aquest recel al nouvingut: el fet que en els darrers anys la identitat vendrellenca de tota la vida s'hagi desdibuixat amb un augment ràpid de població, causat no tant per gent procedent d'altres països, sinó sobretot pels milers de persones que han arribat des de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Un dels aspectes en què incideix el pla és la revisió de les ordenances d'activitats i de locutoris, per atacar així un dels temes que PxC més ha posat sobre la taula en els darrers mesos. El consistori, de fet, ja fa inspeccions periòdicament als onze locutoris que hi ha dins del terme vendrellenc. «Un 80% funcionaven complint la legalitat, i a la resta se'ls va instar a complir les normes, i se'ls va obligar a tancar mentre no solucionaven el problema», explica el regidor de Governació, Raül Buira.
Precisament, l'augment de controls policials és el que reclama l'associació de veïns de la carretera de Valls, que es queixa d'inseguretat i reitera que xocs com ara el recent de Pisos Planes (el primer conegut d'aquest tipus al municipi) no són pas puntuals. El govern diu que entén les queixes, però lamenta la falta de recursos i suport de la resta d'administracions.
POBLACIÓ ESTRANGERA
L'escola de les diverses nacionalitats
Les aules del CEIP Teresina Martorell, al barri del Botafoc, són possiblement una de les imatges que més exemplifiquen els canvis socials entre els veïns del Vendrell durant aquests darrers anys. A les seves aules, on hi ha matriculats un total de 364 alumnes d'educació infantil i primària, hi ha un 60% d'escolars d'origen estranger, el percentatge més alt del municipi.
El que molts, però, podrien percebre com una barrera, al centre escolar ho han volgut convertir en tota una oportunitat per aconseguir que els adults del futur siguin més oberts. «Tenim uns infants que reben els nouvinguts millor que a altres centres perquè hi estan acostumats. Hi ha un interès per conèixer com es fan les coses a altres països i han après sobre les tradicions de diferents religions i cultures», subratlla la cap d'estudis, Victòria Palau. Això, és clar, s'ha aconseguit gràcies a l'esforç de l'equip docent, que ha treballat a través de les aules d'acollida i programes de tractament individualitzat per facilitar l'aterratge dels nouvinguts, que, molt sovint, han arribat amb el curs ja començat. «Com que no cobrim les ràtios, la majoria de nens que arriben a mig curs acaben venint a la nostra escola», explica Palau. El centre també organitza cursos de català per a les famílies i els proporciona informació sobre el funcionament de l'escola i el sistema.
El govern local pretén revisar la sectorització escolar del municipi per evitar la concentració d'alumnes d'origen estranger en aquest centre, i no descarta tampoc sol·licitar la creació d'espais de benvinguda educativa (EBE), com ja es fa a Reus.
