“Les noves tecnologies democratitzen el coneixement”

[Albert Correa] Ha canviat moltíssim. Vam començar amb el fax i hem passat per totes les etapes tecnològiques, i en alguns aspectes hem estat pioners. Recordo una videoconferència amb el Toni Soler l’any 1993, que era com de ciència-ficció, i ara amb Skype és el més normal. L’any passat, en la conferència de Marràqueix vam aprendre sobre la realitat virtual i el 360. Som una xarxa d’intercanvi d’informació i projectes. Una companya dels Estats Units ens ha ofert una càmera 360 i estem experimentant. Treballem en un projecte de tours virtuals que es diu El meu carrer, per conèixer història local i compartir-la amb geolocalització. [Joan Calvo] Al principi tenia més importància, la tecnologia; ara s’ha normalitzat i s’ha tornat invisible i ja gairebé és una excusa. El més important són els projectes i la metodologia.

[J.C.] S’han modificat i adaptat a les eines. Treballem molt el llenguatge. Alguns projectes tenen més de vint anys i hi hem afegit nous elements. Ara estem plantejant-nos fer servir jocs com el Minecraft. [A.C.] Hem alineat els projectes amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU. No es tracta només de fer servir les darreres tecnologies, sinó que les apliquem a un objectiu concret.

[J.C.] Fem projectes telemàtics en xarxa. L’avantatge és que no són per fer a dintre de les aules sinó que la classe surt de l’escola. Podem col·laborar amb alumnes de Taiwan, del Perú...

[A.C.] A través del correu electrònic, també tenim un fòrum internacional de la xarxa iEARN i el contacte personal en les trobades internacionals.

[J.C.] Els neguits i interessos són els mateixos a tot arreu. El que sí que varia són els recursos. Les noves tecnologies democratitzen el coneixement. [A.C.] Molts cops no cal molta tecnologia o molt cara. Hi ha exemples de robòtica amb material reciclat. La tecnologia simplifica les coses i posa a l’abast dels nanos uns recursos que d’una altra manera seria molt complicat que tinguessin. És molt enriquidor per a ells compartir la forma de fer les coses amb l’altra punta del món. Alguns alumnes d’aquí es van sorprendre en saber que en una escola de Taiwan els estudiants escombraven l’aula després de les classes perquè no tenen servei de neteja, els va impactar.

[A.C.] Cada centre és un món. Hi ha escoles que hi creuen més. El nivell d’atenció i motivació dels estudiants amb una eina o amb una altra canvia bastant. No és una qüestió tant de tecnologia com de metodologia. Es pot engrescar els alumnes sense tecnologia però amb una bona metodologia. [J.C.] El model de les classes magistrals és còmode per al professor però molt limitat. La nostra feina és més de guiar, acompanyar i orientar.

[A.C.] S’avança a poc a poc però ara es comencen a veure els resultats. Es milloren destreses com ara la cerca d’informació i la contrastació perquè sigui fiable. L’únic problema són els docents que pensen que participar en aquests tipus de projectes és més feina. Es pot complir amb el temari fent un projecte basat en els objectius curriculars.

[A.C.] Sí, encara hi ha diferències. Tothom participa dins de la xarxa però no en tots els països està implantada igual.

[A.C.] No té res a veure. Hi ha països africans que desenvolupen projectes interessants. [J.C.] A Mali, per exemple, estan fent un projecte molt interessant amb un mòbil i poca cosa més. Tunísia i el Marroc també fan coses potents. L’objectiu de la conferència a Badalona és posar projectes en comú amb països europeus.

[A.C.] Per una qüestió logística. Tenim la seu a Callús i buscàvem un municipi amb sensibilitat a tocar de la Mediterrània. Badalona és la ciutat on ha nascut Open Arms. A més, l’Ajuntament ha cregut en la nostra filosofia de treball.

[J.C.] Volem estrènyer llaços perquè tenim coses en comú.

[J.C.] Aquesta és la idea. Quan s’està cara a cara és més fàcil generar nous projectes i crear vincles.