Ensenyament contractarà 800 docents nous per garantir l’escolarització
Bargalló confia resoldre la manca de professors a secundària amb mestres i graduats sense màster
No descarta passar escoles concertades a públiques
L’augment de la població escolar i de la demanda de places públiques es compensarà amb un increment de la plantilla amb 800 professors més de cara al curs vinent. Així ho va explicar ahir el conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, en una entrevista a l’ACN. Bargalló va especificar que aquest increment es podrà finançar a través del pressupost de contingència del Departament de Presidència, ja que la pròrroga dels pressupostos no ha permès la contractació de docents. Amb la contractació dels 800 nous professors per donar resposta a la necessitat d’escolarització a l’escola pública, la plantilla de docents arribarà pràcticament als 72.000 ensenyants.
Pel que fa a la manca de professorat a secundària, on falten 300 professors de català, castellà i matemàtiques, el conseller es va mostrar convençut que aquestes places quedaran cobertes amb les mesures excepcionals que s’han introduït i que permetran que imparteixin classes per primer cop mestres i graduats que no tinguin encara el màster d’adaptació pedagògica, sempre que el compromís sigui obtenir-lo en un màxim de tres cursos.
Bargalló es va mostrar confiat que les noves incorporacions siguin suficients per al nou curs, però va reconèixer que s’hauran d’avaluar noves mesures excepcionals si no entren nous graduats a la borsa de docents. En aquest sentit, va destacar que les universitats han “d’ajudar’’ a promoure, entre els estudiants d’aquests graus, la docència com “una sortida laboral amb inserció, a banda de la recerca”.
Durant aquest curs, la situació ja ha obligat a contractar professorat sense màster, i Bargalló no descarta tornar-ho a fer si durant aquest curs les baixes laborals no es poden arribar a cobrir amb el personal de la borsa. Amb aquestes mesures, la borsa de docents ha crescut en 5.192 inscrits sense tenir cursat el màster però amb el compromís de fer-lo els propers anys.
Així, actualment la borsa té 9.513 docents (9.099 de secundària i 414 de primària). Per a les substitucions i els interinatges del curs vinent, es donarà feina primer als que ja tenen el màster, després als que l’estiguin cursant i finalment als que s’hagin compromès a obtenir-lo en el termini dels tres cursos següents.
Amb aquestes mesures excepcionals, la borsa de docents ha arribat a una xifra rècord d’inscrits, tenint en compte que no s’han convocat places per a totes les especialitats ni en tots els territoris.
Concertades a públiques
De cara als propers cursos, Bargalló no descarta que algunes escoles concertades amb poca demanda es puguin convertir en públiques. D’aquesta manera es podria augmentar el nombre de places públiques en barris com ara l’Esquerra de l’Eixample o Gràcia. En una entrevista al diari Ara, Bargalló explica que ja ha tingut un primer contacte amb la patronal del sector i assegura que “en van prendre nota satisfactòriament’’. Per Bargalló, d’aquesta manera se solucionaria el problema d’espai que té Barcelona i, al mateix temps, s’aprofitaria una instal·lació que pot tenir problemes “de subsidència’’ en el futur més immediat.
A favor de l’autonomia de centres
Bargalló defensa l’autonomia de centres en la contractació de personal. El conseller considera que el marge que ofereix el decret de plantilles és positiu per millorar el projecte educatiu d’escoles i instituts. El conseller entén les “reticències”’ dels sindicats però es decanta per un major control dels casos que puguin generar sospites abans de tirar enrere aquesta mesura. Creu que és positiu que les escoles tinguin una part de la plantilla “genèrica” i una part “personalitzada” amb la decisió en el centre. Per Bargalló, l’única manera de continuar garantint els drets laborals és reduir la taxa d’interinitat.
“Em nego que, amb 5.000 equipaments, els centres no puguin plantejar un projecte educatiu propi perquè n’hi ha uns 50 o 100 en què el procés potser no ha estat net’’, conclou el conseller d’Ensenyament, que no troba cap mena de sentit que els centres no puguin “avançar en la millora” per les reticències sindicals.