El representant de la Catalunya del Nord reivindica la catalanitat de les curses de braus
La segona sessió de compareixences tampoc facilita acords
El president del Consell General dels Pirineus Orientals, Christian Bourquin, va participar ahir en la segona sessió de compareixences per la ILP que defensa la prohibició de les curses de braus per deixar clar que la Catalunya del Nord vol continuar amb aquesta «tradició popular» que forma part, segons va indicar, d'una herència cultural catalana com ara els gegants i els correfocs. Bourquin va fer referència a tres localitats –Millars, Ceret i Cotlliure– on, segons va explicar, les curses de braus són molt populars i atrauen milers de persones: «La tauromàquia viu una edat d'or al sud de França», va dir. El professor francès de la Sorbona Francis Wolf va coincidir en aquest sentit amb el seu compatriota, i durant la seva intervenció va defensar que el destí del brau és «morir dignament en combat», i va afegir que el brau de lídia és el més envejat dels animals que viuen sota el domini humà. L'alcalde d'Arles i president de la Unió de Viles Taurines de França, Hervé Schiavetti, també va intervenir ahir davant del Parlament per reivindicar la continuïtat de les curses. Tres vegades, els representants a la comissió de CiU, ERC I ICV van preguntar als representants francesos per la denúncia de les entitats protectores dels animals ADDA i FLAC sobre les falses firmes que acompanyaven una carta a favor de les curses que es va adreçar als diputats catalans. Bourquin i Schiavetti no van respondre a aquestes qüestions ni van esmentar-les durant el seu torn. Coincidint amb el segon dia de compareixences al Parlament, el govern de la comunitat de Madrid va acordar ahir iniciar el tràmit corresponent perquè la festa dels braus sigui reconeguda com a bé d'interès cultural. Madrid es convertirà així en la primera comunitat a blindar aquest espectacle. El vicepresident del govern de Madrid, Ignacio González, va admetre que aquesta decisió té relació amb el debat que hi ha a Catalunya però que «no n'és cap conseqüència».
Curses de braus i correbous
«Si l'aigua és vida, els bous són la nostra passió», assegurava Pedro Fumadó, ramader de les Terres de l'Ebre que va comparèixer ahir al Parlament per defensar la continuïtat de les curses de braus i va reconèixer que tem que després vinguin els correbous. Fumadó va alertar que l'abolició de les curses condemnarà els braus a la desaparició. Força molest, aquest ramader va retreure als antitaurins el seu «fanatisme» per convertir Catalunya en un «país de vegetarians». En el mateix to, el representant de les penyes i comissions de bous de les Terres de l'Ebre va reclamar que si la festa no agrada, que sigui la gent qui deixi d'anar-hi. Malgrat que el debat de les curses de braus ha esquitxat els correbous, el mes passat el Parlament va acordar blindar, a través d'una proposició de llei, la celebració d'aquesta festa. L'última de les compareixences d'ahir va ser la del portaveu de la plataforma Prou –impulsora de la ILP–, Leonardo Anselmi, que va assegurar que han estat els partits a favor dels braus –PP, PSC i Cs– els que han utilitzat els correbous per aconseguir el suport social que els falta en el cas de les curses de braus.
