L’ambició verda d’Europa
El bloc europeu aspira a consumir un 32 per cent d’energies renovables el 2030
El canvi de govern a l’Estat espanyol esdevé clau per desencallar l’acord climàtic
El club europeu infla les seves ambicions per abastir-se més d’energia neta. El juny passat, la UE va posar el llistó més alt en la seva carrera per adaptar el sector energètic a les renovables. Els estats membres i l’Eurocambra van pactar que, el 2030, un 32% de l’energia que consumeixin provingui de fonts netes. Fins ara, el Vell Continent ha fet els deures ecològics i avança a bon ritme cap a un model energètic més verd. El 2016, la Unió Europea ja consumia un 17% d’energia provinent de les renovables, només tres punts menys que l’objectiu marcat per al 2020. Tanmateix, els bons resultats europeus es basen parcialment en l’èxit dels nòrdics. A Suècia i Finlàndia, les renovables representen més del 40% del seu consum, mentre que a Alemanya, Polònia i Hongria són menys del 15%.
Ara, Brussel·les posarà més pressió a les capitals per poder arribar a l’objectiu del 32%. Tot i la dura oposició d’Alemanya i de l’Estat espanyol, sota el govern del PP durant mesos, les negociacions sobre la nova legislació energètica finalment van desencallar gràcies al canvi a La Moncloa. “L’Estat espanyol estava en el centre de les discussions” explica a El Punt Avui Tara Connolly, responsable de política energètica i climàtica de la Unió Europea a Greenpeace. Segons ella, hi va haver un gir “total” en la posició de Madrid que va permetre un objectiu més ambiciós.
El repte per a les cancelleries europees serà assolir aquest compromís a través de noves polítiques que incentivin el sector de les renovables i redueixin el consum dels hidrocarburs. Per Connolly, les inversions públiques a través de licitacions seran un factor clau. En aquest sentit, veu molt positiu que, a partir d’ara, Brussel·les obligui els governs a tenir en compte cooperatives verdes més petites, com ara la catalana Som Energia, per finançar projectes. “Per primer cop, reconeix diversos tipus d’actors en el mercat energètic i garanteix que les normes no siguin discriminatòries quan es dissenya una licitació”, afirma Connolly, lamentant que, fins ara, les grans empreses, com ara Iberdrola, s’han emportat la majoria de concursos públics en el sector de les renovables.
La nova legislació també facilita la participació de les comunitats locals i les llars. Greenpeace confia que això ajudi a cobrir milions de teulades a Europa amb plaques solars. Això podria comportar, per exemple, la fi d’un dels règims més restrictius del món amb l’energia solar: l’espanyol.
El govern del PP va frenar-ne el desenvolupament el 2012 enrederint tot l’Estat en la cursa de les renovables. Així, es dona la paradoxa que un territori amb predomini del sol com ara Andalusia produeixi en ple estiu quatre vegades menys energia solar que el Regne Unit, segons dades de SolarPower Europe.
Diversificació
L’avanç de les renovables també forma part de l’estratègia europea per estimular la diversificació energètica. Més d’un 70% de l’energia que gastem els europeus prové del petroli, el carbó o el gas. Però el Vell Continent no té aquestes matèries contaminants i el que més produeix localment són les renovables, minoritàries en el consum. D’aquesta manera, el club europeu depèn altament de l’exterior per fer funcionar la seva economia, ja que importa més de la meitat de l’energia que consumeix. Però, si bé amb la reducció progressiva de l’ús del carbó i les nuclears, Europa espera impulsar les renovables, també podria augmentar la dependència del gas rus.
L’expert del think tank European Policy Centre Marco Giuli apunta que l’auge de l’energia neta probablement “impactarà”, primer, en els rivals de Rússia, principal proveïdor de la UE, ja que Moscou té “marges significatius” per competir en aquest mercat. En el pla internacional, amb aquest nou pacte els europeus envien el missatge que no llancen la tovallola i volen liderar el canvi verd, malgrat que el president nord-americà, Donald Trump, s’hagi desdit dels compromisos climàtics dels EUA. “L’acord és una victòria pels nostres esforços d’impulsar el potencial de la transició d’Europa cap a l’energia neta. Ens ajudarà a assolir els objectius de París i produirà més feina, factures de l’electricitat més baixes per als consumidors i menys importacions”, va assegurar el comissari de Canvi Climàtic, Miguel Arias Cañete.
LES XIFRES
Biocarburants, una energia neta?
La indústria energètica i el transport són els sectors que més contaminen a la Unió Europea, generant més de la meitat dels seus gasos d’efecte hivernacle. Per això, Brussel·les també s’ha proposat augmentar l’ús dels biocombustibles, tot i que continuaran sent molt minoritaris, representant només del catorze per cent del consum energètic dels transports. Si bé la nova legislació exigeix l’eliminació gradual del controvertit oli de palma com a combustible, Greenpeace critica que el bloc europeu continuï permetent l’ús d’altres tipus de bioenergia nociva per alimentar automòbils o fàbriques. Segons Connolly, tant el sector agrari europeu com les companyies automobilístiques tenen interessos econòmics en els biocombustibles i, per tant, pressionen a Brussel·les perquè aposti més per aquesta opció en comptes de per altres alternatives com ara els cotxes elèctrics.