Millorar la mobilitat al Camp Nou els dies de partit costaria 880.000 euros anuals
Un informe proposa que quan jugui el Barça la travessera de les Corts sigui d'ús exclusiu per a vianants i motocicletes
Amb un aforament de 98.500 espectadors, que es pot incrementar amb 2.000 seients més si la futura directiva del FCB tira endavant el projecte d'ampliació del Camp Nou, hi ha més de trenta dies a l'any en què els partits a casa del primer equip de futbol de l'entitat blaugrana col·lapsen bona part del districte de les Corts. L'informe de mobilitat que acompanya la MPGM i que ha estat dirigit pel prestigiós enginyer Ole Thorson certifica allò que molt bé coneixen els residents de la zona: les dificultats per desplaçar-se, amb el mitjà de transport que sigui, en un radi d'un quilòmetre al voltant de l'estadi en les dues hores prèvies i en l'hora posterior al matx. La culpa d'aquesta situació que s'arrossega des de fa dècades la tenen el 52,9% dels socis o aficionats, la majoria veïns d'altres barris de Barcelona o dels municipis de l'àrea metropolitana, que decideixen anar al temple blaugrana amb el seu vehicle particular –cotxe o moto– amb una mitjana d'ocupació que no arriba a les dues persones per vehicle.
L'exhaustiu estudi es basa en un treball de camp realitzat l'abril del 2009 en una convocatòria d'alt atractiu, un Barça-Sevilla de lliga. Els resultats han servit per actualitzar les dades que ja s'havien recollit el març del 2006 quan l'equip blaugrana es va enfrontar a l'equip britànic del Chelsea en la Champions. Les conclusions són demolidores. Els carrers de les Corts no estan preparats per absorbir un trànsit de 22.860 cotxes buscant aparcament, ni l'oferta actual de transport públic satisfà les necessitats de prop de 29.000 persones. «Pels combois (del tramvia) en sentit Baix Llobregat que passen just després del partit, més de 100 persones es queden a la parada sense possibilitat de pujar», recull l'informe, que també explicita que «els autobusos que circulen per la travessera de les Corts es troben moltes vegades completament aturats a causa de la riuada de gent que s'aplega davant de les entrades».
L'equip de Thorson, però, no es queda en la diagnosi tremendista, sinó que proposa a l'Ajuntament de Barcelona assolir una mobilitat sostenible sobre la base de reduir al 37,4% l'ús del vehicle privat, especialment fent baixar a 9.320 el nombre de cotxes que entren al polèmic perímetre urbà, i fent créixer del 31,9% al 46,8% el percentatge d'usuaris del transport públic. Per aconseguir aquest canvi els experts dipositen bona part de les seves esperances en l'entrada en servei de l'L9 del metro, amb quatre parades prop del Camp Nou i que s'han de posar en funcionament a mitjà termini. També plantegen, però, altres 26 mesures de fàcil implementació (vegeu la columna adjunta) amb un cost inicial únic de 790.500 euros i un manteniment de 880.000 euros anuals. Entre aquestes propostes destaquen l'intent d'afavorir un ràpid flux d'accés i de sortida a l'estadi, reservant en les hores prèvies i posteriors al partit de futbol de torn la travessera de les Corts i l'avinguda de Joan XXIII per a ús exclusiu de vianants, amb carrils segregats per als motoristes, als quals se'ls garanteix 12.000 places d'aparcament en aquestes vies.
ALGUNES MESURES
La procedència dels espectadors
La capacitat d'atracció dels partits del Barça supera les fronteres de la ciutat –un 46% dels espectadors vénen de fora de Barcelona–, però l'informe de mobilitat revela que l'ús del cotxe no és un imponderable per als socis procedents de les anomenades comarques. La gran majoria d'aquests seguidors també tenen al seu abast la xarxa de transport públic metropolità, ja que un 9% estan domiciliats al Baix Llobregat, un 6% al Barcelonès i al Maresme, un 5% als Vallès Occidental i un 4% al Vallès Oriental i al Garraf. El percentatge dels que fan desplaçaments llargs queda limitat a un 12% dels espectadors i aquesta ràtio es cobreix, majoritàriament, amb els 7.560 aficionats que, segons l'estudi, fan servir els serveis «còmodes i econòmics» dels autocars de les penyes blaugrana. Pel que fa als barcelonins, només un 37% utilitzen el metro, el mitjà amb major capacitat de transport, i un 15,2% arriben i marxen de l'estadi a peu. Els percentatges residuals del tramvia i l'autobús indiquen que l'abús del cotxe és un hàbit dels que viuen a prop del Camp Nou.
Enderrocar el quarter del Bruc
Ole Thorson no es queda curt a l'hora de buscar solucions al dèficit de places de pàrquing per a vehicles existent a l'entorn de les instal·lacions del FCB i aposta per generar espais d'aparcament d'enllaç més allunyats que, combinats amb una flota d'autocars propietat del Barça, permetrien als socis accedir a l'estadi amb més seguretat, rapidesa i comoditat. A l'enginyer i al seu equip no els tremola el pols a l'hora de concretar quins són els espais més adequats per evitar l'entrada massiva de cotxes a les Corts i, fins i tot, insinuen nous usos per al complex militar que té el Ministeri de Defensa a la sortida de la Diagonal. «La possibilitat de fer un gran estacionament al quarter del Bruc obriria la possibilitat de no necessitar els autocars llançadora», recull el document de mobilitat. Altres espais que es recomanen com a grans zones d'aparcament són l'enllaç entre la B-23 i l'A-2, al nord-oest del terme de Sant Joan Despí; l'esplanada existent davant les instal·lacions de TV3, a Sant Just Desvern, i Can Rigalt, mentre no es desenvolupi com a parc metropolità.
