Nou de cada deu professionals de cinc àrees bàsiques de Sagessa han rebut agressions
Un estudi posa de manifest la necessitat de donar a conèixer els casos, tant els originats per pacients com per companys de feina
Les agressions verbals, físiques i psíquiques les reben una bona part dels professionals de la salut i, contràriament al que es pot pensar, no vénen exclusivament dels pacients, també les originen els mateixos companys de feina i aquestes, «tot i que no són les més habituals, són les més preocupants», explica Dolores Villarreal, l'infermera del CAP Marià Fortuny de Reus que, junt amb Eva Mur, ha elaborat un estudi pioner sobre la violència laboral en l'àmbit de l'atenció primària.
Aquestes infermeres es van plantejar el treball en comprovar que l' hostilitat laboral creix en aquest àmbit. Si l'any 2007 a les cinc àrees bàsiques de Sagessa de Reus, Riudoms, Cambrils, la Selva i Vandellòs i l'Hospitalet l'hostilitat laboral representava un 11% de les incidències, el 2009 suposava un 63%, i això que, segons les autores del treball, «no hi ha prou consciència de donar a conèixer aquests casos».
Per això l'any passat ja es va crear la comissió de prevenció de violència laboral –que dóna suport a persones que n'han estat víctimes i que va ser impulsada per l'empresa per evitar-la– per frenar l'increment de casos. El treball ha de servir de punt de partida perquè ofereix una radiografia de la situació d'hostilitat als centres.
Les autores del treball han enquestat 144 treballadors de les cinc àrees bàsiques, un 60% del total, per saber quin tipus de violència reben i qui la provoca. Els resultats són força alarmants, tot i que no es deuen només a l'augment de casos, sinó al fet, segons Villarreal, que hi ha un tipus de violència «que els professionals tenien assumida, com si formés part de la feina, sobretot pel que fa a casos d'agressió verbal i psicològica.»
Sobretot, les verbals
Les agressions més recurrents són les verbals i n'han rebut al llarg de la seva vida laboral un 85,5% dels enquestats. I qui provoca aquesta agressió? El grup de pacients i familiars (acompanyants) ocupa el primer lloc, seguit del de companys de feina (12,5%). «Aquestes dades són rellevants perquè preocupa més que et cridi qui tens al costat que no pas un pacient», expliquen.
Pel que fa a l'agressió física, Villarreal considera les dades «alarmants». Pràcticament un 14% dels enquestats van dir que sí, que n'havien rebut en algun moment de la seva vida laboral. Un 31% dels treballadors d'aquestes àrees han rebut agressions psicològiques, i un 2,1% manifesten que han estat agredits sexualment, això sí, fa més de dotze mesos i, en aquest cas, per companys de feina.
Considerant les dades globals, l'estudi conclou que un 90,3% del personal ha rebut agressions, un fet que demostra «que hi ha moltes agressions en l'àmbit sanitari». El resultat va sorprendre les autores, però no gaire, perquè les mitjanes no s'allunyen de les reconegudes per altres treballadors del sector. En el 6,3% dels casos el conflicte ha comportat seqüeles, la majoria de les quals són psicològiques lleus, tot i que, en algun cas, hi ha hagut repercussions emocionals greus.
Pel que fa als professionals més afectats per aquests conflictes, la dada varia depenent del tipus d'agressió. Els metges, seguits de les infermeres, són els que reben més agressions verbals, tot i que augmenta el nombre d'administratius que en són víctimes. La mateixa tendència és dona en el cas de les agressions físiques. «Per tant, veiem que tenim un problema al mostrador, que s'ha de solucionar», apunten les infermeres.
La majoria dels afectats han fet servir «habilitats pròpies» per sortir-se'n i, per això, les autores de l'estudi remarquen la importància de donar a conèixer i registrar els casos, per tal que el comitè de prevenció de violència hi pugui actuar i per detectar, també, els pacients reincidents. De fet, en els centres de primària de Sagessa tot el personal té a l'ordinador el «botó antipànic», un mecanisme per mitjà del qual, si hi ha una situació de perill, el treballador activa un sistema que alerta els companys que a la consulta hi pot haver un problema, perquè hi puguin acudir.