Camí sense retorn

Amb la mateixa sang freda amb què va entrar amb la furgoneta a la Rambla de Barcelona i va envestir tot el que va trobar, Younes Abouyaaqoub va iniciar la seva fugida en solitari desafiant l’ampli desplegament policial disposat a pagar amb la seva vida. Estava cantat que tard o d’hora cauria a mans de la policia, però aprofitant el caos i la confusió de les primeres hores, el jove terrorista va aconseguir burlar el dispositiu de seguretat deixant en el seu camí dues víctimes més: Pau Pérez, un jove de Vilafranca del Penedès al qual va matar a ganivetades per robar-li el cotxe, amb el qual, poc després, va envestir un control de sortida a la Diagonal i va atropellar una agent dels Mossos que va quedar ferida de gravetat. Younes Abouyaaqoub va aconseguir sortir del primer perímetre de seguretat i va arribar a Sant Just Desvern, on va abandonar el cotxe amb el cos sense vida de Pau Pérez estirat als seients del darrere i va iniciar, a peu, un camí sense retorn que el va dur a deambular durant més de 90 hores per les muntanyes i les vinyes de l’Ordal que uneixen el Baix Llobregat i l’Alt Penedès.

Durant els quatre dies llargs que va durar la seva fugida, el terrorista de la Rambla va caminar més de 40 quilòmetres entre Sant Just Desvern i Vilafranca del Penedès. Pel mig de la muntanya i les vinyes a punt de verema, va travessar els termes municipals de Vallirana i Cervelló, va travessar el port d’Ordal i va arribar a Vilafranca del Penedès després de creuar Sant Cugat Sesgarrigues i Sant Miquel d’Olèrdola. Va caminar d’esma de dia i de nit, sense rumb, dormint estones al ras i sempre allunyat de les zones habitades. Així ho acredita la reconstrucció que han fet els Mossos de tot el periple que va fer Abouyaaqoub abans de ser localitzat i abatut. L’únic moment que el terrorista es va apropar a una zona habitada va ser el seu darrer dia com a fugitiu, el dilluns 21 d’agost, quan a primera hora del matí va intentar robar un cotxe a l’aparcament del supermercat Carrefour al polígon de Sant Pere Molanta, al terme d’Olèrdola. Tot i forcejar amb la propietària del vehicle, a qui va assaltar quan obria el cotxe per pujar-hi, Younes Abouyaaqoub no va aconseguir prendre-li les claus i finalment va desistir. La víctima va presentar una denúncia, però en aquell moment ningú no va sospitar que el lladre fos en realitat el terrorista de la Rambla. Anava vestit amb una roba diferent de la que duia quan va abandonar la furgoneta i aquest factor va despistar els Mossos. Més tard, els investigadors van comprovar que el fugitiu s’havia canviat de roba durant la seva fugida, ja que en el moment de l’atemptat vestia un polo ratllat blau i blanc i uns pantalons negres i quan va intentar robar el cotxe al Carrefour duia uns pantalons de color teula i una camisa de màniga llarga blau cel que probablement va robar d’algun estenedor d’alguna masia que es va trobar pel camí. Aquesta és la roba que duia el dilluns 21 d’agost, el dia que va ser localitzat i abatut en una vinya propera a la carretera C-243b que uneix Sant Sadurní d’Anoia i Gelida. Fruit de la casualitat o d’un cop de sort, aquella tarda dos agents de Vilafranca que tornaven d’una reunió a la seu central del cos a Sabadell per planificar l’operació antiterrorista es van creuar molt a prop de l’autopista, a Sant Sadurní, amb el terrorista fugit. El van seguir amb un cotxe de paisà perquè els va semblar sospitós, però en aquell moment la darrera cosa que van pensar és que fos el terrorista que estaven buscant. La pista definitiva la va donar un expolicia estranger que treballa en una gasolinera de Sant Sadurní que just en aquell moment va alertar el 112 que havia vist Younes Abouyaaqoub deambulant prop de l’estació de servei. Els dos agents alertats per l’avís van anar a trobar el testimoni: “N’estic segur, és ell. Les fesomies no les oblido perquè quan treballava de policia aquesta era una de les meves especialitats.” Desenes d’agents es van desplegar per la zona per caçar el fugitiu, que minuts després va caure abatut pels trets de dos mossos que li van cridar l’alto i als quals ell els va respondre mostrant-los un cinturó amb explosius i cridant “Al·là és gran!”.