Un regal a la història

La diada especial del 70è aniversari dels Castellers de Vilafranca i la diada tradicional de Sant Magí, a Tarragona, van presidir un cap de setmana casteller d’altíssim voltatge. Glòria, suor i llenya. L’esperadíssima diada dels 70 anys dels verds es recordarà pel triomf espectacular de la Colla Vella, que va arribar, va actuar i va vèncer a la plaça de la Vila de la Vilafranca, on va presentar unes credencials imponents. La Vella d’avui recorda la millor versió dels verds. Paraules majors.

Igual com havia fet a la Bisbal, la Vella va obrir amb el 5 de 9, un castell molt valuós que acredita la categoria d’una colla, ja que exigeix un peu considerable, un folre complicat de lligar i un tronc que exemplifica el treball en equip en condicions de dificultat superior.

Després de superar la prova amb suficiència i de polsar sensacions positives, la Vella va afrontar el 2 de 8 net. Segons col·locats damunt d’una pinya convertida en una roca i silenci sepulcral a la plaça per saludar l’atac dels rosats sobre aquest castell majúscul, que els rosats ja havien descarregat per primera vegada a Vilallonga del Camp.

Hi un detall clau a l’hora d’analitzar la serp verinosa de la gamma extra: si quan els dosos s’aixequen el tronc resta immune, hi ha possibilitats serioses de guanyar el combat. Els dosos es van aixecar i els terços no se’n van ni adonar. A partir d’aquí, les dues formigues atòmiques del tronc d’elit rosat van fer una entrada i una sortida d’alta precisió per assegurar una descarregada majestuosa.

Eufòrica, la Vella va encadenar el seu segon triplet de gamma extra en tres dies amb un 9 de 8 que té apamadíssim. Dissabte a Vilafranca, els rosats, que es van acomiadar amb el pilar de 7, van tornar a fer història.

Al seu costat, els Castellers de Vilafranca, els seus grans rivals en aquesta sana lluita per liderar el món casteller, s’ho miraven amb resignació. És evident que l’estat major de la colla no havia previst arribar a aquest moment de la temporada en una situació d’inferioritat, però la plaga de lesions, augmentada sobretot amb la caiguda del pilar de 8 a la Bisbal, ha deixat els verds limitadíssims d’efectius als pisos superiors.

Al final de l’actuació, un veterà casteller vilafranquí reflexionava: “La Vella ens han agafat molta distància.” Aquest és el repte, recuperar-la. L’actuació d’ahir cal interpretar-la com un primer pas. Així, els verds va començar amb la torre de 9, el seu castell de més envergadura de la tarda, que va evidenciar nervis, lògics donades les circumstàncies, però que es va defensar amb categoria. Tot seguit, els vilafranquins van descarregar un 3 de 9 prova del castell de 10 que haurien volgut tirar però al qual van haver de renunciar, i van tancar la sèrie amb el 4 de 9. Els dos primers castells els va coronar una enxaneta debutant. Objectiu, Sant Fèlix.

Van completar el cartell els Nens del Vendrell, alguns components dels quals lluïen la camisa dels històrics Nens dels setanta, amb el nom “Vendrell” (sense l’article) estampat a l’esquena. Els vendrellencs van complir amb la clàssica de vuit.

Els castells són molt severs i la diada de Sant Magí ens ho va recordar. La Jove Xiquets de Tarragona es va presentar a la cita amb un programa molt ambiciós, però la mítica plaça de les Cols va ser poc amable amb la colla.