La neu i el vent colpegen Barcelona
Segons la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, des del gener de 1985 no es veia una nevada així a la ciutat
En ple debat de les pretensions de l'alcalde, Jordi Hereu, perquè Barcelona organitzi els jocs d'hivern del 2022, el col·lapse per la neu que va suportar ahir la ciutat va tenir un cert regust d'ironia. La regidora de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Assumpta Escarp, va assegurar que no es veia una nevada així a la ciutat des del gener de 1985. Les volves que van començar a caure al matí, acompanyades del temporal de vent que va assetjar la ciutat a la tarda, van deixar imatges de caos en diferents punts de la ciutat.
La primera neu del matí va començar a agafar a Vallvidrera i va obligar a tallar des de tres quarts de set del matí a la una del migdia la carretera de la Rabassada, cosa que va impedir l'accés durant més de sis hores al Tibidabo. Progressivament i sense treva, la neu es va anar estenent pels diferents barris de la ciutat, i va arribar fins a primera línia del mar. Les volves que queien amb insistència es van convertir en gel en alguns punts de la ciutat. La sensació de fred es va accentuar pel temporal de vent que va començar a assetjar la ciutat a partir de mitja tarda. La mobilitat, en alguns punts de la ciutat, es va convertir en impossible. Hi va haver talls puntuals als túnels de Vallvidrera i a les rondes. El Servei Català de Trànsit (SCT) informava que calien cadenes per sortir de Barcelona per la ronda Litoral (B-10), concretament entre els quilòmetres 0 i 8, entre Poblenou i el Nus de la Trinitat.
3.000 places d'hotel
Arran de la impossibilitat que alguns dels que treballen a Barcelona no poguessin tornar als seus municipis, Hereu va anunciar que s'havien habilitat 3.000 places d'hotel a preu reduït.
La zona nord de la ciutat va ser la més afectada, la qual cosa va obligar a tancar, entre altres punts, els accessos a la Vall d'Hebron, tot i que el centre funcionava amb normalitat. Les urgències, però, es derivaven a l'hospital Clínic.
Les imatges en diversos punts de la ciutat eren dantesques. Cotxes mal aparcats en doble fila, ja que no podien avançar perquè les rodes els patinaven, arbres caiguts al mig de les vies, gent esperant autobusos que no arribaven. L'únic aliè a tot aquest caos va ser la xarxa de metro, que va continuar oferint servei amb normalitat i, fins i tot, afegint-hi més combois. De fet, l'Ajuntament va allargar durant tota la nit aquest servei per evitar que la gent es desplacés per la ciutat amb transport públic.
L'Ajuntament tenia activat el pla d'emergència municipal per neu i gel en fase d'emergència per nevades. Per això, s'han preparat vehicles llevaneu i escampadors de sal. L'àrea de Medi Ambient del consistori, per exemple, va distribuir 94 contenidors de sal en barris de la zona alta de la ciutat. Cada un d'aquests contenidors té una capacitat de 800 litres, i estaven a disposició dels veïns perquè els poguessin escampar pel carrer.
On eren?
La neu que durant el matí va emblanquinar el barri de Vallvidrera, a la tarda es va anar estenent per tota la ciutat. Allà on arribava el temporal, hi havia col·lapses de major o menor magnitud. Els pares que habitualment paren davant la porta de l'escola per esperar el seu fill, ahir, si haguessin pogut, haurien entrat amb el vehicle al centre escolar per evitar que el seu nen fes una passa en fals. De res va servir que algunes escoles de Sarrià demanessin als pares que anessin a buscar els seus fills abans de les cinc. Un voluntari del col·legi Reial Monestir de Santa Isabel, al carrer Vergós, intentava posar ordre als cotxes dels pares que anaven a buscar les criatures i es preguntava si hi havia algun agent de la Guàrdia Urbana. N'hi havia un, al mateix carrer Vergós cantonada amb Via Augusta, que es limitava a vigilar que ningú accedís als túnels de Vallvidrera. Era com si no veiés els vehicles que havien de parar, mal aparcats en doble fila, ja que no podien avançar perquè els relliscaven les rodes.
Els cotxes tardaven una hora a baixar pel carrer Anglí, de cinc a sis de la tarda. Per allà no van passar els camions que tiren sal. Això va obligar els propietaris dels garatges a buidar paquets d'un quilo de sal, un rere l'altre, a les rampes dels pàrquing per intentar evitar que aquestes es convertissin en obstacles insalvables. Tampoc van passar pel carrer Anglí les màquines llevaneu –la qual cosa feia que els vehicles fessin esses–, ni cap brigada de l'Ajuntament per retirar algun arbre caigut. Semblava terra de ningú. Però això no importava els escolars amb calça curta que jugaven a fer boles de neu.
