Neu i caos

La descripció podria ser interminable. Al matí ja estaven tallades l'autopista AP-7 i la N-II a la Jonquera però també els colls d'Ares o de Santa Coloma de Queralt i Cabra del Camp i s'havien d'utilitzar cadenes en una vintena de vies, algunes de la regió metropolitana de Barcelona com la C-58 a l'alçada de Vacarisses i també s'avisava de la presència de neu i gel a la C-16, al mateix municipi en direcció al Bages. A més de les carreteres del Pirineu o Prepirineu també s'havien d'usar cadenes a vies com la B-520 a Taradell, la C-55 a Sant Joan de Vilatorrada, la C-12 a les Avellanes, la C-13 a Camarasa o la C-1412b a Ponts. Hi començava a haver restriccions al pas de camions a l'autovia A-2 al coll del Bruc en direcció a la Panadella. Però a partir del migdia la nevada començava a intensificar-se a Barcelona i Girona fins al punt que a les sis de la tarda la capital catalana ja estava col·lapsada, a més de bona part del país. A Catalunya el fet més greu era el tall de subministrament elèctric a la línia de 220 Kv de Vic a Juià, que dóna servei a la Costa Brava. De fet, les comarques de Girona eren les que vivien una situació més complicada, fins i tot amb part d'un pavelló poliesportiu ensorrat pel pes de la neu. Al matí, la ciutat de Solsona s'havia quedat sense electricitat durant quatre hores i s'havia hagut de garantir el subministrament energètic al centre sanitari de la població per mitjà d'un generador. Però l'àrea metropolitana de Barcelona tampoc s'havia salvat del col·lapse a mitja tarda. En aquesta regió, Fecsa-Endesa informava que la situació era relativament tranquil·la «malgrat la intensa nevada». Relativament tranquil·la volia dir que hi podia haver talls puntuals de subministrament elèctric per la fallada de línies de baixa tensió però, segons la companyia, els problemes s'intentaven solucionar en pocs minuts o hores quan es detectaven. Hi havia talls segur en zones de Castellar del Vallès, Sabadell, Sant Llorenç Savall o barris de Barcelona com a mínim. Als accessos viaris de la ciutat, la situació era ja caòtica. Al coll del Bruc, a l'autovia A-2 es va interrompre la circulació de vehicles fins que els primers no van començar a posar cadenes però les rondes de la ciutat ja estaven congestionades per vehicles aturats i parats al mig de les calçades. Una cosa semblant passava als barris alts de Barcelona, al peu de Collserola, on primer es va tallar el servei dels busos de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) que hi prestaven servei. Finalment, TMB havia de decidir la suspensió del servei de tots els autobusos de la ciutat. La suspensió coincidia amb el bloqueig dels serveis de Rodalies de Renfe. Rodalies i FGC havien tingut alguns problemes a primera hora del matí amb la neu a les línies R3 de Vic, R6 d'Igualada, així com la de Manresa a Cervera i patia retards la R4 entre Terrassa i Manresa. Abans de la sis de la tarda, tanmateix, Rodalies ja havia suspès totes les circulacions a la línia entre Barcelona i Portbou. De Martorell a Manresa i Igualada només funcionava un tren cada hora.

Però a partir de les sis, Rodalies ja va suspendre tots els serveis de totes les línies excepte la llançadora entre Barcelona i l'aeroport del Prat i la línia sud entre la capital catalana i Sant Vicenç de Calders. La línia entre la ciutat i l'aeroport del Prat es realitzava en un servei de busos alternatiu. El metro es convertia en l'únic servei de transport públic de gran capacitat que funcionava. La caiguda de tensió a les catenàries també havia obligat a interrompre les línies S1 de Terrassa, S2 de Sabadell i S5 de Sant Cugat del Vallès de FGC. També s'havien interromput els serveis de funicular de Vallvidrera i Gelida i funcionaven al cinquanta per cent les línies R5 de Manresa i R6 d'Igualada. Al metro, on no va caldre interrompre cap servei, només va ser necessari regular els fluxos d'afluència de passatgers en estacions d'enllaç com Sants, Diagonal o Fabra i Puig. Abans de les vuit del vespre, TMB anunciava que el metro barceloní funcionaria tota la nit.

El secretari general d'Interior, Joan Boada, compareixia poc després de les set del vespre i revelava que la circulació de camions a la xarxa principal del país ja estava controlada perquè s'havia ordenat l'aparcament de tots els grans combois. El problema continuaven sent els vehicles privats atrapats en algunes vies, per exemple, a l'Eix Transversal o a la C-58. També hi havia interrupcions puntuals del trànsit als túnels de Vallvidrera i era molt difícil la circulació a la ronda Litoral mentre que també era lenta però no estava interrompuda a la C-31 i la C-32. A poblacions com Martorell o Gelida, els ajuntaments van habilitar poliesportius amb llits, mantes i aliments per si havien de passar la nit al municipi tots els conductors aturats a l'autopista AP-7.

Al mar, la situació no era millor perquè les onades eren molt altes per la intensitat del vent i el temporal de mar i el Port de Barcelona va decidir tancar totalment el moll Adossat, el passeig de l'antic trencaonades, així com l'accés al dic sud. També es prohibia l'estada de vaixells a la zona de fondeig del port barceloní i s'obligava l'entrada de tots si era possible. L'aeroport de Girona va ser el que va viure la pitjor situació amb la suspensió i el desviament de vols mentre que a l'aeroport barceloní del Prat es va escampar urea per les pistes i carrils de rodament dels avions i es va activar el procediment de baixa visibilitat, si bé no es van cancel·lar vols.