Buscar un hotel enmig de la tempesta

Dilluns a la tarda, quan la ciutat s'havia immers en el caos provocat pel temporal de neu i qualsevol mesura era insuficient per aturar el desgavell desfermat per les volves, les autoritats demanaven als ciutadans que no es desplacessin si no era absolutament necessari. Aquesta vegada no van proposar allò tant tòpic en altres casos, «que la gent anés amb transport públic», perquè també va punxar.

Per afavorir que tothom es quedés on era i no fes cap moviment en fals, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, anunciava que l'Ajuntament posava a disposició dels qui vivien fora de la ciutat i no podien tornar als seus municipis 3.000 places hoteleres a preus reduïts –entre 40 i 63 euros per una habitació doble–. L'operació semblava fàcil, accedir al web de l'Ajuntament, mirar la llista d'hotels, trucar i reservar. La realitat demostrava que, com les rodes dels cotxes derrapant pels carrers, l'operació del consistori relliscava. Potser per això, només 350 persones van dormir en hotels amb preus mínims.

Al web de l'Ajuntament no hi havia cap llista d'hotels. Per saber quins establiments oferien preus baixos només quedava l'opció de trucar al servei d'informació, el 010, i l'operador indicava els hotels que quedaven més a prop d'allà on era l'interessat. Llavors, era el mateix interessant qui havia de trucar a l'hotel i entendre's amb el personal de la recepció. En quatre dels cinc hotels proposats per l'operador del 010, el personal de recepció deia no tenir ni idea de l'acord amb l'Ajuntament. Segons l'hotel Catalonia Rambla, el consistori no els havia informat de res, i asseguraven que els seus preus, entorn d'uns 90 euros més IVA, «eren molt competitius»; a l'Hesperia del Port, Catalonia Barcelona Plaza i el Río de Castro no sabien de què se'ls parlava. L'únic hotel que estava al corrent de l'acord amb l'Ajuntament era el Silken Concordia, però el personal de l'establiment rebentava l'oferta del consistori amb uns preus millors. «Però si vol aquesta ganga afanyi's perquè només ens queda una habitació», deien per collar el que era a l'altre cantó del telèfon.

Amb un bri d'esperança en el sistema, pensant que era impossible que cap dels hotels proposats pel 010 no tingués preus reduïts i sense deixar-se vèncer per la desesperació, es repetia l'operació. I com en aquella pel·lícula d'Atrapat en el temps, responia el mateix operador del 010 i recitava els mateixos cinc hotels. Per què no donava la llista dels 50 establiments? «Per no vulnerar el dret a la protecció de dades», deien fonts del Gremi d'Hotelers. A ningú no li importaven els drets dels qui involuntàriament s'havien quedat atrapats a la ciutat que van haver de solucionar la seva situació sense tenir l'ajuda de l'administració.