«Espais de llibertat» a la Sénia

El setembre del 2007 va començar a caminar a la Sénia l'associació Abraça'm, per Viure, Aprendre i Créixer, impulsada per famílies que han decidit no escolaritzar els seus fills i que, com explica Bernat Camps, un dels seus iniciadors, han optat per «noves propostes d'educació activa, pel desenvolupament natural dels nens i nenes i per una no-intervenció acadèmica». No són una escola lliure, sinó que han cercat uns espais pensats per afavorir el desenvolupament i l'educació dels infants, el que s'anomena espai infantil i familiar Al Coll, preparant ambients i materials a l'interior o a l'aire lliure per fer-hi activitats, i l'any passat van rebre un ajut del programa Tu Ajudes, de Caixa Tarragona, per adequar el taller de ciències i plàstica. En aquests moments dues famílies amb els fills hi van cada matí i alguns dies mantenen contacte amb projectes similars de poblacions del voltant.

El mètode que utilitzen es basa a posar a l'abast dels infants els recursos que els permetran aprendre determinats conceptes: «Ells saben que tenen materials de càlcul, de ciències o de matemàtiques, per exemple, per a quan ho necessitin.» És a dir, els nens i nenes són conscients que tenen els materials a l'abast i saben que un adult els pot acompanyar en l'aprenentatge quan ho sol·licitin. Assegura que els nens ho demanen quan arriba el moment. I és d'aquesta manera, aprenent un contingut a iniciativa pròpia, «que fa que en siguin molt més conscients i ho recordin». En aquest espai de la Sénia es fan activitats dirigides: «De fet, són propostes en què els infants poden decidir si volen acollir-s'hi; habitualment són propostes de descoberta i tallers, no continguts acadèmics», en què s'interrelacionen manualitats, música, dansa, activitats de lectoescriptura, descoberta de l'entorn, agricultura, construcció, biologia... No es fan números ni operacions matemàtiques, «però fent determinades activitats surt una situació que ho requereix» i el mateix nen o nena demana saber-ho. Els quatre nens i nenes que hi prenen part diàriament són de diferents edats. Segons Camps, no hi ha d'haver cap problema per, en un moment determinat, incorporar els fills a l'escola ordinària: «Un dia els parlarem d'aquesta opció», i quan els fills «lliurement» prenguin aquesta opció podran fer-ho, ja que hi ha vies per incorporar-se a l'educació reglada tot i no haver estat escolaritzats prèviament.

Els motius que els van fer decidir, a ell i a la seva parella, de no escolaritzar els seus fills són, d'una banda, perquè consideren que cada infant «té el seu ritme de desenvolupament» i creuen que no es pot obligar un nen a aprendre uns continguts determinats a una edat determinada simplement perquè està establert d'aquesta manera. A més, consideren que els nens tenen necessitat de jugar per desenvolupar-se i aprendre, «i han d'aprendre a compartir amb els adults i a dialogar». Considera que l'escola «compleix una necessitat, però no les necessitats dels infants». És a dir, «no es planteja què necessiten els nens sinó què necessita la societat».

Bernat Camps explica que no se senten qüestionats per la seva opció educativa: «Sé que generem situacions incòmodes, però això no ens fa sentir malament»; veuen els resultats «i els infants estan molt contents». Explica que no tot són flors i violes: «Pensàvem que seríem més gent, però entenem que per a les famílies és un sobreesforç», tant pel que fa a sous com horaris. «En el meu cas faig jornada completa, però la meva parella només pot treballar poques hores a la setmana» per poder donar resposta educativa a les necessitats dels seus fills.

Camps desmarca el projecte de les escoles lliures perquè en aquestes hi ha persones externes a la família que assumeixen l'acompanyament escolar, mentre que en el projecte de l'associació senienca l'assistència sempre és a càrrec dels pares.