la contra
La situació és més que excepcional
Els negocis de Sant Feliu de Guíxols no han obert fins que no s'han instal·lat generadors
Al meu rellotge són les nou del vespre. Al campanar de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols són tres quarts de cinc. Escric des de la creperia Chez Daphy, just davant d'un dels grans generadors que avui s'han instal·lat al poble. La creperia funciona amb un petit generador propi. És un pur atzar, aquesta nit, qui tindrà i qui no tindrà llum.
Ahir la creperia era dels poquíssims establiments que en tenien. Vaig sortir a fer un volt a aquesta hora. Els edificis s'havien tornat una pura geologia. Llums tènues d'espelma en alguna finestra. El llum blau giratori d'un cotxe policia, lluny, tombant la cantonada. Gent al voltant de les cabines.
Alguns mòbils s'han quedat sense servei de les companyies, altres han acabat la bateria. Per un euro, els de la creperia et carreguen el mòbil. Lògicament, molts afectats són immigrants. Tinc aquí al costat un noi de Mali fent temps sense prendre res, esperant que el seu mòbil es carregui. Fa de manobre a Castell d'Aro –sis euros l'hora–. Avui, com ahir, no treballa. Aquests dos últims dies tan soleiats han tingut un cert to dominical. Dimarts hi havia un ninot de neu a cada carrer. Nens i grupets d'adolescents sense escola vaguen pel poble, gent desenfeinada baixa a la Rambla –el passeig està ple de fang–, tots amb la seva batalleta per explicar, o un rumor. Perquè els rumors han corregut de mala manera: que si ara ens tallaran l'aigua, que si la nit passada hi va haver robatoris, que si a Ca la Nati tenen forn de llenya i per tant hi ha pa, que si tal súper ha obert, que si a les masies de Llagostera ho estan passant negre. A la tarda he confirmat algun rumor. Uns operaris canviaven el vidre d'un aparador de mobles d'oficina. També he vist el vidre esquerdat d'una botiga d'electrodomèstics, tal com m'havien dit. Però en cap dels dos casos els lladres van sortir-se'n.
Avui alguns súpers han obert. Passadissos foscos, pudor de verdura passada, caixeres queixant-se de fred, pagament en efectiu. Els negocis no han obert fins que no s'han instal·lat generadors. Només algun carnisser s'estava com un fantasma amb bata blanca a la botiga fosca, escoltant atent el transistor. Difícilment vendrà res. La gent consumeix el menjar de la nevera i el congelador abans que es faci malbé. El gran perill d'avui era el glaç. A la tarda uns homes anaven traient neu glaçada de les voreres i tirant-hi sal. Una senyora gran ha tret el nas per la finestra. «Ara almenys podré sortir.» Un missatger d'MRW amb un gosset tancat en una gàbia buscava el destinatari. Preguntava per algú que viu en un bloc de pisos. L'intèrfon no funciona. El mòbil de contacte tampoc.
L'Ajuntament ha penjat uns impresos que desmenteixen que haguem de quedar-nos sense aigua. En negreta, diu: «Estem treballant amb intensitat per tal de tornar a la normalitat, malgrat que la situació és més que excepcional.» Hi ha hagut molts arbres tombats. Molts dels grans pins de davant de mar estan mutilats, amb les branques per terra. Han passat un parell d'autocars francesos. Els turistes tiraven fotos i filmaven des de la finestra. Dubto molt que els hagin deixat baixar. Un càmera i un reporter amb la carxofa corrien pel centre. Faltaven aquests per donar a tot això un aire bèl·lic.
Amb una Nespresso, els de la creperia em fan un cafè amb llet. Aquí també hi fa fred. Me'n vaig a casa a encendre el canelobre. Demà serà el quart dia sense llum. M'està creixent la barba.