La biomedicina catalana guanya pes a Europa
Un de cada sis articles científics figura entre els més citats al món
Els últims 20 anys, la producció d’articles científics d’àmbit biomèdic pràcticament s’ha quadruplicat a Catalunya. De les 2.145 publicacions del 1996, s’ha passat a 8.177 documents l’any 2016, el darrer computat. En els últims quatre anys, els investigadors de la bioregió catalana van produir 38.169 publicacions en biomedicina, el que representa un 41% de la producció científica total generada del país en qualsevol disciplina científica. Tot plegat fa que la producció catalana en biomedicina del període 2012-2016 representés l’1,2% del total mundial, el 3,51% d’Europa i el 34,1% del total de l’Estat espanyol.
En aquest període, els EUA, la Xina, Anglaterra, Alemanya, el Japó, Itàlia, Canadà, França, Austràlia i l’Estat espanyol (incloent-hi la producció catalana) es van situar en les 10 primeres posicions del rànquing mundial per volum de publicacions, si bé Catalunya se situaria a la posició 23 del rànquing mundial en producció absoluta. A més, una de cada sis publicacions biomèdiques signades per investigadors de la bioregió de Catalunya (concretament un 16,5%) figuren entre l’1% de publicacions més citades del món. Segons Biocat, l’entitat que impulsa l’ecosistema biomèdic al país i que ha estudiat a fons la seva productivitat pel que fa a articles científics, aquesta xifra representa el triple del que correspondria al país pel seu volum de producció, el que dona idea de l’alt nivell de la recerca local.
Catalunya també se situa al top 15 de l’Espai Europeu de Recerca (ERA) en nombre absolut de publicacions a les dues revistes científiques de principal referència: Nature i Science: en concret, entre el 2013 i el 2017 els autors que treballen als centres catalans van publicar 190 articles en aquestes prestigioses capçaleres, una xifra que s’acosta a la de Bèlgica (248) o Israel (244) i que supera de llarg la de països com ara Finlàndia (140) o Irlanda (101).
A més, Biocat remarca que la recerca biomèdica catalana té un marcat caràcter cooperador, ja que més de la meitat dels articles, un 52%, es van fer en col·laboració amb autors d’altres països.