Dades a mida

L'estadística ha estat considerada fa temps gairebé una ciència i tractada com a tal. Però Joan Saura i Joan Boada, de la Generalitat, han experimentat amb nous paràmetres. Sembla que en lloc d'introduir dades per arribar a la conclusió, les divipliquen i introdueixen la conclusió més convenient per assolir les dades. Vertaderament sorprenent!

Havia de ser la gran nevada del 8 de març, la confirmació del procediment. Durant el dia, Boadas va fer declaracions als mitjans restant importància als fets. «Està tot controlat. La ràpida actuació farà que aquesta nit s'hagi recuperat la normalitat», anava dient. Res a veure amb la versió dels mitjans. En fer-se de nit, tot Catalunya s'havia donat compte de la magnitud i gravetat de la situació i que la falta de previsió, de mitjans i de coordinació era gran. Fins a migdia no seguí la trama. Dinant i fins a les quatre, la televisió m'il·lustrà. En endavant –sense electricitat– amb la llar encesa i la ràdio seguí pas a pas el drama.

A les 7 de la tarda gairebé totes les carreteres restaven tancades i prop de 4.000 camions convertien la Jonquera en la capital del caos i el sexe. Una xifra important a Vilamalla va esgotar fins i tot les olives. Els ocupants de milers de turismes es disposaven a passar la llarga nit sense menjar ni beure. Els busos urbans restaven parats gairebé a tot el país. Els trens de rodalies no circulaven i els que restaven atrapats no sabien què fer dels passatgers. La resta de trens, parats a mig trajecte o, amb sort, en una estació, amb milers de viatgers desinformats, vomitaven catalans emprenyats i estrangers admirats per l'espectacle de cinema de terror. Els afortunats van ser allotjats en pavellons esportius on la Creu Roja i els municipis van fer miracles. El Gironès, la Selva i el Baix Empordà restaven sense llum ni telèfon. Sols funcionava, amb restriccions, l'aeroport de Barcelona. Centenars d'escoles havien tancat i havien desallotjat els alumnes amb dificultats. L'estratègia global no existia i els alcaldes, amb els mitjans a l'abast, feien el que podien. Enmig del caos creixent, amb evident satisfacció de saber-se melic de Catalunya, va acudir Boada davant dels mitjans.

«Gràcies a l'eficaç i coordinat desplegament de recursos, es pot dir que en aquest moment hem assolit la normalitat. Resten petits focus que s'estan resolent», va dir. Tot seguit donà dades emprant el nou procediment estadístic, amb el qual suposadament hauria dividit el nombre de carreteres tallades per tres; el de vehicles bloquejats, per quatre; el de trens, per cinc; el temps de tall d'electricitat estimat, per sis, i els problemes en general, per deu. Pel que fa als mitjans emprats, les màquines llevaneus les hauria multiplicat per dos; els generadors per tres; el personal emprat per quatre; la sal repartida per cinc i el seu optimisme per deu, tot normalitzat. Si vertaderament es creia les dades que donava, és un inepte irresponsable. Si no les creia, un cínic. Havia aflorat la nova estadística!

Saura va comparèixer l'endemà corroborant la normalitat de Boada. Mentre parlava, l'alcalde de Lloret deia que «oblidats i a les fosques», sols els quedava la dignitat i així mateix l'exèrcit ajudava a retirar, entre altres festives concentracions, 300 vehicles, bloquejats feia 24 hores entre Llagostera i Platja d'Aro, amb tota normalitat. Els ocupants que havien escoltat les declaracions de Boada, parlaven de progenitors. Aquest, en el període de parlamentari, exigia amb insistència la dimissió dels membres del govern. És de suposar que seguirà la consigna franquista encara vigent «¡A mi no me dimite nadie!». Saura no té cap culpa: no hi era! Què hi feia a ses Illes?, hom es pregunta.

L'aire fresc el posà el veterà, experimentat, murri i escorredís conseller Nadal, en començar la compareixença parlant dels ferrocarrils de rodalies: «Sé que ho hem resolt molt malament. Us dono raó per endavant. Hem après, però, la lliçó que ens servirà per a futurs problemes.» La meva mare deia sovint: «Bones diferències!» Ella tenia raó.