Societat
La calç de Fonteta, immortal en vídeo
El realitzador Antoni Martí estrena avui (22 h) a Sant Climent de Peralta la seva nova producció, que divulga la cuita de calç en un forn tradicional
La primera cuita de calç al forn gran d’en Torró de Fonteta, bé cultural d’interès nacional des de l’any 2011, es va organitzar aquesta primavera després de mesos de preparatius per recuperar una altra de les professions que van donar feina i prosperitat durant segles a la zona, afavorida per un subsol ric en pedra calcària, al massís de les Gavarres, i amb un producte que gaudia de prestigi, a més de les comarques gironines, arreu de Catalunya.
A finals de maig van fer l’encesa, i desenes de persones van tenir cura d’anar alimentant el forn durant diversos dies. Però aquesta vindria a ser només la part més anecdòtica d’un procés llarg, per recuperar el forn, desemboscar-lo, gratar en els estrats –hi van trobar restes de carbó de la darrera cuita, cent anys enrere– i emplenar-lo amb entre 70 i 80 tones de pedra extreta d’un camp proper. Tot plegat, amb l’impuls del terrisser Josep Matés, que ja va revalorar la cuita biennal de rajoles al forn de Can Frigola i la festa anual de la Carbonera, i altres dos veïns de Fonteta, Enric Mateu i Josep Puig, fill de Miquel Puig, un dels darrers grans calciners del poble.
Documental valuós
El cineasta i documentalista Antoni Martí era un altre dels puntals del projecte, per deixar constància del feixuc procés i aspectes arriscats, com ara “la preparació de la volta de pedra, sobre la primera capa de feixines, com la cúpula d’un iglú calcari amb prou estabilitat perquè no s’esfondri” amb la combustió de la fusta. Ha condensat tot el procés en un muntatge de 33 minuts, titulat Picant pedra, que aquesta nit estrenarà (22 h) al Cau dels Pins de Sant Climent de Peralta. Els protagonistes no seran els autèntics calciners, perquè cap d’ells resta amb vida, però destaca que la cuita es va completar, la volta va resistir i la calç que s’ha obtingut és de bona qualitat. El treball anirà acompanyat d’un vídeo un pèl més breu amb el com-s’ha-fet, i, a més del Museu Nacional de la Tècnica de Terrassa, té previst projectar-lo en els pròxims mesos també en altres equipaments de la comarca, com ara els museus del Suro de Palafrugell i el Terracotta de la Bisbal.
La duresa d’omplir amb tones de rocs el forn dificulta repetir l’experiència periòdicament, a més de la Carbonera, que, tot i ser més lleugera, també implica empilar cada octubre 20 tones de llenya. Però l’alcalde, Josep Sala, tot i admetre la dificultat d’instituir una festa periòdica, aposta “perquè no sigui la primera i última cuita, i n’hi hagi més” de tant en tant.
