Travessant les Garrigues

En contacte amb la zona regada pel canal d'Urgell i accidentada al sud pels relleus de la serra de la Llena, de Corregó i del Tallat, les Garrigues és, sens dubte, una comarca amb molt caràcter, plena de contrastos i paisatges variats on l'home i la seva història han deixat una marcada empremta. Per conèixer-la una mica més, el programa +q albergs. Rutes i camins per Catalunya, de l'Agència Catalana de la Joventut, proposa un itinerari en BTT que la travessa de cap a cap, enllaçant dos albergs: el Jaume I, a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), i el Sant Anastasi, a Lleida, la capital del Segrià.

L'itinerari, per tant, surt de l'Espluga de Francolí, entre la serra del Tallat i les cingleres del bosc de Poblet i la Pena, pren la carretera TV-7007 en direcció a Poblet, i passa per davant del monestir de Santa Maria de Poblet, joia de l'arquitectura civil, militar i religiosa catalana, i de l'ermita de la Mare de Déu dels Torrents. El monestir de Poblet, que data del segle XII, va ser durant molts anys el panteó reial de la Corona de Catalunya i Aragó. Envoltat d'una muralla exterior d'uns dos quilòmetres i format per diverses edificacions que corresponen a períodes que van des del romànic fins al barroc, és el convent de l'orde del Cister més valuós d'Europa.

Durant aquests primers quilòmetres de la ruta, sota l'atenta mirada de la fortalesa de Riudabella, al peu del bosc de Poblet, el paisatge està marcat per les extensions de vinyes que, tal com testimonia el magnífic celler del monestir de Poblet, van ser explotades des de les èpoques feudals. Passat el castell de Riudabella, situat a cinc quilòmetres de Vimbodí, i que deixem a l'esquerra, cal reprendre la pista que neix a mà dreta en direcció al municipi de Vallclara, al qual arribem per una pista asfaltada.

L'itinerari creua ara el riu de Milans per un pontet i travessa la població pel carrer Major, passant davant de l'església de Sant Joan. Al final del carrer Major la ruta continua en direcció a la carretera de Vimbodí a Vallclara TV-7004, i un cop a la cruïlla, torç a l'esquerra en direcció al Vilosell.

A mesura que guanyem altura, el paisatge es torna salvatge i accidentat, i els boscos s'escampen frondosos i feréstecs. Sobre els turons, les restes del castell de Vallclara i el Vilosell, a la comarca de les Garrigues, al límit de la Conca de Barberà i del Priorat, ens recorden que en un temps passat aquesta va ser terra de frontera entre el regne àrab i el cristià. Ara és terra de secà, aspra i eixuta, tintada de verds polsosos allà on s'escampen les oliveres i els ametllers.

I del Vilosell, a la Pobla de Cérvoles, als peus de les muntanyes de Prades. Des de la seva plaça de Sant Miquel, punt neuràlgic del poble, es veu l'església parroquial de la Mare de Déu de la Jonquera, l'ermita de Sant Miquel (del segle XVI) i una escultura dedicada a Josep Espasa i Anguera, fill de la vila i fundador de l'Enciclopèdia Espasa. Cal contemplar-hi també l'antic Molí de la Societat, del 1870, que avui és seu de l'Ajuntament i l'Ecomuseu de l'Oli, una exposició monogràfica entorn del món de l'oli que tracta des de la mateixa història de l'olivera fins a les diferents maneres de produir oli i els estris utilitzats per aconseguir-ho.

Poc després de sortir del poble l'itinerari enfila per l'anomenat camí de la Fumada, fins a arribar a Cervià de les Garrigues, a la vall del riu Set, en una zona abrupta i accidentada pels contraforts septentrionals de la serra de la Llena.

La Pobla de Cérvoles, Cervià de les Garrigues i Castelldans queden enrere quan el paisatge torna a canviar. Un teixit de canals que reparteixen per la plana l'aigua robada al riu Segre van convertint l'erm conegut com el Sot de l'Infern en la terra fèrtil i viva per on transcorre ara la ruta. Els colors reneixen i les olors dels arbres fruiters acompanyen el visitant fins a Artesa de Lleida, primer, i fins a la capital del Segrià, després.