“Hem superat tots els límits del que es pot fer amb la creació en paper”

A Mollerussa hi havia un taller de modistes on anaven les dones que volien aprendre a fer alguna cosa més, i com a final de curs van decidir que farien una desfilada de quatre o cinc vestits de paper. L’associació del Teatre L’Amistat va proposar fer-ne un concurs, convidant també altres modistes. Enguany serà la 53a edició del concurs, que ara és d’àmbit estatal. Es celebra per Santa Llúcia, que és la patrona de les modistes, pels volts del 13 de desembre.

L’orgull d’haver sabut mantenir durant dècades aquest festival, perquè no és fàcil i hi ha hagut moments en què s’ha fet amb molt pocs recursos. No és sols una diversió per una nit, en la qual es veuen vestits meravellosos. Actualment és ja un valor cultural de Mollerussa. Crec que s’ha integrat en la mentalitat de les modistes la consciència que creen i elaboren una obra d’art.

Les bases per participar-hi són molt estrictes. Cal treballar exclusivament amb paper, cosit a mà o a màquina, i no s’accepta cap element de plàstic ni adhesius. S’hi pot presentar qui ho desitgi. Hi ha artistes que treballen com adaptar un vestit al cos de la persona. Algunes modistes s’hi presenten des de fa molts anys, així com entitats, escoles de patronatge... Fins i tot un any en van presentar un els presos de Lleida. No sols volen guanyar en alguna de les tres categories –època, actual i fantasia–, sinó que esperen la sorpresa i l’admiració del públic.

S’usa qualsevol tipus de paper: de regal, estovalles, higiènic, maixé, seda, etcètera. Cada modista té els seus secrets, però al museu també es fan tallers per ensenyar les bases de tallar, fer boles, puntes, trenar el paper... Alguns vestits tenen al darrere la feina de diverses persones durant mesos.

No, però sí que n’hi ha de molt reputades que venen a exhibir-ne una creació. Des de fa uns anys, es demana a dissenyadors coneguts que prestin un disseny de roba per fer-lo amb paper. Demostra que el paper no té límits.

El de Mollerussa és l’únic museu de vestits de paper al món. Ha arribat el moment d’internacionalitzar el concurs, la feina i aquest art amb un material tan efímer com el paper. La iniciativa s’emmarca també en l’Any Europeu del Patrimoni Cultural i es treballa perquè formin part de l’inventari de patrimoni etnològic de Catalunya. El repte, fixat per l’organització mundial del Guinness, és reunir-ne 300 en una exposició.

De passió també n’hi ha molta a Amposta i al Japó, però l’exhibició en un sol espai sols la tenim a Mollerussa. Aquest cap de setmana mostrarem 324 vestits grans, i també hi haurà un centenar de vestits per a nines Barbie. La majoria són els premiats en les diferents edicions del concurs, i a més del centenar de l’exposició permanent del museu, n’hem recuperat del propi fons.

En el fet que tenim unes obres d’art úniques darrere les quals hi ha molta feina: la de la modista, que sap com cal tallar un vestit de paper, i l’artística. Té arrelament social i ha esdevingut una tradició que ja ha començat a passar de pares i mares a fills.

Estem creant-ne el discurs i esbrinant quins són els valors que poden aportar els vestits. És un patrimoni que no sols pertany a Mollerussa. Quan jo era petita, anàvem amb la mare a ca la modista a fer els vestits de la festa major. És un costum que s’està perdent, però aquí continuem anant-hi perquè ens facin els de paper. Així que la candidatura també és un reconeixement a la feina de les modistes i al treball d’artesania amb el paper. Reivindica que el paper no té límits: se’n fan des de perles tan irisades que semblen autèntiques fins a punta de coixí amb paper. Significa que s’han superat tots els límits del que es considera que es pot crear amb el paper. Això és el que defensarem davant la Unesco.