L’esperanto català

La Plataforma per la Llengua ja fa molts anys que treballa amb entitats de nouvinguts per fer del català la llengua comuna de tots els catalans, parlin el que parlin a casa i vinguin d’on vinguin, que a Catalunya són molts llocs d’arreu del món. Es tracta de fer del català l’idioma de trobada, l’esperanto que uneix els catalans, amb la diferència, és clar, que, en aquest cas, estem parlant de la llengua pròpia del país.

Aquest cop, però, la Plataforma per la Llengua s’ha proposat anar més lluny en la defensa del lema El català, llengua comuna i està duent a terme un pla de promoció del català amb dues potes: el testimoni de personatges molt coneguts de la societat catalana que han adoptat el català tot i no ser la seva llengua d’origen i la feina directa de voluntaris en barris on la llengua té molt poca presència. “Interpel·lem els catalanoparlants a no canviar de llengua a menys que no t’entenguin i els no catalanoparlants d’origen perquè facin un esforç per aprendre la llengua i s’adonin que té recompensa”, explica el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.

L’entitat ha fitxat per a la seva campanya personalitats com ara l’expresident José Montilla; l’alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon; el diputat d’Esquerra al Congrés dels Diputats Gabriel Rufián; l’activista i exdiputat Albano-Dante Fachin, i l’actriu Clara Segura, entre d’altres. Tots ells expliquen en un vídeo quin procés van seguir per adoptar el català com a llengua sense deixar, naturalment, la seva llengua d’origen. “El seu exemple va més enllà del de molta gent que parla el català perquè l’ha après a l’escola”, remarca Escuder.

L’altre vessant del projecte és el que es du a terme sobre el terreny, en “barris de classe treballadora amb gent d’orígens molt diversos amb poca presència i ús social de la llengua, on cal treballar de valent perquè el català sigui llengua comuna”, explica Eulàlia Buch, responsable de l’àrea social de la Plataforma per la Llengua.

De moment, el pla s’està duent a terme en quatre barris de Sabadell i al barri barceloní de Ciutat Meridiana, al districte de Nou Barris. El projecte té quatre àmbits d’actuació. En el del comerç, els voluntaris han recorregut els establiments regentats per persones nouvingudes i els han lliurat uns tríptics amb vocabulari en la seva llengua i en català per ajudar-los a atendre els clients en català. En l’àmbit de les comunitats religioses s’han creat grups de conversa en espais de culte. En el terreny de l’educació, l’entitat ha dut a terme un projecte sobre la diversitat lingüística a l’escola Ferrer i Guàrdia, de Ciutat Meridiana, i s’han creat grups de conversa en català per a les famílies. En l’àmbit sanitari, s’està formant els treballadors del sector perquè ajudin els nouvinguts a parlar en català. I, en el terreny del lleure, s’han creat grups de tertúlies lingüístiques.

Miquel Amorós és un dels voluntaris de la Plataforma per la Llengua que dinamitza les tertúlies lingüístiques al centre cívic Zona Nord de Ciutat Meridiana. Enginyer de formació, informàtic de professió i acabat de jubilar, cada dijous a la tarda agafa el tren per anar a “picar pedra” a favor de la llengua amb els nouvinguts de Ciutat Meridiana, a qui ensenya conceptes bàsics del català, com ara saber explicar com es diuen, on viuen, d’on venen i el nom dels aliments del mercat a petició d’alumnes com ara la Damaris, colombiana que fa dos anys que viu a Catalunya i que vol “aprendre català per parlar-lo amb la gent gran d’aquí” i perquè “és molt important per la feina”.

“Per mi és una gran satisfacció veure les ganes d’aprendre català de gent que fa poc que és a Catalunya”, comenta Amorós, content de veure els fruits que dona la seva feina. “El projecte té un efecte multiplicador –assegura Buch–. Alguns col·lectius han fet un canvi real d’hàbits, com ara uns joves d’un taller de gestió lingüística de Sabadell, que ara s’adrecen als educadors en català.” A Ciutat Meridiana, l’interès dels nouvinguts per aprendre català ha fet que tornin els cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística després d’uns anys d’absència.