Mig miler de docents i estudiants criden «no» a la LEC i demanen la dimissió de Maragall
El Departament d'Educació situa el seguiment en un 20,9 al Camp i un 23,24 a Terres de l'Ebre
-
Les crides a la defensa de l'ensenyament públic i el refús a la LEC i la política del departament d'Educació van obrir les manifestacions a Tarragona i Tortosa. J. FERNÀNDEZ . -
Les crides a la defensa de l'ensenyament públic i el refús a la LEC i la política del departament d'Educació van obrir les manifestacions a Tarragona i Tortosa, que van comptar amb una bona representació d'estudiants. / J. FERNÀNDEZ . -
Les crides a la defensa de l'ensenyament públic va obrir les manifestacions a Tortosa. G. MORENO.
Les protestes dels professors i els estudiants es van centrar en el titular del Departament d'Educació, Ernest Maragall, qui va ser el blanc dels lemes que es van proclamar a la manifestació i de les pancartes, amb peticions directes de dimissió. La vaga convocada ahir pels sindicats d'educació –USTEC-STEs, FETE-UGT, ASPEPEC-SPS, CGT I CCOO–, amb el suport del Sindicat d'Estudiants (SEPEC) i l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC), és la primera contra l'aplicació de la llei d'educació de Catalunya (LEC), tot i que suposa la quarta mobilització des de l'inici de la tramitació del text. La manifestació va sortir del capdavall de la rambla Nova fins a la delegació territorial d'Educació, on es va llegir el manifest i es va tancar la mobilització.
La concentració va ser força més minoritària que les precedents. Josep Maria Cartanyà, representant d'USTEC i president de la junta de personal docent de Tarragona, relativitzava les dades i en feia una valoració positiva considerant «la quantitat de mobilitzacions i la penalització que es fa al professorat que fa vaga». La mobilització «és una eina útil per fer sentir la nostra veu» i, hi afegia, «no hi ha res millor que ensenyar als nostre fills que els drets es poden defensar al carrer, en un marc de llibertat d'expressió». En opinió de Cartanyà, la vaga «representa dir no una vegada més a la LEC i dir que ens oposem, d'una manera visceral, a la gestió de centres gerencials que afectarà la democràcia interna dels centres». En relació amb el seguiment, Cartanyà concloïa que, des del trencament de les negociacions entre el departament i els sindicats, el 24 de febrer passat no han tingut temps «d'arribar als prop de 500 centres que hi ha a la demarcació per explicar-los com afecta l'entrada en vigor de la llei». Cartanyà atribuïa l'endarreriment de les negociacions a l'estratègia que s'ha aplicat des del departament, confiat que no hi hauria mobilitzacions abans de Setmana Santa. «El gabinet de propaganda del departament funciona, ja n'ha après de les vagues.»
Un model que no millorarà la qualitat
L'entrada en funcionament de la LEC suposarà, en opinió dels sindicats d'educació, l'aplicació de la teoria més neoliberal de l'autonomia de centres, per mitjà de l'aplicació d'un model gerencial que es presenta, tant als centres públics com concertats, amb criteris d'equitat, excel·lència i coresponsabilitat. El col·lectiu de docents coincideix a valorar l'aplicació de la LEC com una retallada dels drets que s'han aconseguit al llarg de prop de tres dècades. Un grup de professores que van iniciar l'ensenyament l'any 1978 recordaven que en aquests anys han treballat per «obrir les escoles públiques als barris», i també per «aconseguir veu als consell escolars i als òrgans d'educació». De fet, amb una trajectòria de reivindicacions, afegien: «Fins i tot, ens vam haver de tancar als serveis territorials per aconseguir el primer lloc de treball.»
La llista de greuges que ahir van portar els sindicats al carrer és llarga, però, a grans trets, es basen en la retallada del paper del claustre que suposa el decret d'autonomia de centres, en l'avaluació a què se sotmetran els centres i de la qual en dependrà l'assignació de recursos, en el nou sistema de nomenaments i de contractació per terços de la jornada i en la jornada continuada que hauran de fer al mes de juny, en lloc d'intensiva. Unes modificacions que entenen que no comporta la millora en la qualitat de l'ensenyament públic.
Protesta i seguiment molt desigual a l'Ebre
gustau morenoUna cinquantena de persones van manifestar-se ahir davant dels serveis territorials d'Educació a Tortosa. Els manifestants portaven una pancarta amb el lema «En defensa de l'ensenyament públic i la seua qualitat». A més, alguns dels professors mostraven fotografies del conseller d'Educació, Ernest Maragall, caracteritzat amb el bigoti de Hitler, i en què es llegia la frase: «Feixisme educatiu». Un portaveu dels professors, José Carlos Pobes, va animar el president de la Generalitat a acceptar la dimissió que fa unes setmanes li va presentar Maragall. «Si li accepta la dimissió, tots hi sortirem guanyant», va dir Pobes, del sindicat USTEC-STES. Pobes va afegir que Maragall és un «economista que està impulsant una mercantilització» de l'ensenyament, fet que representa la supressió dels batxillerats en aquells instituts públics en què només hi ha una línia. «És molt preocupant que s'estiguen suprimint els batxillerats en llocs més allunyats o més petits, amb menys alumnes, perquè això pot suposar que la gent es quedi sense poder cursar presencialment aquests estudis», va remarcar. A banda, el portaveu va admetre que el seguiment de la jornada de vaga hauria pogut ser més alt, tenint en compte el grau d'indignació que hi ha entre els docents. Pobes va atribuir-ho al fet que és la quarta convocatòria de vaga en dos anys, i que el seguiment ha anat decaient per la crisi, per la voluntat de no perdre jornades de treball remunerades i pel cansament que suposa no haver aconseguit res d'Educació. Segons els sindicats, el seguiment de la vaga per comarques hauria estat del 30% al Baix Ebre, el 35% al Montsià, el 40% a la Terra Alta i el 66% a la Ribera d'Ebre.
