Descobreixen el secret de les cèl·lules superflexibles
Una estructura especial els permet multiplicar per deu la seva mida
Ho ha aclarit un equip de l’IBEC i la UPC
Quan el nostre cor batega, s’engrandeix del 50% i, quan fem una inspiració profunda, els pulmons augmenten del 20%. I això, en part, és perquè tenim una sèrie de cèl·lules que es poden deformar d’una manera extrema, sense arribar a trencar-se tot i que multipliquen per deu les seves proporcions. Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han descobert el mecanisme que explica aquesta superflexibilitat, que també té lloc quan els òrgans creixen en l’etapa embrionària o quan la metàstasi del càncer envaeix teixits sans a través de porus summament estrets.
En un estudi que publica la revista Nature, els científics catalans han denominat “superelasticitat activa” aquesta nova propietat física d’algunes cèl·lules de suportar deformacions extremes de fins al 1.000% sense causar tensió i, per tant, sense perill que es trenquin.
El físic i investigador de l’IBEC Xavier Trepat explica que “aquesta capacitat d’extensió i de tornar al seu estat original com si res hagués passat fins ara només es coneixia en alguns aliatges metàl·lics, com el del níquel i el titani, que s’usa per als ferros d’ortodòncia o els stents”.
L’equip, dirigit per Trepa i Marino Arroyo (UPC), ha desenvolupat una tecnologia per sotmetre teixits epitelials (capes cel·lulars primes que cobreixen les superfícies internes i externes del cos) a deformacions molt grans, fins a quatre vegades la seva mida original, doblegant-los. Després va estudiar les cèl·lules superflexibles.
Segons Trepat, aquesta capacitat es deu a la seva estructura molecular, “un esquelet format per proteïnes que són unes fibres molt petites de set nanòmetres que formen com una xarxa d’un polímer, cosa que li confereix les propietats físiques per deformar-se tant mantenint la capacitat de conservar la densitat del polímer”.